Márquez, més difícil encara

És possible, i no m’importa que sigui així, que pensin que els parlaré d’una cosa que ja saben. Potser, fins i tot, em recordaran, amb la boca petita, que ja ho he explicat mil vegades. No m’importa. Estem davant un dels moments més importants de la història del motociclisme, en l’instant en què Marc Márquez Alentá, vuit vegades campió del món, puja a una Ducati després d’abandonar Honda i intenta tornar a guanyar. Els italians diuen que els recorda el canvi protagonitzat pel mític Giacomo Agostini, el 1973, quan va deixar la seva estimada MV Augusta i se’n va anar a guanyar amb la Yamaha. El repte que ha abraçat Márquez, que ha deixat desconsolat Alberto Puig, pilot, forjador de campions i que va fer el possible i l’impossible perquè seguís a Honda, és tremebund però perfectament comprensible: Márquez fa quatre anys que pateix, arrossegant lesions i més lesions, operacions que ningú s’hauria fet, fa més de dos anys que no guanya (el seu últim triomf en MotoGP data de Misano 2021) i ha decidit una cosa que el converteix en el que sempre ha sigut: un guerrer, algú que només entén aquest esport per guanyar. I ha decidit posar-se a prova. Només els explicaré que Davide Tardozzi, un dels capitostos de Ducati i un autèntic enamorat, com Puig, de la gosadia i coratge del més gran dels Márquez, va dir el 2019, quan MM93 va arrasar en el Mundial, al comandament de l’Honda: "El Marc és un campió grandiós perquè no es cansa d’aprendre i això és el que més m’impressiona d’ell. No accepta ser només boníssim, sempre vol ser millor i això el fa ser encara més bo. I no, no és avorrit que guanyi sempre, perquè nosaltres sempre intentarem derrotar-lo. I, quan ho aconseguim, serà la glòria infinita". Viacrucis inimaginable I això va ser el que va passar. Márquez, captivat per la competitivitat de la Ducati, fins i tot la del 2023 que és la que pilota ell aquest any, ha decidit afrontar el repte de saber si, amb 30 anys, encara és capaç d’anar davant, de lluitar pel podi, de guanyar i fins i tot de conquerir el seu novè títol després de viure un viacrucis inimaginable. Márquez és tan bo, tan fort de cap i físic, el seu pilotatge tan portentós, que el pàdoc sencer creu que aquest noi, que molts van considerar boig durant molt temps per mirar de domesticar una Honda salvatge, pot sortir-se amb la seva. "Tu només has de posar a les seves mans una moto competitiva, no cal ni que sigui la millor, i asseure’t a veure què fa ell: fliparàs", diu Santi Hernández, l’enginyer amb qui ha guanyat el 80% dels seus títols el noi de Cervera. "El Marc és portentós, únic", explica Guim Roda, tècnic que va domesticar Márquez, als 9, 10 i 11 anys. "I ho és perquè n’hi ha molts, de nens i joves pilots, que són ràpids, molt ràpids, però cap sap per què és ràpid. El Marc no només ho sap, sinó que t’ho explica de meravella". És evident que per aconseguir les seves fites, Márquez necessitarà allò que Ángel Viladoms, antic president de la Federació Espanyola de Motociclisme, va definir com "un cul privilegiat". "El Marc té un darrere ple de sensors amb què sap, a la perfecció, sense marge d’error, què li passa a la moto en cada segment del circuit. Tant és el traçat, la inclinació del revolt, la climatologia, la velocitat o el risc que assumeixi, el Marc ho va processant tot per explicar-ho als seus enginyers i preparar la moto per guanyar". El problema de Marc, expliquen tots els que han treballat amb ell, és que només li interessa guanyar. I a això s’aplica. Sap que avui mateix, a Malàisia, ha iniciat un "més difícil, encara". Però li agrada, ho admet, ho afronta. Després d’haver patit tant, tant, pot ser que fins i tot li sembli una empresa fàcil. Torna ‘Il Cannibale’ "Aquest boig petit –explica Àlvar Garriga, company de Roda quan educaven la bèstia– es passava el dia plorant... si havia perdut. No hi havia manera humana de consolar-lo. Per al Marc, ser segon era baixar a l’infern. Jo li deia: ‘D’acord, Marc, accepto que per a tu això no sigui un joc, és la teva passió, però que sàpigues que en l’esport, es perd més que es guanya". No en l’esport que practica Marc. Il Cannibale, com l’anomenen a Itàlia, ha tornat des de la Clínica Mayo Medical School, de Rochester (Minnesota, Estats Units), on li van fer miques l’húmer dret per reconstruir-l’hi, per tornar a guanyar. O, com a mínim, intentar-ho. Si no ho aconsegueix, se n’anirà. Ha decidit posar-se a prova. I ho ha fet dos dies després que morís l’avi Ramon, a punt de fer 93 anys, el número màgic de la família, l’avi que li demanava que ho deixés perquè el feia patir. El seu primer dia amb la Ducati no va ser per tirar coets, però va ser com ell s’ho havia imaginat. Érem els altres els que havíem somiat. Marc no vol ser primer el primer dia; Marc vol ser primer l’últim dia de l’any, el de la festa de València.

Márquez, més difícil encara

El Mundial de motociclisme es prepara per iniciar un any especial, en la temporada en què Marc Márquez pujarà per primera vegada en una Ducati per tornar a guanyar. El repte és imponent.

El més llegit