L’any en què les dones van cridar: "S’ha acabat"

El 20 d’agost del 2023 marcarà per sempre un abans i un després en l’esport espanyol. La selecció espanyola de futbol femení va conquistar el seu primer Mundial i es va cosir l’estrella després d’un torneig excepcional a Austràlia i Nova Zelanda. No obstant, no serà per aquest trofeu que res tornarà a ser com abans. Luis Rubiales, llavors president de la Federació Espanyola de Futbol, va acabar sent el protagonista de la que havia de ser una celebració històrica quan, en plena entrega de medalles, li va clavar a Jenni Hermoso un petó als llavis. Aquest gest va aixecar un vendaval des del mateix vestidor fins a la societat espanyola. Tothom va prestar atenció a aquest petó no consentit que va desencadenar una onada de solidaritat i reivindicació que ha transformat per sempre aquest país. Rubiales va intentar apaivagar els aires de revolta que començaven a sacsejar-lo. Durant el viatge de tornada a Espanya va publicar un vídeo en què intentava concloure la polèmica amb unes disculpes irrisòries. "Hi ha un fet que he de lamentar entre una jugadora i jo, amb qui tinc una magnífica relació, igual com amb d’altres. Segurament m’he equivocat, ho he de reconèixer. En un moment de màxima efusivitat i sense cap mala fe, va passar el que va passar. D’una manera espontània, sense mala fe per cap de les dues parts", va dir en aquella gravació, en què va intentar sense èxit que tant Jenni com Ivana Andrés, capitana de la selecció, sortissin amb ell. Òbviament, les jugadores es van oposar com a tantes altres demandes del mandatari, que va protagonitzar escenes esperpèntiques a l’avió de tornada. Ja a Espanya, i després d’una celebració tensa pels carrers de Madrid, Rubiales va convocar una assemblea en què protagonitzaria un nou gir de guió. Quan semblava que no tenia més remei que dimitir, després del soroll eixordador que l’empenyia a deixar el càrrec després de l’esdevingut, es va postrar davant el faristol per al que havia de ser un comiat... Per convertir-lo en un discurs masclista i narcisista que va culminar al crit de: "No dimitiré". Les jugadores, que ho van veure per televisió, no donaven crèdit. I va començar l’intercanvi de missatges que va acabar en un grup de Whatsapp on es va escriure un comunicat històric. Primer, però, va ser Alexia Putellas, la reina del futbol a escala mundial, que va fer el pas públicament. "S’ha acabat". Un crit de guerra, un clamor eixordador. El futbol femení es va alçar contra el masclisme, contra la prepotència i contra les mentides. Es va erigir com una revolució davant Rubiales, que va protagonitzar un discurs que va fer saltar de manera unànime futbolistes, entrenadors i clubs. Van ser unes paraules que van posar punt final a anys de resignació i paciència, de ser menystingudes. "Això és inacceptable. S’ha acabat. Amb tu companya", va escriure en favor de la seva amiga i companya Jenni Hermoso. "Víctima d’una agressió" Després de centenars de tuits de futbolistes en suport a Jenni Hermoso, va ser la madrilenya la que va voler explicar, en primera persona, l’ocorregut. Hermoso va desmentir taxativament tot l’argumentari de Rubiales. "Em vaig sentir vulnerable i víctima d’una agressió, un acte impulsiu, masclista, fora de lloc i sense cap mena de consentiment per la meva part. Senzillament, no vaig ser respectada", va confessar la davantera. Mentre als carrers i als vestidors el sentiment estava clar, als despatxos les decisions no arribaven. Rubiales havia deixat clar que no pensava dimitir i les institucions no trobaven la via de poder fer fora el mandatari. Finalment, i per a ridícul espanyol, va ser la FIFA qui el va inhabilitar primer pels fets i el va apartar del càrrec. El màxim organisme del futbol li va imposar una sanció per tres anys, la mateixa que, finalment, li imposaria el Tribunal Administratiu de l’Esport (TAD). Encara queda la justícia ordinària. I a un arbre podrit cal treure-li les fruites pansides, i això és el que van demanar les futbolistes de la selecció espanyola. La manera d’actuar de Luis Rubiales no s’erradicava amb la seva destitució i totes aquelles persones que van participar de les coaccions posteriors al petó van quedar assenyalades. La depuració de la Federació, malgrat la destitució de Jorge Vilda com a seleccionador nacional i el nomenament polèmic de Montse Tomé com a successora, que no va començar amb bon peu la seva etapa a la banqueta. La tècnica va convocar les futbolistes que formaven part de "les 15" i que, per voluntat pròpia, van decidir no anar al Mundial, creant un nou cisma dins de la selecció que es va gestionar amb reunions fins a altes hores de la matinada i un acord de mínims per reformular, per fi, tota l’estructura del futbol femení a l’RFEF. 20 d’agost Ni tan sols el comportament inapropiat de Luis Rubiales hauria d’entelar la gesta de la selecció espanyola de futbol que va liderar des del terreny de joc Aitana Bonmatí. La centrecampista de Sant Pere de Ribes, que venia de guanyar la seva segona Champions amb el Barça, va ser escollida també MVP de la Copa del Món. Només era qüestió de temps que Aitana rellevés Alexia Putellas com a millor jugadora del món, alçant així la seva primera Pilota d’Or. 16 de juliol En una final per al record, Carlos Alcaraz va derrotar, als 20 anys, el que possiblement sigui el millor tennista de tots els temps, Novak Djokovic, al seu preuat jardí de l’All England Club de Wimbledon. La gesta davant el serbi, derrotat en cinc sets (1-6, 7-6, 6-1, 3-6 i 6-4), no va fer més que confirmar que el seu triomf a l’Obert dels Estats Units del 2022 va ser l’inici d’un temps. 10 de juny Molt es va escriure, gairebé sempre per a mal, sobre les dificultats de Pep Guardiola per reconquistar la Champions lluny del Barça i de l’empara de Leo Messi. A Istanbul, i gràcies a un gol de Rodri en una agònica final davant l’Inter (1-0), el tècnic de Santpedor va poder alçar per fi la seva tercera Lliga de Campions, la primera de la història d’un Manchester City que va completar el 2023 amb la Premier, la FA Cup, la Supercopa d’Europa i el Mundial de Clubs. 9 d’abril Jon Rahm va aconseguir un èpic triomf en el Masters d’Augusta, convertint-se així en el quart golfista espanyol en posar-se la jaqueta verda (Severiano Ballesteros, 1980 i 1983; Chema Olazábal, 1991 i 1999; i Sergio García, 2017). Però després Rahm va sorprendre el món trencant amb el PGA Tour i acceptant un contracte de 550 milions d’euros a canvi d’unir-se a al LIV Golf, el polèmic circuit de l’Aràbia Saudita.

L’any en què les dones van cridar: "S’ha acabat"

El petó no consentit de Luis Rubiales a Jenni Hermoso en la celebració de la històrica conquista del Mundial femení va posar en el punt de mira les arcaiques estructures masclistes d’un futbol retrògrad

El més llegit