Marc Guiu, Lamine Yamal, Fermín... La Masia al rescat d’un Barça escanyat

Primer Balde. Després, Lamine Yamal. Més tard, Fermín López. I ara, Marc Guiu. Abans va ser Gavi. Però abans de Gavi va aparèixer Ansu Fati, exiliat a Anglaterra des de fa un parell de mesos. En temps de misèria econòmica, llençats i malgastats els diners que ja no té el Barça des de fa anys, no hi ha tresor més gran que la Masia, un laboratori de talent que ha evolucionat amb el pas del temps, capaç com és de construir jugadors de tot tipus. Joves primer, ara nens, que no tenen ni la majoria d’edat, per sortir al rescat d’un club escanyat pel deute amb un equip que s’encalla. Llavors, ells, irreverents i descarats (un dia és Lamine, un altre Marc Guiu), decideixen partits que no els toquen recolzats per la valentia de tècnics (Koeman primer; Xavi ara) que no miren el carnet d’identitat. «Aquests nois em miren a la cara i em diuen: ‘Posa-m’hi, míster, ja estem preparats. Tenen valentia, tenen personalitat» Xavi Tècnic del Barça «Aquests nois em miren a la cara i em diuen: ‘Posa-m’hi, míster, ja estem preparats. Tenen valentia, tenen personalitat», va revelar el tècnic blaugrana per explicar la insultant personalitat que irradien aquests joves, que no es deixen intimidar per res. Ni pel rival, ni pel partit, sigui quin sigui el seu escenari, ni per descomptat per aquestes suposades pors juvenils que no tenen. «Hi ha una generació molt bona del 2006, del 2007, fins i tot del 2005. Els veig, i els veiem, preparats», apunta Xavi. Fort, Pau Prim, Marc Bernal, Cubarsí, Pradas... No dona noms. Tampoc és necessari. Alguns ja són mediàtics (Lamine Yamal i ara Marc Guiu), d’altres apunten a ser-ho: Héctor Fort, el lateral dret que va ser suplent al Barça-Athletic; Pau Prim, el mig centre de 17 anys que va ser al seu dia al campus estiuenc de Xavi; Marc Bernal, el centrecampista de 16 anys que va firmar aquest diumenge dos golassos al Sestao amb el Barça Atlètic; Pau Cubarsí, un central de 16 anys del qual Xavi està enamorat; Arnau Pradas, un extrem esquerrà, també de 17 anys, més que interessant. I ells donen aire i, sobretot, esperança a un Barça que viu al límit, més a prop que mai del Madrid, guanyant pels pèls en els seus últims partits sense comptar l’inoportú empat (2-2) a Granada: 1-0 al Sevilla, 0-1 al Porto i 1-0 a l’Athletic. Ells han arribat amb tal força que han trencat tots els calendaris, sorprenent per la seva admirable adaptació a l’elit. «No tenen por, no s’espanten. Estan preparats, se’ls veu a la cara», afirma Xavi. Sobreviu al caos Hi va haver un temps en què només sortien d’aquesta cadena de producció mitjapuntes (Milla, Guardiola, Celades, De la Peña, pròlegs del gran Sergio Busquets, jove de Badia que va canviar per sempre aquesta posició), com abans també havia sigut l’origen de laterals potents: Ferrer i Sergi Barjuan. També hi naixien pilars en l’eix de la defensa (Puyol i Piqué com a símbols de la parella perfecta barrejant cor i elegància) i fins i tot porters per fer caure les barreres encarnats en la salvatge figura de Valdés. I al final, tot resumit en la delicadesa del futbol que proposaven interiors (Xavi i Iniesta eren dos, però semblaven una mateixa persona) com a preàmbul a la perfecció assolida amb Messi. La Masia sobreviu al caos que envolta el club. Resisteix al pas de presidents –tres en l’última dècada, Rosell, Bartomeu i Laporta–, que no tenen res en comú en la seva política esportiva. Es diria fins i tot que tenen mirades diferents, tot i que convergeixen, al final, en aquests nens que, a més, no respecten els vells camins. Ni tampoc els tradicionals perfils de futbolistes que sortien del planter. I sense trepitjar el filial No hi havia precedents d’un lateral veloç, profund, verinós i tan vertical com Balde. Ni tampoc d’un interior dinàmic i agressiu com és Fermín López, a qui ni se l’ha vist a l’Estadi Johan Cruyff completant la seva formació al Barça Atlètic. Se’n va haver d’anar al Linares (Primera RFEF) per guanyar-se el pa. ¡Què dir de Lamine Yamal! El nen que bat rècords sense enfundar-se la samarra del filial blaugrana. Nens que salten el penúltim esglaó abans d’arribar al Camp Nou. En aquest cas, a Montjuïc. No és casual, per exemple, que Marc Guiu hagi jugat més amb el primer equip (11 minuts, dos tocs i un gol a l’Athletic) que amb el Barça Atlétic (vuit minuts contra el Nàstic). «La Masia funciona totalment, s’està fent una gran feina», va proclamar el davanter, que ha viatjat del juvenil a les mans de Xavi, a qui no li va tremolar el pols per obrir-li la porta de la Primera Divisió. «Quan som en moments així, cal doblar l’aposta», va dir el tècnic referint-se a la tremenda crisi econòmica que ofega el club, capaç només d’invertir 3,4 milions d’euros aquest estiu per fitxar Oriol Romeu. «La Masia funciona totalment. Cal apostar pels joves en aquest moment tan difícil. Cal aprofitar la dificultat que viu el club» Marc Guiu Davanter del Barça «Cal apostar pels joves en aquest moment tan difícil. Cal aprofitar la dificultat que viu el club», va argumentar Marc Guiu, autor d’un debut de conte. O, potser, de sèrie de Netflix. Qui sap si de pel·lícula de Disney. Tot just feia 33 segons que era a la gespa quan va tirar la pilota cap a «un costadet», com ell mateix va reconèixer, per esquivar la sortida d’Unai Simon, porter de l’Athletic i de la selecció espanyola. Jugadors que trenquen amb la tradició «Gairebé ni vaig pensar, tot va sortir per intuïció», va afegir després quan observava al monitor de televisió la repetició de la seva jugada, enrojolat i tímid com estava tenint el seu costat David Villa, un dels seus ídols. A l’acabar l’entrevista, li va demanar fer-se una foto junts. I sorprès al comprovar com Lewandowski («és un dels meus ídols») aplaudia feliç a la grada després de l’1-0 que acosta el Barça al Madrid just en la setmana del clàssic. Surten laterals que no s’havien vist, interiors petits però forts (Gavi va precedir Fermín), extrems que llisquen màgicament per l’herba (Lamine Yamal) i nous alts i poderosos (Marc Guiu mesura 1,87 m) que trenquen el motllo del tradicional davanter centre ‘made in la Masia’, representat en l’angelical silueta de Bojan. Mentre el Barça es consolida, i en aquest aspecte el Madrid de Bellingham i Vinicius, que es va deixar dissabte dos punts a Sevilla, exercirà com a test de qualitat dissabte, els nens no representen el futur. Són més aviat el present, rabiós present a què s’encomana Xavi («els veig que tenen gana, que no s’espanten, com podia passar en la nostra generació», va dir) per reconstruir l’equip que viu envoltat de la misèria econòmica. Si no hi ha diners, hi ha talent. Si no hi ha diners i les estrelles es lesionen (Pedri, De Jong, Raphinha i Lewandowski) toca mirar a la Masia. No hi ha cap altra sortida. «Tot el club, no només nosaltres, ha de celebrar el que ha passat amb Marc Guiu, s’està treballant bé en el moment en què som. Cal doblar l’aposta i apostar més que mai per la gent de casa», ha dit Xavi. En aquesta masia han coincidit nois nascuts a Catalunya (Balde és de Barcelona, Lamine Yamal, d’Esplugues de Llobregat, però criat a Rocafonda, un barri de Mataró, i Marc Guiu, de Granollers) fusionats amb talents d’Andalusia projectats als diminuts però explosius cossos del sevillà Gavi i de l’andalús Fermín.

Marc Guiu, Lamine Yamal, Fermín... La Masia al rescat d’un Barça escanyat

L’apoteòsic debut del juvenil Marc Guiu al Barça-Athletic: gol als 33 segons d’entrar-hi

Els quatre tresors que s’emporta Marc Guiu de la seva somiada estrena

Xavi: «Li vaig dir a Marc Guiu que en tindria una i la ficaria dins»

El més llegit