"El màxim responsable soc jo"

Era amunt. Molt amunt. Tant que gairebé fregava en aquesta cabina, acompanyat pels seus analistes, el sostre de l’imponent Bernabéu. Míchel era massa lluny del seu equip, tancat en aquest diminut lloc on no se sentien els càntics sense fi de l’estadi blanc. Va començar, tot cal dir-ho, el públic madridista amb xiulets perquè el Girona tenia molt temps la pilota, però després va acabar desplegant un inacabable catàleg de crits. Primer, el ja tradicional càntic, que se sent més lluny del Bernabéu que no al temple de la Castellana. "¡Així, així, així guanya el Madrid!". Després, un inesperat record al Barça. "¡Xavi, queda’t, Xavi queda’t, Xavi queda’t!". I després, en un exercici que anava més enllà de l’aspecte esportiu va cridar: "¡I visca Espanya, visca Espanya!". Res d’això sentia un Míchel a qui se l’emportaven els dimonis tot just rebre l’1-0 de Vinícius. "Els espais es veuen massa bé des de dalt per patir com a entrenador"; va confessar el tècnic de Vallecas, dolgut perquè va exposar en excés els seus futbolistes. Autocrítica sense fi "Els he fet patir més del compte, és un aprenentatge per a mi perquè són aquest tipus partits que cal controlar més tots els moments del joc, no d’anar a tu a tu, em val molt per continuar aprenent", va explicar Míchel, assumint que "quan el Madrid està al seu màxim rendiment nosaltres no hi arribem. No en fem prou", va apuntar després en un profund i, alhora, sincer exercici d’autocrítica. "No és una derrota dolorosa, és una derrota d’aprenentatge", va sentenciar. I no només parlava del seu "jove" equip sinó que s’estava mirant a si mateix. "Em val molt per continuar aprenent", va dir. "Fora les crítiques als jugadors perquè la responsabilitat és meva. El màxim responsable soc jo", va admetre, recordant que aquest 4-0 del Madrid demostra, per si algú en dubtava, que "aquesta no és la nostra Lliga perquè ens falta un pas o dos per al que t’exigeix el Madrid". Moixaines per a Yan Couto S’anava torturant, tant en el pla tàctic com en l’emocional, l’entrenador del Girona. "No hi hem arribat, però ja li vaig dir en la xerrada prèvia que aniríem a la pressió alta, deixant situacions límits per a Yan Couto, Eric, Juanpe o Miguel. Em podria haver posat al darrere a esperar-los, però no és l’estil d’aquest equip ni tampoc d’aquest club", va argumentar Míchel, justificant que "no teníem res a perdre i sí molt a guanyar". Però els quatre gols del Madrid el van deixar sense cap resposta. I ell no se’n penedeix. "He exposat molt els jugadors, però era el moment de fer-ho", deia, una vegada i una altra, per alliberar-los de qualsevol responsabilitat. "He sigut jo, he sigut jo. La nostra Lliga és la de l’Athletic, la Reial Societat, el Betis, el València... No és la del Madrid, el Barça o l’Atlètic, que són tres transatlàntics" va precisar el tècnic, recordant-li que "ningú els pot dir res perquè el somni del Girona continua" vigent. Va ser llavors quan va voler amanyagar i acompanyar Yan Couto, el rostre de la derrota. "Té 21 anys. Ni fa una setmana era jugador del Madrid ni ara és el pitjor del Girona. ¡No, no el farem fora!", va exclamar Míchel, recordant que "de vegades ens equivoquem". Utilitzant el plural. "Ara pot tenir ràbia, però si és humil li anirà bé. No podem venir al Bernabéu, i jo el primer, pensant que li passarem per sobre", va certificar.

"El màxim responsable soc jo"

Mentre el Bernabéu es burlava del Barça amb el 4-0 cridant «¡Xavi queda’t, Xavi queda’t!», el tècnic del Girona es va disculpar davant els seus jugadors. «Els he fet patir més del compte», va confessar

El més llegit