10,6 milions en joc

"Hi va haver un moment el 2023 en què la meva espurna s’havia apagat", va ser l’explicació que va donar Robert Lewandowski al descens de la seva producció golejadora: 9 gols en 21 partits durant l’últim semestre de l’any. No va exposar el motiu, potser el desconeixia. Però es va esforçar per recuperar aquesta espurna i després de l’aturada hivernal ha donat proves de la seva recuperació: 9 gols en 13 partits, cinc gols en els últims quatre partits. El de Nàpols el va convertir en el jugador blaugrana més veterà en marcar a la Champions amb 35 anys, superant el posseïdor de gairebé tots els rècords del club: Messi (33 anys). Ja no té el valor doble del gol en camp contrari el que va anotar Lewandowski, suprimida aquesta norma de les competicions internacionals. Va tenir el valor de posar el Barça en avantatge fins que Osimhen la va anul·lar amb el primer xut del Nàpols a porteria. Ni un sol xut li havia concedit el Barça en 75 minuts. Cap equip havia neutralitzat amb tanta eficàcia al conjunt italià. Ho va aconseguir un gran Barça, dels millors de la temporada, just quan tornava a jugar una eliminatòria de Champions tres anys després de l’última. Els diners i l’entrenador Però queda tota la feina per fer, igualada l’eliminatòria i ajornat el desenllaç a la tornada a Montjuïc, que viurà el duel més dramàtic del curs. Estan en joc 10,6 milions d’euros. Aquest és el premi econòmic per accedir als quarts de final. Una porció del pressupost que seria irrecuperable tret que l’equip es dediqués a fer bolos sense parar els dimecres ociosos. El preu, segurament, a la continuïtat de Xavi fins a final de curs, pel cataclisme que suposaria l’eliminació a Montjuïc. Potser llavors Joan Laporta faria el pas que es resisteix a fer i que tan fàcilment va fer el seu col·lega a la llotja napolitana. El canvi d’entrenador no va operar cap benefici al Nàpols. Ni l’efecte revulsiu que s’associava a l’arribada del nou cap. El desconcert dels jugadors i la desconnexió que tenia Francesco Calzona del futbol de clubs van provocar un desgavell de què es va aprofitar el Barça per retrobar-se a si mateix. El Barça que recordaven més els aficionats que els futbolistes. Tres supervivents Només hi havia tres supervivents en el camp que havien disputat l’última eliminatòria de Champions, que no es va produir en l’anterior visita a Nàpols, ja que corresponia a l’Europa League. Van ser els vuitens del 2021: Ter Stegen, De Jong i Pedri. Araujo i Sergi Roberto, lesionats, van presenciar el doble duel amb el París Saint Germain des de la grada. Va empatar el Barça al Parc dels Prínceps (1-1), però estava virtualment eliminat amb l’1-4 de l’anada. Els dos gols els va anotar Messi, sempre protagonista el·líptic de la vida del Barça. Aquell partit era l’únic també d’eliminatòries de Laporta, acabat d’elegir president tres dies abans. Amb il·lusió va tornar a una llotja de Champions, on va conversar amb Bernd Reichart, el CEO de la Superlliga, i Aurelio de Laurentiis, amb qui deuria riure molt però del qual no té res a aprendre d’acord amb les formes amb què maneja el Nàpols. El tracte als seus jugadors i entrenadors, per exemple, deixa molt que desitjar. No menor era l’entusiasme dels nombrosos directius del Barça que van pujar a l’avió. Nombrosa va ser l’expedició de la dirigència blaugrana, tan pròpia del que disfruta la primera vegada com del que intueix que serà l’últim.

10,6 milions en joc

Osimhen ajorna la resolució de l’eliminatòria fins a la tornada i apaivaga la bona ratxa de Lewandowski, amb cinc gols en quatre partits. El premi econòmic del pas a quarts està contemplat en el pressupost. Montjuïc viurà el duel més dramàtic del curs.

El més llegit