El fitxatge frustrat de l’Atlètic

Lautaro Martínez (Badia Blanca, 1997) està vivint la seva millor temporada amb la samarreta de l’Inter. Davant la Salernitana va firmar el gol número 23 des de començament d’any, amb el que es va convertir en el vuitè golejador històric dels nerazzurri amb 125 dianes. Va superar Mauro Icardi i ja és l’argentí més golejador en la història d’un conjunt interista que liderarà avui (21.00 hores) front Atlètic. Curiosament, el campió del món va poder jugar els vuitens de la Champions en el seu rival, perquè a finals de 2017 va tenir un acord firmat amb els blanc-i-vermells. En aquell temps Lautaro era un davanter de 20 anys que despuntava en el Racing de Avellaneda. Havia crescut a través de les inferiors de la Acadèmia després de despuntar en la seva Badia Blanca natal. Es va prendre el repte de ser professional amb una maduresa impròpia. Fins i tot li demanava una alimentació específica a la seva mare per als dies de partit quan no tenia més de 10 anys. Aprofitava totes les oportunitats que se li donaven, com quan es va convertir en el màxim golejador del Torneig Internacional de l’Alcudia (València). Aquella exhibició va atraure l’interès del Reial Madrid, Atlètic i València, que s’incrementaria amb un altre gran rendiment en el Sud-Americà sub 20 de 2017. La seva vida ha sigut darrere d’una pilota des de sempre. El seu pare, Mario, va jugar 21 anys i va arribar fins al segon nivell argentí. Fins a la seva àvia va resultar una de les precursores del futbol femení en Badia Blanca, terra de bàsquet. De fet, el menor dels seus germans, Jano, és un basi prometedor. Lautaro va haver d’elegir entre els dos esports. Va optar pel futbol, tot i que en televisió prefereix els camps de bàsquet. Tampoc ho van preferir a ell Boca Juniors i San Lorenzo, amb els quals va fer sengles proves (el club xeneize intentaria el seu fitxatge abans de marxar a Europa). El van acusar de ser lent o de no tenir tècnica adequada, defectes que no van veure en el Racing de Avellaneda. L’octubre del 2015, el Toro va debutar a Primera del futbol argentí reemplaçant Diego Milito. Aquest va ser imprescindible, primer com a exemple, i després en la negociació que li va acabar portant a l’Inter. En l’ocàs de 2017, Andrea Berta, director esportiu de l’Atlètic es va desplaçar a l’Argentina. Lautaro anava a firmar un contracte de sis temporades. Era del gust de Simeone. El conjunt blanc-i-vermell pagaria 12 milions i, com passa en aquest tipus d’operacions, li deixaria a Racing cedit fins a final de temporada per poder jugar la Llibertadors. "En un 99% es fa el passi", reconeixia Roly Zárate, l’agent de Lautaro, del qual hi ha una fotografia posant amb una carpeta de l’Atlètic i un precontracte. Fins i tot que el va Interposar la seva maquinària en acció, tal com va recordar Piero Ausilio, director esportiu de l’Inter, en una entrevista amb Radio TV Serie A. "Quatre dies bojos" "Va ser una història especial: de fet, ja era jugador de l’Atlètic. Vam agafar un avió per jugar-nos el nostre 1% amb el risc de fer el ridícul, però van ser quatre dies bojos. Només faltava l’últim acord entre el jugador i l’Atlètic, però hi havia una clàusula que Lautaro no volia i vam fer un gran treball", va explicar el responsable interista. Tot i que l’operació no hauria sigut possible sense la intervenció de dues llegendes argentines de l’Inter. En primer lloc, l’esmentat Milito, "qui es va posar duríssim amb el president de Racing Club quan ja estava tot tancat". En segon, Javier Zanetti va treballar amb Zárate, el representant. Al còctel va caldre sumar un gran partit de Lautaro, autor d’un hat trick que va elevar el fitxatge a 25 milions. Avui Lautaro Martínez forma una dupla mortal amb Marcus Thuram. Junts porten 35 gols i 16 assistències.

El més llegit