Per què el soci del Barça no puja a Montjuïc?

La visita de l’Atlètic de Madrid, una de les grans cites del calendari, no va generar l’expectació que es presumia. El descens d’espectadors de diumenge a Montjuïc va ser una sorpresa. L’única desagradable sorpresa d’una nit menys freda de l’anunciat i un notable partit del Barça que confirmava la seva recuperació futbolística. Les xifres són enganyoses. Les 34.568 persones que van aplaudir el triomf (1-0), poquíssimes per a les dimensions en què es mou (movia) el club, només van cobrir el 69,9% de l’aforament oficial establert pel club quan va exposar els detalls de l’exili a l’Estadi Olímpic. Però la mitjana d’assistència és encara alta, del 83,8% de l’aforament total; de moment, un percentatge semblant al que es registrava al Camp Nou (84%). Les xifres totals són molt menors. Una base fràgil. Al Barça amb prou feines el poden acompanyar 49.472 espectadors al Lluís Companys, que són el nombre de butaques habilitades per l’entitat. Xifra que no és del tot real, més enllà que hi ha 55.926 seients instal·lats a l’Estadi Olímpic. El dia del clàssic es va anunciar una assistència rècord de 50.112 persones, cosa que contravindria el suposat límit legal. El problema és que es parteix d’una base fràgil. El nombre d’abonats del Camp Nou (uns 80.000, xifra mai concretada per l’entitat) ha baixat als 17.064 socis que van adquirir el passi de Montjuïc, lluny de les 27.000 butaques que preveia la directiva, i un percentatge irrisori respecte a la capacitat de l’estadi: si hi anessin tots, complimentat el tràmit de confirmació d’assistència a la web, només ocuparien el 34,5% de l’aforament. El nombre d’abonats per a la campanya 23-24 rebaixa el Barça al 19è lloc dels clubs de futbol espanyols, superat fins i tot per equips de Segona (l’Espanyol va anunciar 24.311 seients venuts, el Saragossa en té 28.882 a La Romareda) i pel cas excepcional del Deportivo de la Corunya, que, a Primera Federació, va declarar 28.020 abonats. Preus i clima que glacen. Sis dies abans del partit, els abonats han d’assegurar la seva assistència, si no no poden assistir-hi i passen a tenir les mateixes prerrogatives dels socis que no tenen l’abonament. Cert és que els socis tenen descomptes que varien en funció de cada partit, com varien els preus en funció del rival. Veure l’Atlètic costava entre 85 i 219 euros, un preu més a l’abast dels turistes, que a l’epíleg de l’any baixen. Els abonats, ja se sap, no tenen una localitat fixa en cada partit, sinó que varia en funció, se suposa, dels algoritmes del club. Les previsions climatològiques anunciaven una nit freda que després no va acabar complint-se. L’horari tampoc va acompanyar, ja que era la segona vegada en la mateixa setmana que l’equip jugava a les 21.00 hores, la sisena de la temporada. La visita del Girona de diumenge vinent serà la setena. La il·lusió dels aficionats del colíder de la Lliga compensarà l’absència dels matalassers. Davant el Porto hi havia 43.533 espectadors, que es van reduir a 34.568 contra l’Atlètic. La pitjor entrada de la temporada. Un fet insòlit tractant-se de l’Atlètic. El lleuger sot blaugrana. Pintava malament la setmana del Barça i no estava d’humor l’aficionat després de veure la derrota davant el Xakhtar en la Champions, el mal partit contra l’Alabès, que va haver de remuntar-se (2-1) i l’empat de Vallecas davant el Rayo (1-1). L’equip partia en quarta posició a la taula i s’enfrontava al Porto, Atlètic i Girona en una trilogia d’imprevisibles conseqüències si no responien els resultats. Estan responent, amb dues victòries que han elevat l’ànim culer. El derbi català amb el Girona marca bones perspectives. L’equip va sumar un emocionant triomf dimarts sobre el Porto que li va assegurar la classificació per a vuitens i, virtualment, com a primer de grup i va completar un gran partit davant l’Atlètic, no menys emocionant per l’ajustat marcador. Xavi va apel·lar sense sort a la crida de l’afició, però els xiulets contra l’Alabès no es van repetir tot i que Pepê va avançar l’onze portuguès igual que Samu Omorodion va anotar el 0-1 de l’Alabès. L’horari no s’ha mostrat com un factor clau per determinar l’assistència, sinó les sensacions que emet l’equip per enganxar l’afició. El problema de la comunicació. L’exili a Montjuïc, abandonant la casa del Camp Nou durant 65 anys, va ser assumit de mala gana pels aficionats, que auguraven una col·lecció de dificultats que van dissuadir la immensa majoria; de fet, més de 63.000 socis van renunciar a l’abonament de la temporada per l’allau d’inconvenients que mai van dissimular, començant per la prohibició del trasllat amb el vehicle propi. Les activitats lúdiques a la muntanya brillen per la seva absència. Només algunes penyes han notat millora en els seus desplaçaments a l’aparcar més a prop o igual que al Camp Nou. Encara avui els aficionats continuen desorientats per ubicar-se a l’estadi buscant la seva localitat que varia en cada partit malgrat la milionària inversió del club per senyalitzar i millorar l’experiència de l’assistència a l’estadi. El dia del clàssic contra el Madrid es van enganxar adhesius a les cadires ja que tenien esborrat el número, per exemple. El club va fallar quan va detallar les condicions del trasllat amb un increment de preus substancial i camuflat que després va haver de rectificar rebaixant la meitat les tarifes. Les crides de dissabte van ser desateses en vista del resultat. "Els jugadors necessiten el suport de l’afició", va dir Joan Laporta després de visitar la plantilla dissabte. Xavi també va apel·lar a l’ajuda dels culers. Un llistó impossible. La comparació Camp Nou-Montjuïc estava perduda per endavant. Des del minut u. Només el Madrid ha omplert l’estadi, en el qual s’han inutilitzat més de 5.000 localitats de visibilitat nul·la. En el clàssic i amb la presència de Mick Jagger i Keith Richards a la llotja representant els Rolling Stones, i a les 16.15 de la tarda, es va viure una festa que Jude Bellingham va desgraciar en el temps afegit. El Barça va batre el rècord d’assistència històric de la campanya 22-23. Van assistir als 25 partits disputats al Camp Nou 2.084.923 persones. La mitjana va ser de 83.396 espectadors per partit, cosa que va mostrar un índex d’ocupació del 84%: el més alt d’Europa. En realitat va ser més alt: es van eliminar 5.000 seients el desembre després de la demolició parcial de la tercera graderia del Gol Sud. La mitjana actual s’hi acosta (83,8%) però anirà a la baixa. No només perquè ho apunti l’audiència de l’Atlètic. Per la muntanya ja hi han passat els equips més taquillers, aquells que arrosseguen més aficionats: Reial i Atlètic de Madrid, Betis i Sevilla, i Athletic de Bilbao. Diumenge arriba el Girona, el colíder, i el següent, l’últim del 2023, serà l’Almeria, el cuer. Faltaran per visitar-lo durant el 2024 Reial Societat, Las Palmas, València, Getafe, Rayo Vallecano, Vila-real, Osasuna, Mallorca i Granada. Completada la lligueta de la Champions, quedaran les eliminatòries de vuitens i les que se superin i les de la Copa del Rei.

Per què el soci del Barça no puja a Montjuïc?

Les últimes baixes assistències a l’Estadi Olímpic preocupen el club blaugrana. Aquí van algunes de les raons de la desafecció culer.

El més llegit