Laporta ja va fer fora Messi

Després d’una de les setmanes més difoses per les xarxes, no les socials sinó les mundials, de Joan Laporta a Riad, demostrant (i això sí que ens alegra, tot i que seguim sense cap informació) que el contratemps familiar està més que superat o, com a mínim, encarrilat, ¿no?, el silenci presidencial compleix ja més d’un dia després d’un dels ridículs més grans de les últimes dècades. El projecte grandiloqüent de Joan Laporta i Xavi Hernández, per no parlar de tot el camarot, s’havia despistat en algun revolt del trajecte –"al primer revolt, ja arriben la crítiques", va arribar a disparar Xavi contra la premsa, que temia el pitjor fa ja un mes– però, a Riad, el mastegot, l’accident, va acabar amb la xavineta destrossada, al fons del precipici. I va poder ser pitjor, sí, sí, molt pitjor, ja que el Reial Madrid va tenir l’oportunitat d’endossar una golejada d’escàndol al Barça perquè, sense voler, rient a mandíbula partida, sobre tot Vinicius, li va posar un rotund 4-1. Jo tinc la teoria que el Madrid no va voler fer mal al Barça. Tant al vestidor (Carvajal, Nacho, Modric, Kroos…) com a la banqueta que ocupa el gran Carletto i, ja no diguem, a la llotja del Bernabéu, tots pensen que els beneficia que Laporta i Xavi segueixin al capdavant del Barça. Un 8-1 potser hauria provocat, llavors sí, canvis a millor. A pitjor, sembla impossible. El silenci presidencial, l’absència de fotos a les xarxes, pot significar que, com que no hi ha res a dir, millor esperar la golejada de Salamanca. La veritat és que les receptes de manual estan esgotades, especialment per part de Xavi, que o reconeix que res és del color que veuen ell, el seu germà i els seus 31 ajudants, o la possibilitat de reparar la xavineta perquè torni a rodar és pràcticament impossible. Al president i als seus familiars, amics i enxufats, dels quals només fa cas al seu cunyadíssim Alejandro Echevarría, sense càrrec, sí que els queda alguna solució, també de manual però, vist això, molt difícils d’executar. Una, acomiadar Xavi i tot el seu equip. Impossible, ja que no hi ha diners. Dos, muntar-ne una altra de grossa (dic, de palanca) i portar un altre fitxatge lluent, vist que l’efecte Vitor Roque ha durat el que ha durat, és a dir, res. I, tercer, reconèixer que s’han equivocat i prometre una cosa molt més assenyada i real. És evident que per activar aquesta última recepta fa falta ser molt humil. És a dir, oblidem la tercera via. El que ningú contempla, ja que com va reconèixer Xavi després de la pallissa blanca, encara queden tres títols en joc i la temporada pot ser exitosa, és que el tècnic llanci la tovallola, cosa que va dir que faria quan no es veiés amb forces de tirar això endavant. És evident que una cosa més grossa ha de passar perquè Laporta, que ja ha començat a pensar que el seu primer judici sobre Xavi era el correcte –"està verd"–, decideixi destituir-lo, malgrat renovar-lo no fa gaire. Voldria recordar, per si algú dubta de la punteria de Laporta, que el seu revòlver ja té dues de les més grans osques dels 124 anys d’història del Barça: Messi i l’ídol de Wembley, Ronald Koeman. Fulminar Xavi, el millor centrecampista de la història, ja seria massa, ¿no? Tots dos van anunciar una nova era. Potser està per arribar.

Laporta ja va fer fora Messi

El president del Barça no va firmar la renovació de l’astre argentí i va acomiadar Koeman. ¿S’atrevirà amb Xavi si res canvia?

El més llegit