Soc conscient que veig massa futbol. Això passa en part perquè veure futbol és la base de la meva feina i no tinc més remei, però no vull que serveixi d’excusa. Soc l’únic culpable: tantes dècades d’observació més o menys atenta es tradueixen en clares seqüeles. La setmana passada vaig anar al Castelló-Barça Atlètic i ja en recordo ben poca cosa. L’únic que es manté intacte al meu cervell, i per tant va ser sens dubte el millor i el més important per mi del partit en qüestió, és el concurs del descans, que consistia a xutar des de la frontal de l’àrea i tocar el travesser. També recordo una mica una animada tangana que va acabar amb dos d’expulsats i amenaces diverses. Això em ve a la memòria avui com a resum de les millors jugades. És per veure massa futbol. M’ho diu el cervell.