De la mare de Mbappé al pare de Messi: quan els fitxatges es negocien al saló familiar

Les alarmes es van encendre a Barcelona quan el periodista Toni Juanmartí va caçar Joan Laporta reunit a la seva pròpia casa amb Jorge Messi, el pare del davanter argentí que aquest diumenge ha sigut presentat com a nou jugador de l’Inter Miami. El president blaugrana feia aquell dia un últim intent per tancar el retorn del millor jugador de la història del club (i potser del futbol), i no ho feia en una reunió amb representants, advocats, intermediaris... No, ho feia directament amb el pare del jugador. «Confio en el meu pare, és el que porta les meves coses, i el que ell em diu, jo ho faig», va dir l’argentí el 2016, en una frase ja cèlebre, quan va acudir al judici per presumpte frau fiscal, exhibint la incidència que el seu pare tenia sobre la seva carrera. No és un cas aïllat. Avui, en aquest serial etern que és el possible fitxatge de Kylian Mbappé pel Reial Madrid, qui guanya més protagonisme cada dia és Fayza Lamari, la mare del futbolista. Per ella passa tot el que té a veure amb el futur de Mbappé, amb veu i vot decisiu. Com ha passat amb el pare d’Arda Güler, decisiu, mitjançant una comissió milionària, perquè la perla turca hagi fitxat pel Reial Madrid en lloc de fer-ho pel Barça o per algun altre dels seus nombrosos pretendents. Haaland, Neymar, Ramos, Alves, Icardi... I com es pot oblidar la subhasta que va emprendre Alfie Haaland perquè el millor postor (va resultar que era el Manchester City) fitxés el seu fill. O les milionàries comissions que va cobrar el pare deNeymar quan el Barça va acordar-ne el traspàs des del Santos. O com Sergio Ramos va acabar confiant, ja fa moltíssims anys, la seva representació al seu propi germà, René. També hi ha el cas de parelles (o ex), com Dani Alves i Mauro Icardi. Són només uns quants exemples dels molts que existeixen en el futbol professional d’una tendència cada dia més acusada. Cada vegada més futbolistes opten per confiar la seva representació a persones del seu entorn familiar en lloc de posar-se en mans de professionals de la matèria. Els contractes ja no es negocien en grans despatxos d’agències sinó, pràcticament, al saló de la casa del futbolista. Almenys, allà es discuteixen les diferents ofertes que reben dels clubs: «¿Què m’ofereixen, mama?». «Aquesta tendència genera dos problemes principals», explica un ex-executiu d’un club de Primera Divisió. «El primer –prossegueix– és que no sempre trobes un interlocutor professional a l’altre costat de la taula. Hi ha jugadors que confien la seva representació en familiars solvents i preparats per a aquesta tasca, però d’altres són simples aficionats, gent que no està preparada i que mai podria portar els negocis de cap altre futbolista que no fos de la seva família. Ha passat que els comences a parlar d’impostos, drets d’imatge i altres coses i es perden». ¿Professional o personal? «L’altra dificultat que genera és que tu un representant professional el pots pressionar amb certs comentaris sobre la qualitat del futbolista. Li pots dir ‘tinc tres davanters millors que el teu client a la plantilla’, per posar un exemple. Però això a un pare o a una mare... Corres el risc que s’ho agafi de manera personal, per la qual cosa al final evites aquesta mena de tàctiques i perds recursos en la negociació», afegeix aquest exdirectiu. Des del col·lectiu dels representants professionals, per descomptat, es mira amb molt recel aquesta creixent tendència dels futbolistes a confiar els seus assumptes a membres de la seva família. Tot i que també hi ha agències que, veient que no poden derrotar l’enemic, han decidit unir-s’hi. ¿Com? Formant i incorporant aquests familiars en les seves estructures empresarials, una jugada que els serveix per mantenir el jugador en qüestió en cartera, ja que al seu germà o al seu pare se li dona una projecció de continuar vivint del negoci una vegada que ell es retiri del futbol professional. «Diria que en la gran majoria dels casos, els jugadors en surten perjudicats a escala professional. És complicat que una mare o un oncle pugui tenir una visió objectiva de la qualitat i la projecció del noi. Hi ha un factor emocional que distorsiona la percepció i que més d’una vegada ha fet fracassar negociacions. Els agents professionals, amb els nostres defectes, som més freds a l’hora de valorar els nostres clients», comenta un agent, que també esmenta un altre factor: «El que fan és intrusisme laboral». El nou reglament d’agents FIFA En aquesta línia, fins fa poc, pràcticament qualsevol podia operar en el mercat de fitxatges com a representant d’un futbolista o d’un club, després de la desregulació del sector que es va portar a terme el 2015. Un buit que la FIFA va decidir aturar mitjançant un Reglament sobre Agents de Futbol (RFAF), que va entrar en vigor el gener del 2023 i que, entre altres qüestions, força qualsevol que vulgui exercir aquesta tasca a superar un examen per obtenir una llicència. ¿Servirà per dificultar l’accés dels familiars a aquestes funcions? «Ho dubto molt. El que s’ho vulgui prendre seriosament, es traurà la llicència. I el que no ho faci, sempre pot arribar a un acord instrumental amb un representant professional, i pagar-li una quantitat per posar la firma als acords», analitza un altre agent consultat per El Periódico de España.

De la mare de Mbappé al pare de Messi: quan els fitxatges es negocien al saló familiar

Cada vegada més futbolistes confien la seva representació a membres de la seva pròpia família, una pràctica que no convenç gaires clubs

«Tot es torna més passional i menys racional i professional. I això rares vegades és bo», lamenta un ex-executiu de Primera Divisió

El més llegit