Douala, ciutat del Camerun, el seu bressol, li queda lluny en quilòmetres i anys, però no tan lluny com per oblidar-la. «Sabíem a quina hora passaven menys cotxes i tallàvem la carretera i ens posàvem a jugar allà. Quan vèiem que estava a punt de passar l’alcalde ens amagàvem i deixàvem que passés perquè si ens agafava la pilota la punxava», diu Fabrice Olinga (1996), ex nen prodigi, des de Romania amb un telèfon amb prefix portuguès. Era el jugador més jove de la història de Primera fins que Lamine Yamal també va dinamitar el seu rècord. Era el petit de nou germans. «El Barça era com l’equip nacional», però matisa: «Jo no era del Barça, sinó d’Eto’o». Llueix el ‘45’: quatre més cinc són ‘9’, el dorsal d’Eto’o. Tot i que mai va tenir la seva samarreta: preferia escriure la seva història.