Per a qui rebutgi el caos i es negui a advertir cap bellesa en la perfecta destrucció, acudir a Nàpols pot apropar-lo al trasbals. Cotxes que circulen alhora en el mateix carril, motoristes suïcides que van costa avall pels anells de l’Infern de Dante, o aquests carrers de parets espellofades que amenacen d’empassar-se’t i després vomitar-te. No hi ha racó que no et recordi que estàs en una ciutat on s’adora l’art de la sordidesa i, és clar, també Diego Armando Maradona. Que vindria a ser el mateix.