Si Evarist Murtra, soci 609 del Barça, ¡atenció, 609!, empresari familiar, aquest sí que familiar, solvent, contrastat, de la vella tradició tèxtil catalana, un dels grans referents del barcelonisme, autèntic impulsor del millor Barça de la història de la mà del seu protegit i amic Pep Guardiola com a entrenador del club i, sobretot, ment privilegiada per reflexionar sobre la història del Barça, els seus problemes, crisis, èxits, derrotes, persecucions (sí, Murtra també creu que existeix el ‘madridisme sociològic’) i fins i tot alineacions mítiques, ha donat la cara (‘Vivim una ficció’, La Vanguardia, 20 d’octubre) després de ser empès per desenes d’amics (pel que sembla, ho va decidir quan va sentir dir a Eduard Romeu que tot anava de meravella), és la prova que el trilerisme s’ha instal·lat en la governança del seu estimat Barça al que, sens dubte, veu en perill de convertir-se, un d’aquests anys, en societat anònima esportiva.