Perdona, Kun, ¿qui és el gilipolles?

El conec des de fa temps. És un ésser exquisit, encantador, honest, obert, modest, discret. Una d’aquestes persones, cert, com n’hi ha centenars, milers, segur, a tot Catalunya, a tot Espanya, que es desviuen per l’esport de base, pel futbol modest i, molt especialment, pel club dels seus amors. No crec que Joan Forcadell, president de la Unió Esportiva de Sants, que lluita per salvar-se del descens en la Tercera RFEF, que dirigeix l’entitat amb mim i, sobretot, amb amics i veïns, amb amor, amb tacte, amb complicitat, mereixi ser insultat pel Kun Agüero, que li va dir «gilipolles» i fins i tot el va enviar «a prendre pel cul», simplement perquè es va atrevir a qüestionar el paper d’un dels seus futbolistes el diumenge celestial, gloriós, únic de la festa suprema de la Kings League al Camp Nou. Sens dubte, si aquí hi ha algun gilipolles, ja els dic jo que no és Forcadell, ni de bon tros Cristian Ubón, el futbolista que va deixar sols els seus companys del Sants el dia que es jugaven una de les poques cartes que li resten per salvar la categoria, al preferir la festa, perdó, la festassa, la concentració, la diversió, els càntics, els himnes, els autògrafs, els twitch, l’admiració dels ‘youtubers’, dels ‘influencers’, de les xarxes, el pressentiment de milers de fans que el dur partit a Villafranca, on els seus companys van caure derrotats (3-2), malgrat remuntar dos temptejos adversos. El nou Pressing Catch Al senyor que el Kun Agüero, algú que es creu que pot dir-li tot perquè habita el món de les xarxes on tot és possible i verbalitzable, va insultar al dir-li gilipolles, simplement se li va acudir dir que els rics, els famosos, els populars, els nous amos del món, de les xarxes, els inventors del nou xou, més semblant al Pressing Catch, d’Héctor del Mar, que al futbol, se’ls n’ha anat la mà (del menyspreu i l’autosuficiència) a l’hora de reclutar futbolistes modestos, als quals els paguen 75 euros per partit, quan ells pregonen que guanyen milions, no sé si d’euros, que també, però sí d’audiència, que no deixen de ser diners al seu món. És veritat, ¡és clar que és veritat!, que a ningú li han posat una pistola a la templa per plantar el Sants, la Santboiana o el Granollers. És veritat que ningú és prou professional (bé, ningú viu d’això) com per no sentir la temptació de ser protagonista d’una història mediàtica a les xarxes, en un món (gairebé) de ficció, però no és menys cert que l’altre futbol, el que defensa Forcadell, el que defensa Miguel López de la Santboiana, el que defensa Dani Rizaldos del Granollers, és el futbol de sempre, el futbol del que, ara, s’alimenten Piqué&Cia per triomfar i guanyar milions. «Jo porto molts anys en això com perquè, ara, arribin quatre tarambanes i muntin el seu negoci privat a costa de desmuntar els nostres equips, la feina de gent que viu a la corda fluixa, que mira de quadrar pressupostos impossibles, estimant al seu club de tota la vida, perquè els creadors d’aquest xiringuito comptin amb futbolistes, formats per nosaltres, per generar milions de clics», explica Miguel López, que, de la nit al dia, es va quedar sense tres futbolistes i el preparador físic, que també se’n va anar a jugar la Kings League, sense mediar paraula, ni dir adeu. «Repeteixo, jo només demano una mica de respecte i que no trepitgin, amb el seu poder, mediàtic i econòmic, la tasca dels modestos». Dos porters menys És possible, sí, que el Kun Agüero també consideri que Dani Rizaldos, del Granollers, és un altre gilipolles per defensar la integritat de la seva entitat i demanar, tot i que no li facin ni cas, ni dues línies de whatsapp, a la Federació Catalana de Futbol que intervingui per impedir aquesta manera tan curiosa que tenen els creadors de la Kings League de realitzar els seus fitxatges, a base de glamur, selfies, fotos amb Piqué i altres estrelles de les xarxes, als seus millors futbolistes. Pot ser que el Kun pensi el que pensa Gerard Romero «que igual algun dia un d’aquests nois arriben a Primera Divisió gràcies a la Kings League» (Catalunya Ràdio, dilluns passat). «Jo només sé que, de la nit al dia, em van desaparèixer quatre futbolistes, entre ells els dos porters i a partir d’aquell moment, vivim de la desesperació, doncs posa’t a buscar, a mitja temporada, un porter quan ja no en queda cap. Gràcies que el Sabadell ens ha deixat un nano de 17 anys formidable», explica Rizaldos. «Se’n van anar d’un dia per l’altre, sí», afegeix Rizaldos. «Ens estan fent molt mal, sí, però, bé, un entén que els nois es tornin bojos per la modernitat, tot i que lamentem que no tinguin el carinyo que s’ha de tenir pel teu club. Jo crec que els nois juguen per la popularitat, pel xou, per la repercussió a les xarxes, per sortir en els twitch dels famosets i els organitzadors s’emporten els diners». El futbol modest català és inquiet (pel que sembla, la Federació Catalana, no), ja que això només acaba de començar. Ara ve la mateixa moguda en el futbol femení i en el del planter, la Queens League i la Prince Cup. Helicòpter inclòs.

El més llegit