Tombarelles, cartes i pulles: Mendilibar, un «entrenador de mil dimonis» que fa una altra vegada campió el Sevilla

José Luis Mendilibar, l’entrenador que ahir a la nit va conduir el Sevilla a la seva setena Europa League, no tancava els seus entrenaments a l’Eibar, altres de les seves rareses contraculturals. Total, ¿per a què? A penes s’acostava premsa a aquest camp de Mondragón anomenat Atxabalpe en el qual treballava el conjunt armer i només alguns aficionats es deixaven caure per allà de tant en tant. La privacitat de l’equip estava garantida, si és que això li preocupava a Mendi, que tampoc semblava que fos així. Un d’aquests seguidors fidels als matins d’Atxabalpe era un eibarrès amb àmplia trajectòria en banquetes modestes, un clàssic del futbol basc. I un dia fred i plujós, marca de la casa a la zona, es va acostar al periodista amb una reflexió que havia remugat durant setmanes, potser mesos. «Mendilibar és un entrenador de mil dimonis, el millor que he vist jo a l’Eibar. Però no pot entrenar un equip molt més gran que aquest. És un tio massa frontal i si topa amb estrelletes això no l’hi consentiran. Fixa’t, li va anar molt bé aquí, al Valladolid, a l’Osasuna... Però a l’Athletic no». Es referia aquest espectador a costums com la d’obligar els jugadors a fer una tombarella al terra (o ‘volatines’, com diu ell) quan fallen una ocasió claríssima. O a comentaris com el que aquell mateix dia li havia deixat anar a Marc Cucurella després d’errar un control fàcil: «Coi, ets el pitjor jugador de Primera Divisió, la mare que et va parir» O els que deia de tant en tant en roda de premsa: «Orellana és un ratolí verd ‘colorao’. No saps com agafar-ho. Si té un dia dolent, és un cabronet, et pot enviar a prendre per sac i el perds». El artífice de una Europa League de ensueño. Don José Luis Mendilibar: 😂 "Nos han dado el trofeo y hemos recibido la medalla. Parece que hemos ganado" "Estoy muy a gusto aquí. Lo he dicho siempre. Sería la leche no poder seguir...". #LaCasaDelFútbol #UELfinal pic.twitter.com/cXvmJkJs4m — Fútbol en Movistar Plus+ (@MovistarFutbol) 31 de mayo de 2023 Segurament el mateix Mendilibar, 62 anys ja i una experiència fallida a l’Alabès després d’esgotar la seva històrica etapa a l’Eibar, creia que el tren d’entrenar a un equip de la classe mitjana-alta de LaLiga se li havia passat. Segurament, als seus passejos amb la seva dona per Laredo, lloc d’estiueig de mig Biscaia i on té un apartament al costat del mar, s’imaginava la seva pròxima etapa en un equip petit, un d’aquests que lluita per no descendir, l’especialitat de la casa. Mendilibar va acceptar l’oferta en 24 hores I, de sobte, li va arribar l’oferta del Sevilla. En realitat, l’encàrrec estava a cavall d’una cosa i l’altra, ja que la magnitud del club sevillà és indiscutible, però també ho eren els conflictes classificatoris, només dos punts per sobre del descens. Per molts motius, era el repte de la seva carrera. I per això no va trigar ni 24 hores a acceptar-ho. Tot just dos mesos després, el resultat de l’aposta de Monchi per Mendilibar és immillorable. El risc de descens és història (10 punts el separen de la zona calenta a falta de l’última jornada) i ha portat el club a la seva setena Europa League. Ese momento. Ese instante en el que un currela de los banquillos toca el cielo. Te lo mereces, Mendilibar. #UELfinal #LaCasaDelFútbol pic.twitter.com/uCt869sBkp — Fútbol en Movistar Plus+ (@MovistarFutbol) 31 de mayo de 2023 Així que, sí, Mendilibar podia entrenar un equip d’un nivell superior. I sense canviar gens ni mica la seva identitat com a tècnic. Com a mostra, el que va dir de Suso al poc d’arribar a Nervión: «Ell ja sap que, si vol jugar per la dreta, ha de córrer més». Expliquen que en aquest vestidor ha agradat la frontalitat i la naturalitat amb què va desembarcar, en comparació amb el peculiar estil en el tracte personal del seu predecessor, Jorge Sampaoli. Dmitrovic, Jordán i Bryan Gil Va explicar Mendi amb un avantatge a l’arribar, ja que al Sevilla es va trobar tres futbolistes que havia elevat al cel a Ipurua. Marko Dmitrovic i Joan Jordán eren futbolistes de segona quan van arribar a l’Eibar i sota la seva tutela van acabar guanyant-se un fitxatge pel Sevilla. Bryan Gil només era una promesa per descobrir quan la seva timidesa i ell es van mudar temporalment a Euskadi i nou mesos després el Tottenham pagava 25 milions i el traspàs de Lamela al Sevilla pels seus serveis. En aquests dos mesos escassos, el Sevilla ha eliminat el Manchester United i la Juventus, pura aristocràcia europea, i va sumar sis victòries en els seus vuit primers partits de LaLiga, abans que la distància amb el descens i l’oportunitat d’una nova final europea deixessin el campionat nacional en un segon ordre de prioritats. La emoción de @JNavas, en directo: "De Mendilibar está todo dicho. Se merece seguir con nosotros mucho tiempo más. Si no sigue me mosqueo". #LaCasaDelFútbol #UELfinal pic.twitter.com/Ovb3qGDM60 — Fútbol en Movistar Plus+ (@MovistarFutbol) 31 de mayo de 2023 La plantilla, expliquen, ha estat collant perquè continuï al Sevilla la temporada vinent, encara més després de guanyar la final de l’Europa League contra la Roma. El club, de moment, no es pronuncia. Ell, per descomptat, estaria encantat de seguir. Perquè els passejos per la llarguíssima platja de La Salvé estan molt bé, però jugar a les cartes amb els seus futbolistes en un autobús d’un club com el Sevilla només passa una vegada en la vida per a un tipus pla i franc com Mendilibar. ¿Aixecar un títol europeu? Segurament, ni en els seus millors somnis. Aquell espectador de Mondragón s’equivocava a l’afirmar que Mendi no podia enfrontar-se a un repte així, però encertava en una altra de les seves apreciacions: «És un entrenador de mil dimonis».

Tombarelles, cartes i pulles: Mendilibar, un «entrenador de mil dimonis» que fa una altra vegada campió el Sevilla

L’infal·lible Sevilla acaba amb la Roma de Mourinho

Monchi: «És millor que cap»

Mourinho regala la seva medalla de subcampió a un aficionat

El més llegit