Aitana Bonmatí: «Aquest serà el Mundial amb les millors condicions que hi ha hagut»

Portarà el 6 a l’esquena en aquest Mundial, però tothom la reconeix amb el 14 de Cruyff a la samarreta del Barça. Aitana Bonmatí ha tornat a la selecció després d’un any intens i mira al Mundial d’Austràlia i Nova Zelanda amb fam. Del seu retorn a l’equip nacional, de les millores acordades, del camí per fer i dels reptes per aconseguir, parla amb EL PERIÓDICO. Fa poc més d’un mes aixecava la segona Champions del Barça. En unes hores començarà el seu segon Mundial. ¿Ha donat temps d’assimilar, celebrar i tornar a enfocar? El futbol té això. S’han de viure els moments al màxim perquè en la nostra professió acabes una final de la Champions i en pocs dies tens un Mundial. Has d’estar centrada sempre en el que ve i tot el que queda enrere queda oblidat. Si t’ho recorden o ho recordes, són moments màgics que sempre perduraran en el temps. Pel que fa a objectius, ara això ja ha passat i estic centrada en el Mundial. Els últims mesos han sigut complicats per a vostè. ¿Com ha sigut la tornada a la selecció a nivell físic i mental? Soc una jugadora professional. Em dedico a això al 100%, tenia molt clar a què venia i com havia de venir. He tornat a la selecció en el moment en què m’he sentit preparada per tornar. Espanya no és una de les favorites per a aquest Mundial, però sí que a poc a poc es va posicionant com un equip a tenir en compte per a aquestes cites. Crec que ho hem d’assumir com a responsabilitat. Al final, a nivell de club estem fent molt bona feina i això s’ha de reflectir també en la selecció, perquè moltes de les jugadores som les mateixes. És normal que se’ns exigeixi el màxim. Per mi no és cap pressió, és una responsabilitat. Com dius, jo no considero Espanya com una de les favorites per a aquest Mundial perquè seria una falta de respecte a moltes seleccions ‘top’. Crec que en un Mundial hi ha molts factors, hi ha seleccions molt ‘top’ i, de vegades, també sorpreses. ¿Com ajuda que la base de les futbolistes de la selecció siguin jugadores del Barça? Amb moltes d’elles vostè treballa cada dia i han creat moltes sinergies que ara, en només dues setmanes, seria molt complicat construir de zero. Això sempre hi ajuda. Al final, jugar amb noies amb qui jugo des de fa molts anys i a qui conec perfectament, tant el que fan com el que no, sempre és bo. De vegades si jugues de memòria és més fàcil, i hi ajuda molt tenir companyes amb qui entens el futbol de la mateixa manera. ¿És molt diferent el seu rol al Barça i a la selecció? Soc la mateixa persona aquí que a Barcelona. Soc la mateixa Aitana ambiciosa que vol guanyar i que no dona cap pilota per perduda. Em considero una jugadora que ajuda a contagiar aquesta empenta a les companyes. No canvio en res. Vull dir, al final, jo també estic aquí per fer coses grans, igual que amb el Barça. He tornat a la selecció en el moment en què m’he sentit preparada per tornar. Vostè viu al Barça un futbol totalment professionalitzat que, en realitat, és un oasi si mirem la resta del país. ¿Com és l’estructura de la selecció en aquest sentit? No m’agrada comparar, perquè són llocs diferents. El que s’ha parlat amb la selecció és que hem d’anar una mica en aquesta mateixa línia de fer créixer el futbol femení perquè també puguem tenir èxits amb la selecció. Tenir èxits és molt difícil, però, òbviament, si hi ha un treball darrere i les coses es fan molt bé, és més fàcil. Aquest any ha servit per veure cap on volem anar i de quina manera cal fer-ho. El nostre retorn és bo, es veu cada dia al club. Estic convençuda que hem acostat postures i estic segura que s’aniran fent canvis a poc a poc i tot anirà millorant. De fet, considero que ja s’han fet alguns canvis. Al final és anar lluitant, tenir paciència i anar caminant de la mà junts. ¿Com està a nivell físic? Ha sigut una temporada molt llarga i exigent amb el Barça. Ara mateix és una mica difícil dir com estic, perquè estem en plena pretemporada, una altra vegada, i les pretemporades són la mort (riu). És una mica difícil saber com estàs realment. Estem en un país on fa moltíssima calor i no hi ajuda. Et sents diferent quan jugues en un ambient fresc, on sents que pots respirar amb normalitat, no amb aquesta xafogor, que notes que no et passa l’aire. Per tant, encara no sé com estic a nivell físic, però el que sí que sé és que treballo molt i que al final ho dono tot, encara que no tingui forces. Han passat dues setmanes des que es va acabar la temporada fins que es va incorporar a la selecció. ¿Suficients per desconnectar i recuperar? Això és un no parar. Acaba la temporada, tens dues setmanes de vacances, i ara toca tornar a agafar el to. Es perd tot molt ràpid. Però bé, no tinc cap preocupació en aquest sentit. I a nivell mental, ¿ha pogut desconnectar una mica? L’altre dia no sé amb qui ho parlava, però fa molts estius que no tinc estiu. Molts. És que no ho sabria ni dir. Vaig encadenar les categories inferiors amb l’absoluta i crec que l’únic estiu que vaig tenir va ser el del 2021. Però vaig agafar la covid i no vaig sortir de casa. Tot genial (riu). Tenia un viatge a Mèxic i no hi vaig poder anar, de fet. Ho penso i és una mica complicat de gestionar, tot això. De vegades necessito un descans d’aquells en què vas a l’altra punta del món i no vols saber res de ningú. És estressant, ¿saps? Però faig el que vull, el que m’agrada, i valoro molt ser aquí. És el que he decidit i no em queixo gens, però de vegades ho penso i dic: «a veure quan tinc un any que pugui descansar i desconnectar, perquè és necessari». Tothom ho necessita. Per a aquest Mundial, moltes seleccions han sigut protagonistes de revolucions i s’han promogut canvis importants en les condicions laborals de les futbolistes. ¿Creu que aquest Mundial serà clau per consolidar el futbol femení? Caldrà veure el nivell d’aficionats, com està el tema. Realment no sé si se n’han venut moltes entrades o no. A veure com es desenvolupa el Mundial, però crec que s’han fet passos importants pel que fa a condicions i salari. Crec que és un gran pas per consolidar el futbol femení i perquè continuï creixent. Aquest serà el Mundial amb les millors condicions que hi ha hagut fins ara. ¿Què espera de vostè en aquest Mundial? El seu nom està entre les principals favorites per endur-se la Pilota d’Or. ¿Sent que és moment de demostrar? Jo no vull demostrar res perquè crec que la gent ja em coneix i tothom sap el que puc donar. Soc una jugadora que m’autoexigeixo molt i no estic contenta si faig un mal paper. Sé que el futbol és jugar en equip, no tot depèn de mi. Confio molt en totes les companyes. Tenim grans jugadores. Crec que això ho tirarem endavant si juguem com a equip. Jo espero aportar la meva millor versió perquè crec que pot ajudar molt l’equip, aquí també.

El més llegit