Tranquils, només estan mal posicionats, ¡pobre Alabès!

Tot al seu lloc. Tot controlat. No sé per què està tan inquieta la culerada. El president Joan Laporta, que és el primer que s’enfada i gairebé trenca alguna cosa a la llotja o baixa al vestidor furiós, està a mort amb l’equip i, per descomptat, amb l’entrenador (que no estimava). El vestidor és una pinya, una autèntica família. Aquesta setmana han fet fins i tot un sopar per unir-se encara més, cosa que semblava impossible però, sí, pel que sembla ho han aconseguit, fins i tot acceptant Gündogan a la taula. Tot el problema, fins i tot l’absència de gol i, ja no diguem, la sequera del famós i llegendari (i mític) Lewandowski, és cosa, diuen, que estan mal posicionats al camp. Res més. Fàcil de resoldre. Bé, bufar i fer ampolles. Moment d’entrenador I com tots reconeixen, fins i tot el mateix Xavi Hernández, és el moment de l’entrenador, atents a l’alineació de demà davant l’Alabès perquè estan passant cosetes, tot i que ningú s’ho cregui. Que sí, que ningú s’ho creu. És evident que com va dir Pacheta l’altre dia (i se’l van carregar a les 48 hores), Xavi també sap, o sospita, que són molts els que desitgen el seu lloc, però Laporta està amb ell a mort. Bé, no sé si a mort, però està amb ell. I això que el dia després, el president no va voler pronunciar-se, parlar, dir. Això, que recolza l’entrenador. Ho ha hagut d’explicar Xavi, avui, i hem de creure’l. I com tot està ja al seu lloc, serè, en forma i llestos perquè es notin els canvis, perquè la gent torni a posicionar-se com i on han de ser al camp, tranquils perquè l’Alabès pagarà els plats trencats. Tots. Els del clàssic, els de Sant Sebastià (sí, sí, fins i tot perdent el ridícul va ser enorme) i els d’Hamburg. Ho sentim per l’Alabès, però li ha tocat. Tacte, no fuet La conferència de premsa d’avui no ha servit per a res. Repeteixo, per a res. S’ha perdut una oportunitat d’hora per tranquil·litzar l’entorn. Com bé reconeix Xavi, no és tècnic de fuet ni crits, sinó d’educació, tacte i sensibilitat. I així, segons molts culers, és difícil manejar un vestidor al qual, segons alguns dels seus membres, li falta ullal, per no dir una altra cosa. Xavi, que accepta les crítiques fins i tot d’aquells periodistes que asseguren que parlen diàriament (o gairebé) amb ell i resulta que no ha creuat cap paraula amb el mister en els últims mesos, ja fa molt temps que sap de quin pal va això. Va de guanyar. Sobretot de guanyar. De la resta, amics cruyffistes, ens n’hem oblidat ja fa molt de temps. Tant, tant, que m’han explicat que el Barça ha posat en marxa un projecte, o un llibre, o una cosa semblant sobre com crear, com s’aconsegueix, com es construeix un guanyador de Champions. Jo, si fos Florentino Pérez, Alfredo Relaño, Tomás Roncero o Jorge Valdano m’emprenyaria molt. El Barça instruint el món sobre com construir un campió d’Europa. Millor deixen de somiar i guanyen, de moment, l’Alabès. No fa falta ni que el golegin.

El més llegit