El Barça fa massa temps que va abandonar l’estètica, el gust i la gràcia. Al seu entrenador, Xavi Hernández, ja li va bé això de guanyar així, per molt que en el púlpit mediàtic avanci un camí cap a la presumpta excel·lència. A l’espera que arribi aquest clic pel qual tant advoca l’entrenador, com si a la banqueta s’esperés l’arribada de l’Esperit Sant, l’equip, controlador i millorat gràcies al talent brut de Pedri, almenys va poder derrotar el minimitzat Osasuna. Va marcar Lewandowski, que no és poc, i va concretar un noi amb un do, Lamine Yamal. Diumenge vinent, a la final de la Supercopa contra el Reial Madrid, tocarà demostrar si també pot guanyar amb les mans a les butxaques.