Hi ha proeses que s’escriuen als llibres d’história. El Marroc ha aconseguit una fita inimaginable per a molts: colar-se en els vuitens de final després de debutar al Mundial. Fatima Gharbi (Prefectura de Tanger-Assilah, Marroc, 2001) milita a la CE Europa i de cap manera esperava la trucada del seu seleccionador per reclutar-la per a la cita. Mentre espera el seu debut, relata a EL PERIÓDICO com estan sent aquests dies màgics.
¿Com estan sent aquests dies al Mundial? Molt bonics, però també molt intensos. Està sent una experiència molt emocionant i desafiadora. Estem concentrades amb el nostre rendiment al camp i a donar el millor de nosaltres en cada partit. Cada dia implica entrenament intens, anàlisi de les nostres rivals i preparació tàctica. El primer dia hi va haver una mica de pressió i expectatives no esperades, però hem sabut corregir-ho i ser molt fortes per als següents partits, i això s’ha demostrat en els resultats. Estem disfrutant de cada moment i l’energia i el suport dels aficionats ens motiven a esforçar-nos al màxim i representar el nostre país amb orgull en aquest escenari mundial.
La seva convocatòria va ser tota una sorpresa. ¿Com va viure que li truquessin per fer la preparació prèvia al Mundial? Va ser simplement inoblidable. Un somni fet realitat. Vaig sentir un orgull i una satisfacció molt gran per tota la feina dura i la dedicació que hi havia posat al llarg d’aquests anys. Mai m’hauria imaginat ser a l’escenari més gran del futbol per representar el meu país. Va ser una barreja d’emoció, alegria i orgull que gairebé no puc descriure amb paraules.
¿I quan va saber que anava al Mundial? Després de jugar l’amistós contra Suïssa, es van descartar dues jugadores i llavors vam viatjar 26 a Austràlia. Però a la llista només serien 23, per la qual cosa s’havia de descartar tres jugadores. Quan vam arribar totes, l’entrenador ens va convocar a una reunió i va ser allà quan va dir els noms de les que entraven. Quan vaig sentir el meu nom vaig començar a plorar per dins. No podia expressar-ho, ja que hi havia tres jugadores que quedaven fora. Em sabia greu per elles perquè també es van estar esforçant des del primer dia. Quan vam sortir de la reunió, vaig anar de pressa a l’habitació i vaig trucar a la meva família, a les meves amigues i al meu equip (CE Europa) i els vaig dir que estava convocada. Llavors, tots ens vam posar molt feliços i contents. És un dels moments més especials de la meva vida.
La seva família sempre ha format part d’aquest procés. ¿Com ho van rebre ells? Ho van viure al màxim. Va ser un moment de gran emoció i orgull per a tothom. Veure les expressions d’alegria als rostres dels meus germans va ser molt commovedor. Veia que estaven molt orgullosos de mi i això em va omplir moltíssim. El suport dels meus germans i els meus amics ha sigut fonamental en la meva trajectòria com a jugadora i en aquest èxit tan significatiu en la meva carrera. Els agraeixo haver-me acompanyat i animat sempre a no rendir-me per més dur que fos el camí.
¿Què era el que més il·lusió li feia de l’aventura del Mundial? Sens dubte, l’oportunitat de viure un somni, competir al més alt nivell i deixar una marca en la història del futbol mundial. El fet de competir a aquest nivell i enfrontar-nos als millors equips i jugadores del món és increïblement emocionant. Escoltar els himnes nacionals abans de cada partit i l’energia dels estadis plens de seguidors apassionats és realment inspirador i únic. El desafiament esportiu i l’oportunitat de mesurar-me contra les millors em motiven a esforçar-me al màxim i superar els meus límits.
¿Com van fer la preparació prèvia a la cita? La preparació prèvia, personalment, va ser molt dura. Les dues primeres setmanes pensava que no podria continuar per l’alt rendiment físic que s’exigia. Per a mi va ser molt dur, però amb molt esforç vaig poder superar-ho i estar entre les 23 millors jugadores del Marroc. El primer mes va ser una preparació en què es treballava molt físicament. Vam córrer molts quilòmetres per arribar bé. Després, vam començar a treballar tàcticament. Avui puc dir que estic molt contenta amb tota la feina que he fet i que pensava que no superaria.
Tinc moltes ganes de demostrar perquè vaig ser seleccionada
¿Es fa llarga l’espera per al debut? Si, però per a mi és emocionant. Representar el Marroc en el Mundial és un honor i una oportunitat única a la vida, per la qual cosa espero ansiosament el moment de trepitjar el camp en el meu primer partit. Tinc moltes ganes de demostrar per què vaig ser seleccionada, però soc molt conscient que estic entre les 23 millors jugadores i que hi ha molta competència. Hi ha jugadores que porten molt temps amb l’equip i són molt bones.
¿Com va viure la classificació per a vuitens? Des de fora es va veure com un moment màgic. Va ser un moment crucial i emocionant per a tot el nostre país. Per primera vegada, el Marroc participava en un Mundial, sabíem al que ens enfrontàvem i sabíem com seria de complicat. El primer partit contra Alemanya no va ser com esperàvem, contra Corea vam poder guanyar i va ser la nostra primera victòria a la Copa del Món. Contra Colòmbia ho vam tornar a fer i en vam poder sumar tres. Depeníem del resultat d’Alemanya i ens vam ajuntar al centre del camp per veure des del mòbil el seu partit. Quan van quedar eliminades, vam començar a córrer totes. Cada una se’n va anar cap a un costat, cap sabia on anava, però totes sabíem que passàvem a vuitens de final. Va ser inoblidable. Hi havia molts aficionats i també se’ls sentia cridar d’alegria. Va ser una cosa molt bonica. Em vaig emocionar molt, vaig començar a plorar i li vaig dedicar aquest triomf a la meva mare que m’acompanya des del cel. Sé que estaria molt orgullosa de veure’m complir el meu somni.
¿En quin moment es troba el futbol femení al Marroc? És respectat i ha guanyat un reconeixement més gran en els últims anys. El Marroc ha experimentat avenços significatius en els últims anys, tot i que encara enfronta desafiaments en termes de reconeixement, recursos econòmics i suport en comparació amb el futbol masculí. Cada vegada hi ha més equips, més competició i més lligues. La participació de l’equip nacional en tornejos internacionals ha ajudat molt a visibilitzar i promoure l’esport. I cada vegada són més els mitjans de comunicació i el públic en general que hi mostren interès.
Gràcies a la nostra companya moltes dones normalitzaran jugar amb el vel
¿S’està notant l’evolució, tot i que sigui lenta? Malgrat que hi ha hagut avenços, el futbol femení encara té limitacions quant a recursos econòmics i suport financer en comparació amb el futbol masculí. Els recursos destinats al desenvolupament del futbol femení, com infraestructures, instal·lacions i programes de formació, són menors i això pot afectar la qualitat de l’entrenament i les oportunitats per a les jugadores. El Marroc està treballant en el desenvolupament de les categories de base en el futbol femení, donant-li importància a la formació de jugadores joves. Crec que això és essencial per garantir que les jugadores puguin representar el país en el futur.
Vostès són fonamentals perquè aquest creixement vagi a més. La selecció femenina del Marroc té un paper fonamental al Marroc. Ha estat competint en tornejos internacionals, com les eliminatòries per a la Copa Africana de Nacions Femenina i les classificatòries per a la Copa Mundial Femenina de la FIFA. La participació de la selecció en aquests tornejos és una oportunitat per mostrar el talent i l’habilitat de les jugadores marroquines. Penso que pot inspirar més nenes i dones a involucrar-se en el futbol. Pot servir com a model a seguir per a totes aquestes que somien jugar a futbol.
És clau, no només per al paper de la dona en el futbol, sinó també en la societat. A més, l’existència i l’èxit de la selecció femenina promou la igualtat de gènere en l’àmbit esportiu i en la societat en general. Ajuda a desafiar estereotips i demostrar que les dones poden ser igual d’exitoses i competents en el futbol que els homes. Al nostre equip, ha fet història Nouhaila Benzina, per ser la primera jugadora a utilitzar el vel. Penso que això també pot obrir moltes ments i ensenyar que la cultura no ha de ser un impediment per practicar esport. Gràcies a la nostra companya moltes dones normalitzaran jugar amb el vel.