Alexia guanya la batalla al Barça

És clar. El futbol és un maleït negoci. Hi ha en joc moltíssims diners i qualsevol amb ànsia de poder té un camí senzill apropant-se a una cadira presidencial, tot i que sigui per lluir tipus, ulleres de sol i cabells blancs. Però en aquest Barcelona en el qual els grans executius fugen mentre es queden els que més aplaudeixen o intriguen, el mateix lloc d’on Messi va haver d’anar-se’n fart de plorar i abans de ser campió del món, no han reparat que Alexia Putellas, lesionada o no, és un estendard que transcendeix el futbol. Però també, sí, el maleït negoci. El Barça va entendre que Alexia, en plena negociació per renovar el seu contracte, l’estava reptant quan va decidir atendre la convocatòria de la selecció espanyola fins i tot sense tenir l’alta mèdica. Una lesió, per cert, que les parts mai es van dignar a explicar amb claredat –el menisc havia quedat afectat– i que va desembocar en aquesta última absència de més de tres mesos després d’aquella primera operació de genoll que li va negar la participació en l’Eurocopa d’Anglaterra. Però el Barça, en comptes de centrar-se a mostrar el seu malestar a escala interna, no va tenir objeccions a fer servir tots els altaveus mediàtics possibles perquè els aficionats poguessin assenyalar la seva capitana. L’argument era senzill: una futbolista egoista i lesionada dona l’esquena al club que li paga. Encendre aquesta metxa, a més, implicava una segona intenció, aquesta encara més inquietant: si Alexia ha d’acabar marxant del Barcelona, el trauma podria quedar anestesiat. Quantes vegades han hagut de sentir les integrants d’aquesta generació d’or del futbol espanyol que són unes "capritxoses". Que fan el que els dona la gana quan i com volen. Tot i que no seria gens sobrer atendre aquests èxits esportius inaudits i que fins i tot escapen a tota lògica tenint en compte les condicions deficients que encara llasten la màxima competició espanyola, una Lliga F a anys llum de la lliga anglesa. Campiones del món i també de la Nations League, aquest últim trofeu conquerit després de vèncer dos rivals no fa tant inabastables com els Països Baixos i França, les futbolistes de la selecció brillen amb un futbol engendrat no només als camps d’entrenament, sinó també en un vestidor que ha liderat una revolució social al país. Una caseta que ha passat les de Caín, però que ha sabut encaixar una infinitat de peces emocionals fins a sobreviure a una pressió social que era gairebé insuportable. Per això Alexia, que comparteix liderat a Espanya amb Irene Paredes i Jenni Hermoso, necessitava ser allà. Tot i que fos amb la cama penjant i amb el xandall posat. Alexia Putellas, la primera a escriure allò del "Se acabó" quan a Luis Rubiales se li va acudir vessar la seva bava sobre llavis aliens, no va ser titular en la final del Mundial aconseguit a Sydney. Va sortir al camp en el minut 90, almenys per vestir-se de curt. En la final de la Nations League, i malgrat que el seu club li concedirà l’alta mèdica quan arribi a Barcelona, es va mantenir a la banqueta durant tot el partit. Somrient. Conscient que era on havia de ser. I que, junt amb les seves companyes, podria formar part de la celebració d’un temps que també és seu. Per molt que la temptació fos arrabassar-l’hi.

El més llegit