«Estic molt trist per tot i sento molta impotència». Va ser el primer que va aconseguir dir José Brasa Sanjurjo tot just respondre a la trucada de FARO, del grup Prensa Ibérica. Qui va ser seleccionador d’hoquei sobre herba del combinat nacional femení a Barcelona-92, medalla d’or en aquells Jocs Olímpics, no només va dir adeu a la mare, que moria divendres a Vigo. Uns lladres van aprofitar el viatge familiar a l’urbs olívica des de Pozuelo de Alarcón, on resideixen, per assaltar la seva casa i aconseguir un botí en el qual hi havia les rèpliques de les dues medalles d’or olímpiques –la seva i la de la seva dona, Virginia Ramírez, jugadora de la premiada selecció–.
La Virginia i el José, jugadora i seleccionador d’hoquei femení a Barcelona-92, a més de matrimoni, en el seu moment dels Jocs Olímpics. /
Descendents de l’insigne Antonio Sanjurjo Badía, la progenitora de Brasa era l’última neta amb vida de l’enginyer i inventor del submarí conservat al Museo do Mar. La seva il·lusió era arribar als 100 anys, però María Jesús Sanjurjo es va quedar a tres mesos de complir aquest desig. A l’assabentar-se de la notícia, el seu fill va agafar el primer vol des de Brussel·les –on entrena un equip d’hoquei masculí– per, via Madrid, viatjar a Vigo amb Virginia Ramírez i donar-li l’últim adeu a la mare.
Reunió dels descendents d’Antonio Sanjurjo Badía al Museo do Mar, que guarda la primera boia llançatorpedes de la història. A la foto, la matriarca María Jesús Sanjurjo, en cadira de rodes, i el seu fill, José Manuel Brasa (segon per la dreta). /
Era molt gran i estava molt debilitada, però afortunadament mai va estar malalta i va morir adormida al seu llit», comenta relativament alleujat el seu fill, de 72 anys, que té la residència familiar a Madrid. «Vaig néixer a Vigo, vaig viure al carrer Canceleiro fins als cinc anys, quan va morir el meu pare. Després la meva mare va voler deixar aquesta casa i ens vam traslladar al número 123 del carrer García Barbón», recorda Brasa amb nostàlgia.
María Jesús Sanjurjo i el seu nebot al Museo do Mar davant el submarí fabricat pel seu avi en una foto d’arxiu de l’any 2012. /
L’entrenador d’hoquei es quedava fins aquest dimarts a l’urbs olívica, però la seva dona va decidir tornar a la capital, diumenge, en l’últim vol des de Peinador, per tornar a la seva feina al Comitè Olímpic Espanyol. Quan va arribar a la seva casa de Pozuelo de Alarcón es va trobar les malles d’acer dels reixats trencats, l’entrada de la casa i les finestres obertes, tots els calaixos regirats i l’immoble totalment desgavellat. Havien assaltat la vivenda. Aquesta s’havia mantingut sense els seus habitants poc més de 24 hores, ja que el fill de l’entrenador i l’exjugadora, el Guillermo, havia viatjat a Galícia amb tren dissabte a la tarda.
«Van robar coses que fa molta pena perdre i que als lladres tampoc els valen de gaire. Són ganes de destrossar i d’emprenyar sense motiu»
«Es van emportar les rèpliques de les medalles d’or que ens van donar a la Virginia i a mi, a més d’un munt d’insígnies i medalles de mèrit que em van concedir al llarg de la meva carrera a Galícia, Andalusia, al meu primer club d’hoquei, a la federació... En definitiva, coses que fa molta pena perdre i que als lladres tampoc els valen de gaire. És que només hi van anar a buscar l’or, no es van emportar ni portàtils ni objectes grossos. Són ganes de destrossar i d’emprenyar sense motiu», es lamenta el José.
Brasa va rebre el 2013 la Distinció al Merito Esportiu de Galícia, medalla que també li han robat. /
«Ens fa mal pel valor sentimental»
Matisa que tot estava assegurat, «però el valor econòmic en aquest cas no té importància; ens fa mal pel valor sentimental». La policia científica ha estat aquest dimarts a la residència assaltada i ha conclòs que es tractaria de lladres professionals, que han utilitzat guants en tot moment, i no hi han deixat empremtes. Van anar directes cap a les coses de valor que poguessin vendre o fondre. Els cables de la tanca van ser tallats amb unes tenalles, i hi van entrar forçant la finestra de l’habitació del Guillermo, el fill del matrimoni.
Rèplica de la medalla d’or dels Jocs Olímpics de Barcelona que va ser robada i que pertanyia al tècnic de la selecció d’hoquei sobre herba femenina. /
La medalla original de la Virginia, sana i estàlvia
L’única bona notícia d’aquestes últimes hores amargues que han viscut els Brasa Ramírez és que els amics de les coses dels altres no van poder emportar-se la medalla que es va penjar la Virginia en aquella cerimònia de lliurament quan tota la selecció nacional va pujar al primer calaix del podi. «Aquesta és l’original, només la donen a les jugadores, i la teníem ancorada a la paret amb una seguretat molt difícil de vèncer, protegida amb un vidre i unes claus per al seu sistema d’ancoratge».
Els lladres no van aconseguir robar la medalla original d’or que es va penjar Virginia Ramírez a Barcelona-92. /
El premiat matrimoni ja dona per perdudes les seves medalles, rèpliques d’or exactes de les originals, que també tenen la part central pur 100% d’aquest metall.