Un buit que nomésdissimula Alcaraz

La derrota de Paula Badosa en tercera ronda de l’Open d’Austràlia contra la nord-americana Amanda Anisimova (7-5, 6-4) va deixar Carlos Alcaraz com a únic espanyol al primer Grand Slam de l’any. Dels 11 que van començar el torneig només quedava el murcià, que buscava el pas als vuitens contra el desconegut xinès Juncheng Shang (140 mundial). Una situació inèdita des de 1990, quan Javier Sánchez Vicario va ser l’últim a caure en la tercera ronda, dels set jugadors espanyols que van ser a Melbourne aquell any. Amb Alcaraz al número 2 i Rafael Nadal, caigut al lloc 446è per la lesió de maluc que l’ha deixat un any fora de competició, el buit espanyol en la classificació de l’ATP i la WTA és el pitjor dels últims 20 anys. El més ben classificat al top 100, al marge d’Alcaraz, és Alejandro Davidovich (24è mundial). Rere el malagueny hi ha Roberto Carballés (63), Roberto Bautista (72), Bernabé Zapata (78), Jaume Munar (82) i Albert Ramos (85), mentre que en la classificació femenina la millor espanyola és Sara Sorribes (52), seguida de Cristina Bucsa (56), Rebeka Masarova (91) i la mateixa Badosa (100). Drama anunciat El daltabaix ja va quedar anunciat l’any passat, en què, al marge dels sis títols d’Alcaraz, inclòs Wimbledon, l’únic espanyol que va guanyar un torneig va ser Carballés, al Marroc. "Tenir Alcaraz dissimula la falta de jugadors espanyols. Ara tenim un fora de sèrie que és Carlos, Davidovich, que té moltíssim potencial, capaç de tot, però després crec que enrere falten jugadors i en la part femenina està costant una mica més", deia Badosa després de perdre a Melbourne. "Potser cal una feina bona de base de la federació o alguna cosa així. A Espanya aquesta feina es podria fer millor", va criticar l’ex número 2 mundial, que ha tornat al circuit després de set mesos parada per una lesió a l’esquena. La veritat és que el tennis espanyol afronta un canvi generacional sense un relleu clar del nivell de campions com els últims anys, a l’ombra de Nadal, ho van ser David Ferrer, Tommy Robredo, Feliciano López, Fernando Verdasco, Garbiñe Muguruza, Carla Suárez o d’altres ara pròxims a la retirada, com ara Roberto Bautista o Albert Ramos, superats els 35 anys. "Ens hem acostumat molt malament. Sumem més de 20 anys de grans èxits, amb un nivell de tennistes molt alt, amb talent especial. No és fàcil tenir sempre jugadors com Nadal o Alcaraz i tants altres al top 5, top 10 o top 20 cada any", destaca Javier Soler, director esportiu de la Federació Espanyola de Tennis. El salt al circuit professional i l’entrada en el top 100 no té la continuïtat d’altres èpoques malgrat que els últims anys la federació ha creat un circuit de tornejos que van des de la base al cim professional. "Tenim una piràmide única que mai abans s’havia vist en la història del tennis espanyol", destaca Soler d’un ambiciós programa que inclou les categories sub- 10, sub-14, sub-16 i júnior, amb 90 tornejos ITF de 10.000, 15.000 i 25.000 euros en premis, quatre d’entre 40.000 i 100.000, 15 Challengers i 3 WTA de 125.000 euros. "Ara un tennista pot entrar al top 100 de l’ATP o la WTA, sense necessitat de sortir d’Espanya, amb el que això suposa per als jugadors de benefici econòmic. Abans això era impossible", explica el director esportiu de la federació, que, anualment, i només en ajudes directes a aquests tornejos al marge de les beques als tennistes, inverteix 1.400.000 euros dels 8,5 milions del seu pressupost. La inversió és ínfima comparada amb els recursos de federacions com ara l’australiana, la britànica, la nord-americana o la francesa. "Els diners hi ajuden, però no t’asseguren campions. El talent és innat. O el tens o no el tens", conclou Soler.

Un buit que nomésdissimula Alcaraz

«Ens hem acostumat molt malament. Sumem més de 20 anys de grans èxits», afirma Javier Soler, director esportiu de la FET. «Alguna cosa es fa malament», dispara Badosa, eliminada en tercera ronda d’Austràlia.

El més llegit