Del volcà a la pau interior en un mes

Just ahir va fer un mes. Un mes de la nit (27 de gener) en què, després de la derrota amb el Vila-real (3-5), Xavi Hernández va anunciar, per sorpresa, que deixava el Barça. Se n’anava, però es quedava. Se n’anava al juny i renunciava a l’any de contracte que li quedava, convençut que "l’equip i el club necessitaven aquest canvi de dinàmica". Des d’aleshores, el tècnic se sent avalat per la força que li donen els resultats i, sobretot, per l’evident "millora" en el joc, sintetitzada en quatre victòries i dos empats (3-3 amb el Granada a Montjuïc i 1-1 a Nàpols), sense haver perdut des d’aquella tràgica nit amb el Vila-real. Xavi, alliberat. Està alleujat. I tranquil. El tècnic se sent en pau amb si mateix, malgrat que no se sàpiga si en algun moment d’aquest volcànic mes hagi pogut penedir-se de la seva decisió. No ho sembla perquè està convençut que la va encertar en el moment (el Barça havia perdut la Supercopa i la Copa del Rei) i en el fons, segur que l’equip necessitava la seva renúncia. "La meva decisió va ser encertada, l’equip ha fet un pas endavant", afirma, avalat per aquesta reacció que s’ha apreciat al camp, explorant fins i tot una via optimista. Des d’aquell dia, 13 punts de 15 en joc a la Lliga. "Som a temps de tot, tant a la Lliga com a la Champions", recorda l’entrenador, després d’admetre, això sí, en diverses ocasions, que no s’havia sentit ben tractat, sobretot per l’entorn del club, un terme cruyffista (data del 1992) que va rescatar però amb un sentit ben diferent del del seu autor. Johan es referia, sobretot, al que passava a l’interior de la junta. Xavi, en canvi, es refereix més a l’exterior, inclosos els mitjans de comunicació, tot i que després va aclarir que no es referia únicament a aquests. Laporta, condicionat davant "una llegenda". El president es va haver de contenir. Va escoltar l’entrenador la nit del 27 de gener. I va acatar la seva decisió d’anar-se’n. Si hagués sigut un altre entrenador, ja no estaria dirigint el Barça. Però és Xavi, "una llegenda", com es va encarregar de recordar. Per això, el va mantenir en el càrrec, i el dirigent va adoptar una actitud passiva, una cosa poc laportiana. Va escoltar i va callar perquè tan sols ha fet aquest primer mes d’estranya cohabitació amb el tècnic un parell de referències públiques. La primera va ser en un vídeo emès pels mitjans oficials del club en què es limitava a acatar la fórmula Xavi. La segona, en una llarga entrevista amb Jordi Basté a RAC-1, en què va confirmar el que havia insinuat en el seu primer missatge. Continua a la banqueta perquè el tècnic és qui és. Després van volar algunes safates de canapès a la llotja de Montjuïc, indignat com estava Laporta per aquell empat amb el Granada. Des d’aleshores, ni una sola paraula més sobre el moment de l’equip, mentre traça amb Deco la recerca del nou entrenador. Deco i el canvi de paradigma. Al director esportiu el molesta que en cada compareixença televisiva, prèvia als partits del Barça, li preguntin pel futur entrenador després de la marxa de Xavi. I més encara després que sortís una entrevista que va concedir a la revista portuguesa Nascer do Sol en què suposadament advocava per "un canvi de paradigma" amb el passat donant per "esgotat" el model Barça. Una cosa que va provocar un enorme enrenou. I no només mediàtic, perquè el director esportiu blaugrana va xerrar amb Xavi i el mateix Laporta per explicar-los el veritable sentit del seu missatge. Va obligar, a més, que la revista emetés un desmentiment públic per indicar que "la frase pronunciada per Deco necessita aclariment perquè no és la seva decisió ni la seva voluntat canviar de mètode ni de paradigma", de manera que s’atribuïa tota la responsabilitat al periodista, vell conegut de l’executiu blaugrana des que era jugador de la selecció portuguesa. Dissabte, i coincidint amb el Barça-Getafe, es va veure Pini Zahavi, nou agent de Hansi Flick, l’exseleccionador alemany, que està a l’atur, a la llotja de Montjuïc. I l’equip ha reaccionat. El Barça ha anat a millor. Ho ha fet en termes d’eficàcia i també de joc, simbolitzat, per exemple, en l’excel·lent productivitat que ha exhibit Lewandowski, més l’"equilibri", com diu Xavi, que ha proporcionat Christensen en la seva nova funció de migcampista. El davanter polonès ha anotat cinc gols en els cinc últims partits. Coincidint, alhora, amb l’eclosió del fenomen Cubarsí, un jove que acaba de complir 17 anys i que, veient-lo jugar, sembla que fa tota la vida que és en l’eix de la defensa blaugrana. A Pau no li tremola el peu ("té la millor sortida de pilota", va comentar Xavi després del triomf sobre el Getafe) ni sent vertigen de jugar sense xarxa a l’esquena. El Barça ha recuperat també la millor versió de Gündogan, a qui li ha anat de meravella que Christensen s’hagi convertit en una frontera al centre del camp. L’alemany ha avançat la seva posició i s’ha situat més a prop de Lewandowski. El nou ho agraeix; Gündo, també. Ha tornat Ter Stegen a la porteria i en dos d’aquests sis partits (Osasuna i Getafe) va segellar la seva porta a zero, cosa que va donar fiabilitat a la fórmula dels quatre centrals que ha emprat Xavi per sostenir el Barça: Kounde (lateral destre), Araujo, Cubarsí o Iñigo Martínez més Christensen, ubicat uns metres per davant.

Del volcà a la pau interior en un mes

Xavi va anunciar el 27 de gener que se n’anava del Barça. Però al juny, a final de temporada. I l’equip va reaccionar fent «un pas endavant» sense perdre ni un partit.

El més llegit