L’escolà més jove que silencia ‘La Catedral’

Debutar a San Mamés i marcar un gol. Tot i que marcar un gol sigui comú, i més tractant-se d’un davanter, apuntar-se’l a Bilbao té molt mèrit. I molt valor si serveix per avançar el teu equip en el resultat. No és un camp qualsevol. Lamine Yamal es va presentar a La Catedral amb l’edat d’un escolà i va apaivagar els feligresos, que mai havien vist un jove tan desvergonyit. (Després van recordar un tal Leo Messi.) Té mèrit estrenar-se amb un golàs, no un rebot afortunat com el de Robert Lewandowski, que va estirar la pota per donar vida al Barça. El gol que li va negar el pal del Villamarín en l’assaig que va efectuar diumenge perquè el xut sortís modèlic davant l’Athletic. De res va servir. Iñaki Williams, acabat d’aterrar procedent de la Copa Àfrica, i Nico Williams van tirar per terra l’empremta de Lamine Yamal en la pròrroga. L’arribada d’un superclasse S’anunciava l’arribada de Lamine Yamal com un futur superclasse, que és una cosa que s’ha de demostrar quotidianament, diàriament, i abans de complir-se el primer any en l’elit (dels 15 als 16 anys, de cadet a juvenil, no s’oblidi) pot confirmar-se el vaticini, que ha perdut valor pel sobreús desmesurat, molt fàcil de regalar. A Lamine Yamal només li falta el gol en la Champions i ja tindrà el bonic i valuós pòquer de les quatre competicions de la temporada. Es va estrenar en la Lliga a Granada, va batre l’Osasuna en la Supercopa i va cantar en la Copa. Quan marqui a Europa (Nàpols, 21 de febrer, primera estació), es convertirà, a més, en el més jove de la història en la competició europea. Aquest pòquer ja el té Lewandowski per duplicat d’aquest i el curs passar. I Griezmann, i Dembélé, i Suárez i Neymar. I, per descomptat, Messi, en cinc i sis competicions, després de Pedro, el primer de la història en el primer sis de sis del Barça del 2009. Superclasses. Com ja s’ha dit. Balde es trenca Lamine Yamal va marcar i no va poder felicitar-lo un dels seus millors amics. Estava plorant la seva pena i el seu dolor. Alejandro Balde s’havia esquerdat del tot. En una convencional incursió ofensiva, sense arribar a la velocitat màxima i sense pugnar amb cap adversari. Només corria i va notar la pedrada a la part posterior de la cama dreta. Rígid es va quedar, i rígid continuava una hora després al sortir del vestidor, coixejant tan ostensiblement que augura una llarga convalescència. Tan llarga que no podrà aplaudir Lamine Yamal a Nàpols d’aquí un mes. Va ser tan commovedora la lesió, tan punyent, que San Mamés el va ovacionar mentre es retirava. Va ocupar el seu lloc Héctor Fort, lateral de dret readaptat a l’esquerra, de 17 anys. Una altra estrena. Va començar vigilant Adu Ares, després va lidiar amb Nico Williams i va acabar enfrontant-se a Iñaki. Va resistir els duels, fins que els músculs van dir prou, les rampes el van frenar i va haver de marxar. Xavi va recórrer a un altre juvenil: Pau Cubarsí, 17 anys complerts dilluns. Caminava coix Ronald Araujo, però més coix i amonestat caminava Andreas Christensen, que va ser el substituït.

El més llegit