Això no va de si va deixar més o menys bava, sinó d’entendre que els llavis tenen una propietària, per inquietant que sigui l’erecció. Això no va de presumptes amistats, ni de col·leguismes, ni de l’èxtasi eroticofestiu –per descomptat, sempre unidireccional–, sinó del comportament del president de la Federació amb una subordinada en un dels dies més importants de la història de l’esport espanyol. Luis Rubiales, amb vestit o tapall, a la llotja o a l’harem, entre ‘pintxos’ de truita o plats de paella, tant fa, es va veure com Calígula entre nimfes. Lliure per fer el que li vingués de gust.