¿Què va voler fer Gil Manzano? ¿Per què va assenyalar el final just després de la centrada de Brahim? ¿Per què no va esperar la rematada de Bellingham i, per tant, que acabés la jugada? ¿Per què no va xiular en el rebuig de Mamardashvili? ¿Per què va cometre un error tan greu, tan escandalós i tan visible? Ah, una altra pregunta: ¿per què tanta pressa a assenyalar el final del partit si amb el fals penal a Hugo Duro es va trigar gairebé dos minuts amb la revisió del VAR? Van ser uns segons, tot just cinc o sis, des del rebuig del porter del València fins al gol de Bellingham que donava la victòria al Reial Madrid a Mestalla. Segons que, de segur, mai oblidarà Gil Manzano. Va completar el seu desastre expulsant l’anglès per protestar el dia que tornava de la seva lesió. Més perjudici per al Madrid, que ha recorregut la vermella. L’error del final va ser greu, molt greu. Tant que deixa en un pèssim lloc el futbol espanyol a nivell mundial, ja tacat pel cas Negreira, i amb un col·lectiu arbitral posat en dubte permanentment pels seus continus despropòsits.