Unionistas, el club de les essències democràtiques

El Roberto encara recorda el dia que el Barça va sortir golejat de Salamanca. Com per no fer-ho. Era la nit de Reis del 1998. La desapareguda UD Salamanca va marcar tres gols en els últims deu minuts per superar els blaugrana per 4-3. Aquella temporada també guanyarien al Camp Nou per 1-4, en una Lliga que acabarien aixecant els de Van Gaal. Un deute milionari va forçar la desaparició del club de Salamanca el 2013. Aquell mateix any, un grup d’aficionats, entre els quals hi havia Roberto Pescador, va crear l’Unionistas, un club homenatge a l’entitat desapareguda i gestionat de manera assembleària pels socis. En quatre anys, van passar de l’última categoria a Segona B. Ara, a Primera Federació, i després de derrotar el Vila-real en els penals, reben avui el FC Barcelona en els vuitens de la Copa (19.30 h, Movistar+) amb el somni del futbol professional molt present. Arriba el minut 23 i comença el ritual ineludible. L’estadi Reina Sofia comença a cantar a l’uníson l’himne de la UD Salamanca. L’afició de l’Unionistas ho fa des que van debutar a la Provincial Salmantina, a l’humil camp de Las Pistas, al costat de l’Helmántico. Des de l’inici, tenien clar que no volien refundar el vell club, sinó homenatjar-lo. "Unionistas jura fidelitat eterna al club UDS, i no intenta, ni mai ho farà, de suplantar o fer-se passar per ell", diuen els seus estatuts. Dos clubs, gestions oposades Al mític Helmántico –on la ciutat va viure 12 temporades a Primera– disputa els seus partits de Tercera RFEF el Salamanca CF, també creat el 2013 per part de Manuel Lovato, un empresari mexicà que va comprar l’estadi i els símbols de la UDS per utilitzar-los, fet que va iniciar un procés judicial que encara perdura i que ha generat moments de tensió a la ciutat entre aquests dos models de gestió oposats. En la seva primera temporada a la categoria més baixa, Unionistas ja superava els 2.000 socis; ara s’acosten als 5.000. "Un altre futbol és possible, un on els aficionats decideixin sobre els seus clubs. El futbol ha de ser dels aficionats. Al nostre club hi ha una junta directiva que pren les decisions del dia a dia, però tenim una responsabilitat amb els socis, que poden decidir que no seguim aquí", diu a aquest diari Roberto Pescador, president de l’entitat. Les grans decisions de l’Unionistas es gestionen de manera assembleària. Els socis han d’aprovar els comptes de l’entitat, el preu dels abonaments o votar el veto als patrocinis de les cases d’apostes. Així mateix, també trien les samarretes i fins i tot l’escut, en què un toro sobresurt a sobre d’una clàssica pilota de cuir. "Un soci, un vot", resum com a màxima. Els encarregats de controlar els accessos i altres tasques que requereix un partit de Copa davant el FC Barcelona seran uns 50 voluntaris, organitzats a través d’un grup de treball que actua de forma desinteressada. El 2022, estaven obligats a instal·lar gespa natural al nou estadi Reina Sofia per poder jugar a Primera RFEF. El cost pujava a 300.000 euros, xifra inassumible per al club. Van arribar a pensar que aquest podia ser el final d’Unionistas, amb un descens administratiu i la impossibilitat de continuar pujant de categoria. "Si no tiràvem la situació endavant, el club corria perill. Som ambiciosos i el nostre objectiu és mirar d’arribar al futbol professional i assentar-nos-hi, i si no se solucionava aquest problema se’ns condemnava pràcticament a no poder créixer", exposa Pescador. En quatre dies, van aconseguir uns 450.000 euros amb aportacions dels socis i aficionats de tot Espanya que hi van voler col·laborar. Molts dels socis van pagar fins a 10 anys d’abonament (3.000 euros) per endavant. Expectatives superades Amb una política de deute zero, el creixement del club ha superat les seves pròpies expectatives, quedant a les portes del play-off d’ascens a Segona A en les últimes tres temporades: "Quan ho vam crear, no hauríem pensat mai que podríem estar en aquesta situació. Però crec que s’ha anat donant perquè hem fet una gestió responsable que ens ha permès arribar aquí, a més de tenir sempre des del primer moment un suport molt gran de l’afició. La clau d’aquest creixement està en el sentiment que el club és teu", explica el president. "En altres equips de Primera RFEF hi ha jugadors que cobren molts més diners que els del nostre equip, però al camp la diferència no és tan alta". Davant el Barça, hi haurà un ple total amb 6.000 aficionats gràcies a les grades supletòries que ja es van utilitzar davant el Vila-real, al qual van eliminar després d’una pròrroga i penals, amb apagada inclosa, fet que va obligar a jugar el que faltava de partit l’endemà. "En aquest club ens passen les coses més surrealistes que et puguis imaginar", assegura Pescador. "¡D’Unió només n’hi va haver una!", criden els aficionats al final de cantar l’himne de la UD Salamanca. Van començar el ritual en el fang de la Provincial Salmantina, la categoria més baixa. El van cridar fa quatre anys davant el Reial Madrid a la Copa. Avui tornaran a completar el ritual davant el Barça. No abans del minut 23.

Unionistas, el club de les essències democràtiques

Amb prop de 5.000 socis, les grans decisions de l’equip de Salamanca, que homenatja la desapareguda i històrica UD Salamanca, es voten en assemblea. Cada soci, un vot. I allà es decideix absolutament tot.

El més llegit