De ‘mileuristes’ a Espanya a cobrar 10.000 euros al mes a Romania: així és l’èxode de l’handbol femení

Fa més d’una dècada que l’handbol femení espanyol s’ha convertit en una fàbrica de llegendes per a aquest esport. Marta Mangué –coneguda com ‘la pantera’–, Eli Pinedo i Silvia Navarro, entre moltes d’altres, van ser la cara visible d’una revolució que sota la marca de les ‘Guerreres’ va marcar un abans i un després en aquest esport. Després de la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Londres 2012, l’actual generació de ‘Guerreres’ es va proclamar subcampiona del món al Japó 2019 i continua demostrant que Espanya és un bon planter per a l’handbol internacional. El seu palmarès ha anat acompanyat de millores en la secció femenina, però viure de l’handbol femení a Espanya continua sent, per a la majoria d’elles, una utopia. «A Espanya et pots dedicar exclusivament a l’handbol només en casos molt puntuals», comenta Alicia Fernández Fraga (30). Aquesta serà la sisena temporada que la central titular de la selecció espanyola jugui a Romania (Rapid de Bucarest). A Espanya havia passat per diferents clubs. «En aquells temps, ni cotitzava o tenia un contracte a jornada parcial», explica Fraga. Kaba Gassama (25), amb la qual comparteix banqueta en la selecció, repetirà aquesta temporada en la lliga alemanya després d’haver passat dues temporades a França. Es va formar en l’BM Granollers, on va jugar en la màxima categoria els seus primers anys. «Volia dedicar-me a l’handbol, però sabia que si volia aspirar a alguna cosa havia d’anar-me, no només de Granollers, sinó d’Espanya», reconeix la jugadora catalana. «Fins que no vaig anar a França no vaig tenir un contracte de veritat, amb clàusules, primes i 12 mesos de vigència», explica Gassama. A Espanya, la majoria de clubs ofereixen contractes de 10 o 11 mesos, amb un salari que ronda el mínim interprofessional, al voltant dels 1.000 euros. Els mesos d’estiu, sense competició, no reben cap retribució. Romania i la seva aposta per l’handbol: fins a 10.000 euros al mes El club d’Alicia, l’actual campió de Romania, és una de les entitats que millor paga a les seves jugadores al món. La societat del club pertany al Ministeri de Transports, d’on rep la major part del seu finançament. Els seus salaris s’acosten en alguns casos als 10.000 euros mensuals i són un atractiu per a moltes de les jugadores del nostre país. En l’última temporada fins a nou jugadores espanyoles estaven jugant en la lliga romanesa. «No podem competir contra aquests salaris, en aquests països hi ha una aposta clara i decidida per l’handbol amb aportacions estatals i locals», comenta Francisco Blázquez, president de la RFEBM. Fraga reconeix que li agradaria tornar a Espanya. «No tornaria demanant els sous de Romania, però, sí, un mínim i que la lliga fos forta, i pogués competir a Europa», reconeix. Actualment, els equips de la lliga espanyola només poden optar a classificar-se per l’EHF Cup, la segona divisió europea, ja que la Champions League exigeix als clubs jugar en una lliga professional. El camí cap a la professionalització de la lliga espanyola Fa tot just unes setmanes la Lliga Plenitude ASOBAL d’handbol (màxima categoria masculina) va adquirir la qualificació de Lliga Professional, un pas que a la màxima categoria femenina, la Lliga Guerreres Iberdrola, li queda lluny encara. Mar Latorre, exjugadora de la selecció espanyola i actual narradora de TVE de la competició femenina d’handbol, reconeix que en termes d’igualtat l’handbol ha millorat molt. Latorre, coneguda en el món de l’handbol com ‘Txarco’, és anterior a la marca de les ‘Guerreres’ i la seva percepció és que, si els nois han aconseguit la Lliga Professional, «les noies poden ser a prop». En la seva aposta per la millora, la RFEBM ara obliga els clubs femenins a tenir un mínim de contractes a jornada completa i parcial per competir a màxima categoria. Els resultats són positius: en les últimes cinc temporades han augmentat un 10% els contractes en les jugadores inscrites a la lliga Iberdrola. A Espanya, la nova Llei de l’esport 39/2022, de 30 de desembre, reconeix les jugadores d’handbol com a professionals de l’esport. Aquesta llei substitueix l’anterior del 1990, en la qual només es consideraven professionals les jugadores que competien en una lliga professional. Això comporta la possibilitat –que no l’obligació– que els clubs ofereixi un contracte professional a les seves jugadores. Paulina Buforn, jurista i jugadora professional del Club Balonmano Porriño, considera que «això és una cosa molt important i un canvi fonamental». Paulina, que pertany a l’AMBM (Asociación de Mujeres de Balonmano) –un col·lectiu que representa les jugadores–, explica que el nou model de contracte professional millora les condicions de les jugadores perquè, entre altres aspectes, ofereix bonificacions millors en cas de lesió, estableix altres bases de cotització i es reconeix el dret a vacances, a diferència dels contractes comuns de 10 mesos. Sense conveni col·lectiu en la lliga femenina «Hi ha jugadores que no volen un contracte professional, i hi ha molts clubs que perdrien moltes d’elles si la lliga fos professional», comenta Paulina Buforn. La jugadora i jurista explica que el fet que tinguin altres feines o un pla d’estudis dificultaria la professionalització de la seva situació. «Com a jugadores necessitem garanties que val la pena ajornar els nostres estudis o dedicar-nos al 100% a l’esport», comenta. Buforn remarca que, sense un conveni col·lectiu que reconegui els drets i les obligacions de totes les parts involucrades, és molt difícil avançar cap a la professionalització. Viure de l’handbol a Espanya: l’excepció Elisabet Cesáreo (24) és una de les ‘Guerreres’ més joves, i ha jugat només una temporada a l’estranger, la passada. Aquest any ha tornat a Espanya per fitxar pel Costa del Sol de Màlaga, en el qual sí que pot viure de l’esport. «La diferència principal de la lliga espanyola amb d’altres és un tema econòmic i que ve donat d’ajudes, de patrocinadors i quede veritat es té en compte l’handbol en aquests països», comenta. La pivot internacional és molt sincera sobre el futur de l’handbol espanyol: «A Espanya pots viure, però que crec que a la llarga i pensant en un futur necessites marxar fora per realment poder viure bé de veritat». Si bé és cert que alguns clubs de la lliga Iberdrola han aconseguit tenir totes les jugadores en plantilla i cotitzant, no és la dinàmica habitual. «Els nostres clubs no tenen un múscul econòmic que els permeti tenir totes les seves jugadores amb els salaris que mereixen», insisteix Blázquez. Espanya: un mercat d’oportunitats Els equips europeus es fixen en el mercat espanyol perquè el nivell és molt bo i les condicions contractuals que poden oferir són molt millors que les d’aquí. L’handbol espanyol, des d’un punt de vista tàctic, està per sobre de molts països. A ulls del mercat europeu, aquest és el cultiu perfecte per fitxar jugadores espanyoles per a les seves lligues. Davant un èxode irremeiable de jugadores espanyoles, Blázquez reconeix que, com a mínim, se’n pot treure una cosa positiva: «A la selecció espanyola li va bé, perquè les nostres jugadores estan als millors clubs del món i es van perfeccionant».

De ‘mileuristes’ a Espanya a cobrar 10.000 euros al mes a Romania: així és l’èxode de l’handbol femení

A Espanya, la majoria de clubs ofereixen contractes de 10 o 11 mesos, amb un salari que ronda el mínim interprofessional. A l’estiu, sense retribució

«No tornaria demanant els sous de Romania, però, sí, un mínim i que la lliga fos forta», reconeix Alicia Fernández, que fa sis anys que està a Bucarest

El més llegit