L’entremès d’un altre clàssic

Un altre clàssic per a la Supercopa. El partit que hauria de ser entre el campió de Lliga i el de la Copa i que per motius escandalosament econòmics s’ha ampliat a dues semifinals i s’ha traslladat a un país impropi com l’Aràbia Saudita. Serà el tercer clàssic de la temporada que se suma a l’amistós de l’estiu i el xoc de lliga dels Rolling Stones, així serà recordat. N’hi haurà un més, com a mínim, tret que l’atzar i els mèrits creuin Barça i Madrid en la Copa i en la Champions. La final es repeteix, i hi va accedir el Barça amb menys aclaparaments que la campnya passada, en la qual el conjunt de Xavi va fer el clic en la final després de superar el Betis en els penals. A l’Osasuna el va guanyar en el temps reglamentari, i Lamine Yamal va trencar la trista ratxa de les victòries mínimes (12 de seguides) en el temps afegit per maquillar el gol de Robert Lewandowski. El Barça va jugar de blanc voluntàriament, pel màrqueting, amb la convicció que ja vestiria diumenge de blaugrana, tal que considerés el duel amb l’Osasuna com l’entremès del clàssic. El Barça era el presumpte equip local. Ho va ser a la grada, per més que es van desplaçar 600 seguidors navarresos per recolzar l’Osasuna. L’afició blaugrana la van formar els ciutadans saudites. Van aplaudir tant o més el gol de Lamine Yamal que el de Lewandowski, segurament per ser el nen del partit (ho és en cada partit). Amb 16 anys i 182 dies va establir un rècord inversemblant (el més jove a participar-hi) i un d’impossible: acompanyar-lo amb un gol. El segon de la temporada. Quatre de quatre una altra vegada Vuit en la Lliga, un en la Champions, un en la Copa i un en la Supercopa. En les quatre competicions ha marcat Lewandowski, que sense ser el davanter demolidor va escrivint bastonets en el seu full de rendiment. Pot enorgullir-se d’ haver deixat el seu segell a cada expedient de l’exercici 23-24. Un ple que ja va aconseguir la campanya passada, quan va anotar en les quatre competicions; cinc si no es considera l’Europa League un episodi subsidiari de la Champions. Lewandowski va acabar amb 33 gols. Difícilment superarà el llistó tret que operi una reacció formidable. El polonès acumula 11 unitats. Amb el de la semifinal davant el Betis l’any anterior, en comptabilitzava 19. En van ser 20 amb el d’aquella final que va portar la firma del plorat Gavi amb dues assistències i un gol. No tan plorat serà Raphinha, sabut que el seu recanvi és Lamine Yamal. Un xoc amb Peña el va enviar a terra. Ja no es va aixecar. Assegut, va reclamar amb aquell gest que sortissin a atendre’l. Hi va haver tan pocs dubtes, va ser tan breu la revisió de la cuixa esquerra, que immediatament van ordenar a Lamine Yamal que es vestís per sortir. Raphinha va caure lesionat amb una altra malaltia muscular. Com la primera que va patir al setembre davant el Sevilla. Aquella va ser al bíceps femoral dret; ahir es queixava de la cama esquerra. La plaga continua La plaga que anava a desaparèixer quan Xavi va imposar un canvi en els serveis mèdics encara continua per Sant Joan Despí. La fumigació ha sigut infructuosa. Ni un partit de baixa va estar Raphinha en la campanya passada; quatre i els que vinguin en seguirà sumant l’extrem. Raphinha desaparexia el mateix dia en què reapareixia Pedri, el més castigat per l’epidèmia muscular. Tot un cas, l’interior canari: ultraresistent en la seva primera campanya (el futbolista amb més partits en el curs 20-21, més de 70), fràgil com ningú a partir de la segona, amb nou episodis entre lesions i recaigudes. Va concloure l’últim amb l’alta mèdica i l’ingrés a la gespa.

L’entremès d’un altre clàssic

Lamine Yamal enllustra el triomf sobre l’Osasuna a l’evitar que fos el tretzè triomf mínim que havia encarrilat Lewandowski, que va repetir el ple en les quatre competicions.

El més llegit