Atletisme: Loles Vives, campiona als 21 anys i als 65

Va ser la primera dona que va baixar dels 12 segons en els 100 metres a Espanya. Fa d’aquest 11.99 gairebé 44 anys i va passar a l’estadi Joan Serrahima de Barcelona. Loles Vives Jorba tenia llavors 21 anys. El 28 de març, aquesta explosiva i menuda velocista es va proclamar campiona de salt de longitud en el Mundial Màster de Torun (Polònia), en la competició per a atletes més grans de 65 anys. Aquesta manresana amb una vida abocada en l’atletisme continua saltant i corrent a una edat en què la majoria es dedica a passejar el gos i poc més. I això que ella somiava de petita ser gimnasta, però a la seva ciutat no tenia instal·lacions adequades per practicar la disciplina. ¿Què porta algú a continuar entrenant i competint als 65 anys? «Ho faig perquè em motiva i m’il·lusiona. Tota la vida m’ha agradat competir, m’ho passo molt bé. És una manera de portar una vida saludable, però si només fos una qüestió de salut em faria més mandra». El secret el va explicar fa uns anys a Pacta con el diablo, un llibre en el qual detallava «les 10 clàusules per mantenir-se jove i practicar esport en plena forma», entre les quals els bons hàbits i una alimentació adequada –és nutricionista– són al capdavant. «Ho faig perquè em motiva i m’il·lusiona. Tota la vida m’ha agradat competir, m’ho passo molt bé. És una manera de portar una vida saludable, però si només fos una qüestió de salut em faria més mandra». Tot va començar quan acompanyava el seu fill Martí, avui un prestigiós músic de technopop membre del duo Juno amb la cantant Zahara i llavors un corredor de tanques juvenil que prometia. L’estadi Vallehermoso de Madrid va ser l’escenari del retrobament amb el tartan. «M’hi vaig enganxar de nou», recorda. Tenia llavors 39 anys, s’havia retirat feia nou, havia treballat per breu temps com a biòloga a Manresa, havia exercit de periodista a ‘El Mundo Deportivo’ entre el 1988 –quan es va retirar– i el 1992, i havia tingut dos fills. La segona, la Marta, és futbolista professional a Mèxic després d’haver passat pel Rayo i el Betis. La segona vida com a atleta En aquella època estava en forma, això sempre, perquè tenia un projecte personal amb el nom de Gymhome com a entrenadora personal a domicili. A partir d’aquell moment va començar la segona vida com a atleta de Loles Vives. «Vaig començar a competir als 40 en categoria màster i fins ara, durant 25 anys». Es va centrar més en la longitud, «no cansa tant la preparació», que en la velocitat, la seva millor especialitat, tot i que no la va deixar de banda. En aquest camí hi va haver un període de rendiment excel·lent, amb el rècord mundial de 60 metres i l’europeu de longitud. Entre els 45 i els 49 em vaig posar molt en forma, entrenava amb molta continuïtat. Amb 49 anys feia les mateixes marques que amb 40», recorda. Llavors tenia a casa el seu entrenador, com en l’actualitat. Era Martí Perarnau, exatleta olímpic, periodista i analista esportiu de reconegudíssim prestigi. «A ell el motiva molt entrenar-me i em sap portar molt bé». @iLoles campiona del mon W65 en Llargada saltant 4,09m #atletisme #manresa #indoor #atletismo #atletismomaster pic.twitter.com/70jdbi5YdY — Club Atletic Manresa (@CAManresa) 28 de marzo de 2023 A poc a poc li va tocar posar una mica de fre a aquest ímpetu competitiu perquè les lesions la van fer veure que no podia mantenir el ritme. Avui entrena dos o tres dies a la pista, fa el·líptica i considera «essencials» els exercicis de força per mantenir-se en forma, i els recomana per a qualsevol a qui li comencin a pesar els anys. «Amb l’edat s’ha de prevenir la sarcopènia, la pèrdua de massa muscular i força. Arriba un dia en què costa aixecar-se d’una cadira i si has treballat la força et serà més fàcil», remarca. Loles entrena a una pista municipal d’Alcobendas, i abans de la pandèmia ho feia habitualment al Centre d’Alt Rendiment de l’INEF de Madrid amb atletes d’elit com el mateix Orlando Ortega, subcampió olímpic de 110 metres tanques a Rio-2016, sota les ordres de l’hispanocubà Alexis Sánchez. «Ho vaig disfrutar molt, em sentia una més», recorda d’aquella època. Una categoria en creixement Anys després és una de les 300 atletes màster, «més o menys», que hi ha a Espanya, d’una modalitat que viu una època de considerable creixement. «El 31% de les fitxes de la federació espanyola d’atletisme són d’atletes veterans, i en el Mundial de Torun hi havia 4.100 participants», explica. En l’atletisme màster, les categories, a partir dels 35, s’estableixen en grups de cinc anys. I s’hi apunten tant els que han competit a alt nivell quan eren joves, com ella, i els que ho fan a una edat més tardana. «A les competicions coincideixo amb algunes atletes amb qui havia corregut de jove i també hi ha gent que van ser estrelles al seu dia com els saltadors Willie Banks, dels Estats Units, i James Beckford, de Jamaica». «Jo continuaré fins que el cos aguanti. Tinc el somni utòpic de córrer una prova de 100 metres amb 100 anys. I dic utòpic perquè no hi ha antecedents en la meva família de centenaris» També explica la categoria amb un reglament diferent. Per exemple, en els controls, no en els campionats, es poden celebrar proves mixtes. La normativa de les sortides falses, a més, és la que en permetia una abans de la desqualificació, i no com l’actual que suposa quedar-se fora a la primera. O s’accepta, per raons òbvies, sortir dreta en les proves de velocitat. No ho fa, no obstant, un atleta japonès de 92 anys que a Torun va guanyar els 60 metres amb gairebé 20 d’avantatge. Hiroo Tanaka, 92 anys, japonès: 10.95 en 60 metres al Mundial màster. Això és un atleta!!! pic.twitter.com/vCtF6FUeVQ — Martí Perarnau (@martiperarnau) 29 de marzo de 2023 «Jo continuaré fins que el cos aguanti. Tinc el somni utòpic de córrer una prova de 100 metres amb 100 anys. I dic utòpic perquè no hi ha antecedents en la meva família de centenaris», comenta. I encara continua intacta aquesta ràbia competitiva quan mira les marques i els cronos d’avui. «Costa molt assumir-ho quan mires els cronos. ¡Com és possible que corri tan lenta!» A això se li diu exigència. A Torun va guanyar la medalla d’or en longitud amb 4,09 metres (5,86 va ser la seva millor marca el 1981) i va ser bronze en 60 metres amb 9.33 (7.78 va ser la seva millor marca el 1979). I encara va tenir temps a córrer els 200 metres, va ser sisena, en 33.34 segons a la final, i 33.23 a la semifinal, rècord d’Espanya W65.

Atletisme: Loles Vives, campiona als 21 anys i als 65

La primera dona que va baixar de 12 segons a 100 metres a Espanya fa 44 anys continua en actiu i el març passat va guanyar el títol de longitud en el Mundial Màster

El més llegit