¿Encara es pot culpar l’herència de la delicada situació econòmica del Barça?

El FC Barcelona presentarà aquest dissabte vinent davant l’Assemblea de Compromissaris la liquidació de l’exercici econòmic de la temporada passada i el pressupost del curs 23-24. Els socis ja han pogut veure els números. També tres economistes sempre atents als comptes del Barça, que retraten per a aquest diari la situació econòmica del club. Es tracta de Marc Ciria, financer i president executiu de Diagonal Asset Management; Jaume Llopis, Doctor en Economia i Empresa i membre de la comissió de l’Espai Barça fins al 2021; i Iván Cabeza, professor del departament d’empresa de la Universitat de Barcelona (UB) i economista expert en el món del futbol. Als tres se’ls ha plantejat les tres mateixes preguntes. ¿El club està en millors condicions econòmiques o pitjors, des que la junta de Laporta va agafar les regnes el 2021? MARC CIRIA: Venim d’un juny del 2021 amb venciments de deute impagat i causa de dissolució si en fos un de mercantil. Avui es paguen les factures. Ens ha costat ingressos futurs i enginyeria comptable en el cas de Barça Studios, però no pot dir-se que el club sigui pitjor que el 2021. JAUME LLOPIS: És evident, les dades així ens ho diuen, que la situació ha empitjorat i molt amb la junta de Laporta. Tenim menys patrimoni, menys ingressos, més despesa i tenim moltíssim més deute. IVÁN CABEZA: Per mi és evident que està millor. El club estava en una situació molt complexa: no podia pagar factures, tenia un deute desbocat, que a més vencia a curt termini i que l’ofegava i el posava en una situació realment difícil, estava gairebé en fallida tècnica. El club ha aconseguit refinançar el deute, reestructurar la situació del balanç i la situació és relativament estable des del punt de vista econòmic i financer. El problema rau que per fer tot això el club ha pagat un preu a futur. Se li reduiran els ingressos respecte a la seva competència durant 25 anys en relació amb els drets de televisió que no tindrà i d’altra banda ha venut patrimoni. La situació continua sent delicada. O és capaç el club de revertir la situació des del punt de vista ordinari, que el negoci et generi beneficis, o tindrà problemes greus. Perquè el deute ha de tornar-se i l’única manera de fer-ho és o bé venent patrimoni, que ja n’ha venut molt, o generar beneficis. ¿L’herència rebuda de l’anterior junta encara és responsable de la delicada situació? MARC CIRIA: L’herència és encara present, hem tingut contractes esportius molt per sobre del mercat que feia insostenible el negoci ordinari del club. Ara bé, la junta actual s’ha centrat únicament en una gestió basada en més ingressos i plantilla competitiva, mentre que la despesa s’ha desbocat. Per tant, és essencial complir el pressupost de la 23-24, corregir la despesa i fer que el club sigui viable i sostenible sense recórrer a vendes extraordinàries per cobrir la despesa ordinària. JAUME LLOPIS: És obvi que hereten un club en una crisi important de tot tipus, amb 1350 milions de deute, que es manté gairebé igual, a sobre cal comptar el que devem a altres clubs per jugadors, uns 200 milions, i tot el que comporta l’estructura de l’Espai Barça. Des de fa temps no es pot culpar de tot l’herència. Com saben, dimiteixo el dia que es fa fora a Messi, i aquí és quan es forja la debacle econòmica o millor dit empitjora la situació, perquè aportava una quantitat d’ingressos per patrocini, venda de samarreta, etcètera, etcètera. La nefasta gestió de Laporta i la seva junta comença amb l’adeu de Messi. IVÁN CABEZA: És evident que l’herència és endimoniada, en la qual es va ajuntar una reducció d’ingressos estratosfèrica pel tema covid i uns salaris creixents que obliguen el club a assumir una despesa totalment fora del mercat i que s’estaven pagant fins avui. Una situació així no es reverteix en dos dies. Necessites temps. El que passa, d’altra banda, és que potser l’austeritat que reclamava el moment no s’ha aplicat. S’ha optat per gastar el necessari per revertir també un equip que no competia al nivell del que s’espera del Barça i s’han abordat una sèrie d’inversions i despeses que potser en la situació en què hi havia el club no era la més adequada. Gran part de les pèrdues ordinàries, de gairebé 700 milions en els últims tres anys, estan condicionats per aquests salaris, aquestes depreciacions, aquestes indemnitzacions que s’han produït, però ja està. En principi s’hauria de revertir en el pròxim exercici. Tampoc s’ha treballat en els dos últims anys en una contenció de la despesa excepte en petites coses i entenc que a partir d’aquest mandat, segons reflecteix l’informe del pròxim pressupost, veurem una nova tendència en el negoci ordinari. És un pressupost molt ambiciós, però si s’aconsegueix, el pitjor de tot el que ens ha passat en el club en els últims tres o quatre anys, ja haurà passat. ¿Quina és la dada més preocupant? ¿I la més esperançadora? MARC CIRIA: El gran càncer del Barça no és el deute, tot i que cal reduir-lo urgentment, el problema real és la despesa, la més alta de qualsevol institució esportiva del món. Cal controlar la despesa perquè el patrimoni del club és finit i no podrà continuar cobrint el desequilibri d’aquests últims anys. JAUME LLOPIS: Hi ha dues dades molt preocupants. Els 1160 milions de despeses, i tot i que és cert que s’han gastat en indemnitzacions de jugadors i executius, però el que clama el cel és la partida d’altres despeses de 280 milions. És intolerable en qualsevol companyia. Suposo que han d’anar-hi les comissions que no surten per enlloc. Això ens porta al problema de falta de transparència. En realitat, ho ha empitjorat tot. L’únic esperançador és que estem construint un equip competitiu. Amb els joves podem aspirar a competir pels grans títols, és la part positiva. De la crisi econòmica estem molt pitjor, amb un deute que mai podrem tornar, i quan no es pot tornar el capital i els interessos, els que han posat els diners es quedaran el club, perquè així consta a l’informe al CNMV, ja que cedeixen tots els ingressos de tot tipus de l’estadi. IVÁN CABEZA: La part positiva és a l’apartat d’ingressos. El club, en una situació complicada, aconsegueix vendre més Barça que mai. Tant des del punt de vista d’assistència a l’estadi com des del punt de vista comercial, amb una gestió fantàstica de BLM, que és diguem la joia de la corona del club, un actiu que hauria de mantenir sí o sí perquè pot salvar d’una situació econòmica complicada, en aquest entorn aconsegueix créixer quant a l’explotació, aquí ha fet una bona feina, superant el pressupost que tenia inicialment. Aquesta hauria de ser la línia. El que passa és que aquest creixement hauria de ser més gran per la situació en què es troba el club i que cal revertir, per aquesta venda dels drets de televisió i pel deute gran. La partida preocupant una altra vegada és el deute i la despesa desbocada. Respecte al segon, s’entén que bona part del que hi havia sobre la massa salarial es reduirà i respecte al deute. Generar una cultura de l’austeritat i de l’eficiència com a repte fonamental.

El més llegit