Els secrets del Girona: Michel i Quique, els líders del líder

Amb pocs diners (tot just 15,2 milions d’euros va costar l’onze inicial del Girona a Pamplona) i una poderosa idea es poden trencar tots els sostres. I aquesta romàntica i bonica obra, construïda amb intel·ligent paciència per Míchel, el tècnic, i Quique Cárcel, director esportiu, s’ha instal·lat al cim de la Lliga. No hi ha cap discussió. És el millor equip del campionat, com així acredita el seu primer lloc. I qui millor juga amb matisos rics, capaç de barrejar calma i vertigen al voltant de la pilota. «Jo no l’hi veig sostre a l’equip», va proclamar l’entrenador, enlluernat fins i tot amb l’enorme llum que projecta el seu equip, que firma uns números sorprenents: 31 punts de 36 de possibles, amb dos punts de renda sobre el Madrid, quatre sobre el Barça i sis sobre l’Atlètic, amb un partit menys. El Girona ha «trencat», com va confessar Míchel, «totes les expectatives». Ha anat fent caure, a poc a poc, barreres que semblaven inabastables, demostrant que resulta tan important la detecció de talent jove a casa (Arnau és l’exemple) com fora (Miguel, Sávinho i Yan Couto són les últimes referències com ho van ser abans Baena o Riquelme). Rescatar jugadors perduts No només això. La construcció del líder ve també per la barreja amb jugadors que no servien en altres llocs, però que han trobat a Montilivi el paisatge tàctic adequat per explotar. No hi havia notícies de Gazzaniga, un porter perdut a la Premier, que vivia gairebé sempre a la banqueta. El porter argentí fins i tot va passar en el seu moment per Espanya en dues etapes: va estar al Rayo Vallecano a Segona (2017-18) i després a l’Elx amb tot just vuit partits a Primera (20-21). I se li havia perdut ja el rastre a Aleix García,rescatat per al futbol d’elit per aquella trucada que li va fer Cárcel suplicant-li la seva tornada. Era a Romania, després una cessió durant sis mesos a l’Eibar, on era suplent habitual. Ara és un dels millors centrecampistes del campionat. ¡O què dir de David López! Expulsat de l’Espanyol, casa seva, perquè ja no servia. O d’Eric Garcia, que en tot just dos mesos a Girona ha recobrat el seu millor nivell després d’un pas pel Barça en què no va aconseguir assentar-se en l’eix de la defensa. Yangel Herrera també va jugar amb la samarreta periquita, però no hi va deixar cap empremta. És un dels líders del Girona. A tot això ha afegit una intuïció especial per trobar peces singulars en moments especials. Va reclutar Tsygankov de la guerra d’Ucraïna, que va desestimar altres ofertes més importants per acabar a Montilivi. Va obrir ell la porta perquè arribés aquest estiu el seu compatriota Artem Dovbyk, el fitxatge més car (7,7 milions d’euros pel 50% va abonar al Dnipró). Un ‘nou’ decisiu tot just aterrar com demostren les seves xifres enterrant els vells prejudicis sobre els períodes d’adaptació. Tres mesos porta a Espanya. Tot just 12 jornades. I ha intervingut en 10 dels 29 gols del Girona, l’equip màxim realitzador del campionat. Sis gols i quatre assistències revelen la importància d’aquesta peça, que ha sincronitzat, gairebé de manera automàtica, amb el que demanava Míchel, i ha creat una identitat pròpia, per sobre de la seva vinculació amb el City. Només dos cedits del City Tan sols Sávinho, que venia del Troyes belga, on no va jugar a penes ni tampoc al PSV Eindhoven, al qual havia sigut cedit (95 minuts), i Yan Couto pertanyen al club anglès. Els altres cedits són Eric Garcia i Pablo Torre (Barça). Els altres són propietat del Girona, amb un mitjana d’edat en l’onze inicial de Pamplona de 25,1 anys, amb una valentia futbolística que va admirar el mateix Míchel, que ha perdut pel camí quatre peces bàsiques. Però l’equip no s’ha ressentit de la marxa d’Oriol Romeu (Barça), Santi Bueno (Wolverhampton), ‘Taty’ Castellanos (Lazio) i Riquelme (Atlètic de Madrid). N’hi ha prou amb veure els quatre gols que van tombar l’Osasuna per demostrar la riquesa del futbol del Girona i que no enyora cap d’aquests elements que eren imprescindibles el curs passat. El 0-1 va ser el contraatac perfecte a una velocitat supersònica: 16 segons, 4 jugadors (Sávinho, Blind, Dovbyk i Iván Martín, que va avançar l’equip). El 2-2 el va marcar Dovbyk després d’una pressió al caire de l’àrea navarresa d’Iván Mártin, que va connectar amb Aleix García, la passada del qual a la banda esquerra va esquinçar l’Osasuna perquè Sávinho va trobar Miguel, la centrada del qual va ser rematada de cap pel ‘nou’ ucraïnès. Robatori i gol. Tot en nou segons. El 2-3 va arribar com a conseqüència d’un altre robatori en camp encara de l’Osasuna. En aquest cas, de Miguel, i amb el cop de fortuna necessari, després d’un doble error ‘rojillo’, va aparèixer Tsygankov. ¿En quant temps? 14 segons. Futbol vertical i profund. Verinós. El 2-4 d’Aleix García va ser, en canvi, un pacient exercici col·lectiu perquè hi van intervenir els 11 jugadors, inclòs Gazzaniga. Va necessitar el Girona 55 segons per consolidar el seu ascens al cim de la Lliga.

Els secrets del Girona: Michel i Quique, els líders del líder

El Girona es queda sol al cim de la Lliga

El Girona enlluerna a Pamplona i es posa primer (2-4)

Viatge al cor de l’èxit del Girona: el fil ‘carcelià’

El més llegit