Un Barça de tres cares a Nàpols

Hi va haver un Barça fins al minut 60, quan va marcar Robert Lewandowski. Hi va haver un altre Barça fins al 75, amb l’empat de Victor Osimhen. I es va veure un altre Barça fins al final del partit. Tres Barces diferents que van acabar desaprofitant la notable imatge de l’equip, més enllà que l’1-1 va enfosquir l’avenir de l’eliminatòria, remetent-la al desenllaç definitiu la nit del 12 de març. La nit en què l’equip i el club es juguen la temporada. El pressupost penja de la classificació, ja que els 10,6 milions de la UEFA per accedir a quarts estan comptabilitzats per endavant. La pèrdua suposaria un greu perjudici. Segons algunes versions, l’eliminació podria suposar la destitució anticipada de Xavi Hernández abans que se’n vagi voluntàriament el 30 de juny. "El marcador no ens dona la raó", va lamentar Xavi, a partir de la tesi que l’equip, segons la seva opinió, ha millorat amb l’anunci de la seva marxa. Però el marcador sí que li dona la raó en un altre aspecte: corrobora la inconsistència que ha exhibit l’equip durant tota la temporada, incapaç de completar un partit rodó gestionant al seu aire el guió. Si ho va fer, va ser excepcional. I a Nàpols va continuar la tendència de l’escassa fiabilitat del Barça davant un rival pitjor. Va començar un Barça dominador que va saber sotmetre un Nàpols desorientat i més inestable que l’equip de Xavi, amb un entrenador nou, Francesco Calzona, que segurament no va tenir temps d’aprendre’s tots els noms dels seus jugadors. El Barça que gestionava el joc amb paciència, que trobava constantment Gündogan i Pedri i confiava en Lamine Yamal, i que va rematar set vegades al marc de Meret i va evitar que el seu rival creés una sola ocasió. Els intents van ascendir a 11 abans de l’empat, tot i que la millor fase blaugrana es va observar en la primera mitja hora, quan va acumular quatre ocasions de gol. Recelós i desconfiat Aquest Barça es va avançar al marcador amb el cinquè gol consecutiu de Lewandowski en quatre partits a l’hora de partit. Recelós i desconfiat de si mateix, va voler protegir el botí. Ho va fer de la manera tradicional com dicta el feliç estil: conservant la possessió de la pilota. Però la va conservar a través de passades entre els dos migcampistes i els defenses, convidant que el Nàpols avancés les seves línies i la pilota discorregués en la meitat de camp blaugrana. Gündogan va deixar d’intervenir i Pedri va perdre algunes pilotes. El protagonisme el va adquirir De Jong amb les seves passades i conduccions i Christiansen va quedar apartat. Més apartat que en el primer temps. El doble pivot és un mecanisme nou després de la marxa de Busquets i s’ha perdut una baula en la cadena de passades, sobretot per davant de la pilota. El gradual retrocés blaugrana va acabar propiciant el gol d’Osimhen. "El primer tir a porteria", va lamentar Xavi. El Barça no repara l’esvoranc defensiu d’aquest curs. Només ha conservat la porteria a zero en dos dels últims 17 partits (des que el Girona va obrir la bretxa el desembre amb el 2-4): els dos davant Osasuna. No obstant, l’equip va millorar molt en termes de concentració (el Nàpols només va rematar un córner, per exemple), d’agressivitat (els assenyalats Kounde i De Jong es van esforçar amb rigor), de vigilàncies defensives (es van reduir els errors) i la disputa física: el duel Osinhem-Iñigo va poder ser sancionat com a falta del davanter, però l’àrbitre només va veure una pugna. El Barça va veure tres targetes grogues i cap el Nàpols. La fatalitat va despertar la por acumulada a les files blaugrana. Si en 75 minuts només havien tolerat una rematada italiana, la del gol, a partir de llavors en van concedir-ne cinc més. Cap entre els tres pals de Ter Stegen. La relació de passades més freqüent en el Barça va ser la que van establir Iñigo Martínez i Joao Cancelo (15, més 6 al revés), seguida de la forjada entre De Jong i Joao Cancelo (13 més 14) i De Jong i Araujo (13 més 6). "Ens ha faltat saber calmar el partit, adormir-lo, jugar en camp contrari", va admetre Xavi. Joves i experts "Tenim molts jugadors joves i tenim poquet temps", va adduir Lewandowski, canviant l’eix del problema. El perfil de l’alineació el va desmentir. Jove és Pedri (21 anys), que compleix la seva quarta campanya en el Barça, i joveníssim és Lamine Yamal (16), a qui li queda el partit de tornada per batre el rècord de precocitat del golejador més jove de la Champions, en poder d’Ansu Fati. L’alineació presentava tres campions de la Champions (Ter Stegen, Gündogan i Lewandowski, a qui es podria afegir Cancelo per la seva mitja campanya al City) i cinc futbolistes amb experiència: Kounde, Araujo, Iñigo, Christensen i De Jong. Havia desaparegut Pau Cubarsí de l’alineació i Héctor Fort, un altre dels juvenils, va seguir a la banqueta.

Un Barça de tres cares a Nàpols

Amb el 0-1 el Barça va voler protegir la pilota, però no ho va fer amb Pedri i Gundogan

En 75 minuts va concedir una rematada, però en van arribar cinc més fins al final

El més llegit