"Les federacions em van abandonar"

Ja fa diversos mesos que Carlos Tatay (València, 2003) va deixar l’Hospital Nacional de Paraplègics de Toledo on van tractar la seva lesió medul·lar. Ara, segueix la rehabilitació des de casa seva a València amb la mirada posada en el futur. "No tinc expectatives perquè ningú sap dir-me fins a quin punt podré avançar", assegura el pilot d’Alaquàs sobre la lesió medul·lar incompleta que el té en una cadira de rodes des de fa uns set mesos. "Al no haver-se seccionat la medul·la per complet, la prioritat és deixar que la zona es desinflami per veure realment l’abast dels danys", explica el vencedor de la Red Bull Rookies Cup el 2019 sense perdre la fe en poder tornar a caminar. Tatay va tenir un aparatós accident el juliol del 2023 mentre disputava una carrera del campionat d’Europa JuniorGP en el circuit portuguès de Portimao. Des d’aleshores, ell i la seva família han lliurat dues guerres. Una per la seva salut i una altra pels costos de la seva teràpia. "Les federacions em van abandonar", explica taxatiu. Des del juliol, el pilot i la seva família han estat fent front a una elevadíssima despesa per poder cobrir les seves necessitats de rehabilitació i cures. Estimen que ronda els 115.000 euros anuals. I malgrat haver estat assegurat i federat en totes i cadascuna de les seves carreres, ni la Federació Espanyola de Motociclisme (RFME), ni la Valenciana (FMCV) s’han fet càrrec dels costos. A l’espera de judici "S’han anat passant la pilota uns a altres", afirma Tatay. "He presentat demandes i ara esperem judici", afegeix el pilot. Davant les seves primeres queixes, no van ser pocs els pilots de MotoGP i altres esportistes i personalitats que li van contactar per oferir-li la seva ajuda. "La meva família va fer un esforç enorme al principi, però no ens ho podíem permetre gaire temps més", explica el pilot el qual el seu pare és forner. Davant l’incipient procés legal, el pilot es va veure obligat a rebutjar l’ajuda que li anaven oferint, però el novembre passat les coses van canviar després del GP de la terreta, a Xest. Allà, amb la mediació del ‘influencer’ i mecànic, Ángel Gaitán, es va posar en contacte amb Raúl Castañeda, de Preico Abogados, que s’ha ofert a portar-li el cas de manera gratuïta i a assumir els desorbitats costos de la seva recuperació. Des que va sortir de l’hospital, les seves jornades són llargues i intenses i a la seva agenda queden pocs buits lliures. "Al matí fem de forma intensiva la rehabilitació des de les 9.00h. Primer dues hores de fisio, després una hora de cambra hiperbàrica per desinflamar la medul·la, després una hora i mitjana d’hidroteràpia i piscina per fer més exercicis", relata el pilot. "M’ha canviat la vida completament, m’han hagut d’ensenyar tot de zero, des de vestir-me o baixar de la cadira, fins a com caure o el control d’esfínters", afegeix. No perd l’esperança "Espero que el meu cas serveixi per als altres, tot i que tristament ho dubto. Jo he tingut la sort de ser més o menys conegut, i he pogut fer molta força per xarxes socials, però sense això no hauria canviat absolutament res i la rehabilitació que el meu cas precisava era molt específica", explica el jove. "És molt complicat lluitar contra ells, però tinc l’esperança que el meu cas ajudi que surtin a la llum altres injustícies i s’arreglin algunes ‘cagades’ més", reflexiona Tatay. Al gener, la RFME va anunciar que havia obert un expedient a la FMCV per negar-se a tramitar l’informe del greu accident patit per Tatay a Portimao. Malgrat el complicat de la seva situació, Tatay ha viscut cada dia des de llavors com un repte i un dia menys per estar millor i tornar a la pista. "Si tot va bé, aquest any tornaré a competir", afirma orgullós el pilot. Des de fa unes setmanes, entrena amb un cotxe adaptat a les seves necessitats amb la mirada posada en el que sempre ha donat sentit a la seva vida: la competició. El pilot acaba de fitxar pel seu nou patrocinador, Pont Grup, que l’acompanyarà en els seus pròxims reptes. El primer, el 21 i 22 de juliol a l’Aragó. El seu somni és ara alçar trofeus sobre les quatre rodes i no es treu del cap córrer algun dia un Dakar. Però de moment, assegura, "són paraules majors". "El cotxe m’ha tornat la il·lusió i els motius per continuar lluitant", afirma el jove. "Ara tinc un objectiu entre cella i cella i això m’ajuda a desconnectar de la rehabilitació i la lesió. Tinc una nova meta que és el que necessitava ara", explica Tatay.

El més llegit