A la pena d’haver de jugar al Lluís Companys, ahir es va afegir un nou inconvenient: a Montjuïc els xiulets dels aficionats se senten més fort. No sé si era l’acústica oberta de l’estadi, o simplement perquè les grades no estaven plenes, però el seu eco era més agut. Per ser justos, tampoc van ser uns xiulets uniformes i a més es van manifestar amb diferents intencions. Primer es va xiular l’actitud defensiva de l’Almeria i després van ser algunes decisions de l’àrbitre i del VAR, tirant línies per eliminar un fora de joc que era l’empat visitant. Tot seguit l’afició va començar a xiular erràticament i contra una cosa inconcreta. La sensació era que es xiulava contra l’angoixa de veure, una setmana més, que fer diverses passades seguides i encertar a porteria –contra el cuer– s’havia convertit en una quimera. Es xiulava contra la por.