«Ja no hi tinc res a perdre, ja m’ha destruït. M’ha destrossat per complet», confessa Natzaret Segura a través del telèfon. Li tremola la veu. Recordar aquells sis mesos que va estar a l’Alhama de Múrcia se li entravessa. Van ser molt durs. «Jo era ignorant, jo no sabia que estar en aquest club havia de ser així. Si no, m’hagués quedat on era. A mi des del primer moment em va deixar les coses clares. Em va dir: ‘Estàs passada de pes i has de posar-te forta. No jugaràs’. Això ho vaig veure bé en el moment i havia de guanyar-me el lloc. Una altra cosa és que tu estiguis entrenant i et digui: ‘No condueixis que cauràs’, cridant i davant de totes. Et crida davant de la gent, t’insulta al camp. I tu ets a la banqueta i penses: ‘És que no vull sortir’. Entrem amb por».