Altres despeses: ¡281 milions d’euros!, ¿de debò?

És (gairebé) tot un disbarat, començant per la indiferència que provoca en els socis ja des de fa molt temps la manera, l’estil de governança del FC Barcelona, que presideix, ja des de fa anys, Joan Laporta, tants que hauríem d’anar oblidant, aparcant, la justificació de l’herència rebuda. I no ho dic, no, tot i que també, per successos tan sense sentit com l’incomprensible viatge que ha hagut de fer Lamine Yamal a Madrid per demostrar que està lesionat. És més que possible que a algú se li oblidés avisar la Federació que el noi estava lesionat i, al final, va haver de viatjar a Madrid perquè certifiquessin que, en efecte, estava lesionat. No parlo només d’això. Parlo, per exemple, d’aquesta manera tan curiosa d’anunciar, de filtrar, que s’han guanyat 300 milions, quan es deuen milers de milions. Els que saben de números, que no soc jo, diuen que qualsevol companyia que presentés els números que presenta el Barça, acomiadaria, immediatament, el seu CEO. Perdó, que el Barça no té CEO. Haurien d’acomiadar el seu president, que és el que ha prescindit del CEO i/o director general, perquè aquí l’únic que sap què cal fer i com es porta això, soc jo. Per a ingenus Repeteixo, no tinc ni idea d’economia. Zero. Però he llegit experts com Marc Ciria, que ens ha obert els ulls i ens ha assenyalat el més gran dels disbarats. Bé, un altre més. No, un altre més no, un d’incomprensible, gairebé denunciable: els auditors, déu-n’hi-do amb els auditors, han firmat uns comptes (no dic que els hagin donat per bons) en els quals, en l’apartat d’‘altres despeses’, figuren 281 milions d’euros. ‘Altres despeses’, dic, no sé, ves a saber, potser, ¿veritat?, poden ser ¿què? ¿500.000 euros, un milió d’euros, dos milions d’euros, tres milions d’euros, quatre milions d’euros, ¡cinc milions!? No, no, senyors (perdó, senyors compromissaris), en el cas de la junta de Joan Laporta, ‘altres despeses’ són ¡281 milions d’euros! No m’estranya que davant algun d’aquests disbarats, la junta, de nou, amb l’habilitat que la caracteritza, amb el seu enorme instint de supervivència, amb la seva capacitat inimitable d’intentar convèncer el soci que mai perdrà la propietat de club (idea que ja ningú es creu, però li és igual), convoqui una assemblea telemàtica on, per cert, se suposa, dic només se suposa, que existirà algun organisme d’arbitratge independent que certifiqui i doni garanties que es vota com s’ha de votar. Ja no val la presència de notari, no. Barça SAD Els membres d’aquesta assemblea, que haurien d’haver tingut ja al seu abast, a les seves mans, la documentació dels comptes per poder analitzar-les abans de connectar el seu ordinador (ja no existeix Barça TV) i participar en el conclave, no podran rebre aquesta informació fins a la setmana que ve. Menys temps per examinar-la, menys possibilitats de preguntar, nul debat. Tot un disbarat, però aquí no passa res. Mai. Mai. Fins que un dia no es pugui tornar el deute, li demanin una derrama al soci, que dirà que no té un euro (més) per al club i algú (jo sé qui, però no ho diré) apareixerà de la mà d’un fons àrab, que ell ja coneix, i es quedaran el club. El Barça, sí.

El més llegit