Res és impossible per a Àlex Roca: un maratonià amb un 76% de discapacitat física

Hi ha històries de superació personal i després hi ha la història d’Àlex Roca Campillo. Barceloní de 31 anys, als sis mesos va tenir una encefalitis viral herpètica, un herpes cerebral, que li ha deixat un 76% de discapacitat física i paràlisi cerebral. Els metges van emetre els pitjors diagnòstics, si sobrevivia podia quedar en estat vegetatiu. Aquesta discapacitat física li afecta la part esquerra del cos, en la qual té mobilitat reduïda i ha tingut dues operacions al peu. Es comunica a través de la llengua dels signes. Doncs bé, diumenge va acabar la marató de Barcelona en menys de sis hores, en 5.50 concretament. No és ja el temps, sinó el fet d’enfrontar-se als 42 quilòmetres i 195 metres, i més per a algú com ell. ¡HE HECHO HISTORIA! Primera persona del MUNDO con un 76% de discapacidad que ha logrado terminar una MARATÓN: 42, 195 Km ✊🏻✊🏻✊🏻 Esto ha sido posible gracias a TODO mi equipo. Gracias a TODOS los que habéis estado animando, NO TENGO PALABRAS… 🫶 pic.twitter.com/XjnQtDmKFN — Alex Roca Campillo (@alexroca91) 19 de marzo de 2023 Va ser una proesa més en la vida d’un jove que ha fet de l’esport el camí per depassar totes les seves limitacions i un vehicle de comunicació. No en va és autor d’un llibre amb el títol ‘El límite te lo pones tú’. A Roca el mou l’objectiu de conscienciar els que com ell viuen amb unes capacitats diferents. No li agrada la paraula ‘discapacitat’. «Ens agrada que ens tractin com als altres. Amb sacrifici, actitud i feina en equip es poden aconseguir molt reptes. Quan te’n poses un per davant, tens por, però és una cosa que motiva», explica a les xarxes socials. Suma 163.000 seguidors a Instagram. Sis mesos de preparació La seva gesta, no hi ha cap altre qualificatiu, el va portar ahir a un altre tipus d’esgotament, el provocat per moltes entrevistes i platós de television amb la companyia de la seva dona, Mari Carme Maza, intèrpret del seu llenguatge de signes. «Estic molt content i agraït, molt impactat pel ressò que ha tingut. I també molt cansat, em costa molt caminar», va explicar en conversa amb aquest diari. El mínim després d’haver fet una marató. Arribar a la meta diumenge va ser el fruit de sis mesos de preparació. «M’agrada dividir els meus reptes en petits blocs. Així vaig decidir passar de la mitja marató a la marató». El febrer de l’any passat va posar a prova el cos quan va córrer dues mitges amb només un mes de diferència a Miami i Nova York. «Fa quatre anys vaig córrer a Barcelona la meva primera mitja. Va ser molt difícil, gairebé impossible» Una cosa semblant li va passar diumenge. No van faltar els moments de defalliment, fins i tot quan encara quedava molta carrera per davant. «En vaig tenir tres de molt difícils. En el quilòmetre 24 el cos no em tirava. També en el 34-35 i en el 37-38, quan em feien molt mal les cames i estava esgotat mentalment», recordava. Per sortir d’«aquestes baixades anímiques» va resultar fonamental el suport del grup de 10 persones que el van acompanyar, format per familiars, amics i el seu entrenador personal. La seva dona, entre ells. A la Mari Carme, avui estudiant universitària d’Educació Social, la va conèixer quan s’iniciava en el que s’ha convertit en l’altre eix de la seva vida: les xerrades inspiracionals i conferències motivacionals en centres educatius, empreses i entitats esportives. «Va ser fa sis anys i mig en una escola i era la seva segona conferència. Ell anava amb el seu millor amic i jo estava asseguda a primera fila. Havia fet el seu primer triatló superesprint i li vaig enviar un missatge dient-li que m’havia agradat molt», detallava. A partir d’aquí es va iniciar una relació, ja consolidada en la prova ciclista Orbea Monegros 2017, que els ha convertit en una parella tant en les proves atlètiques com en les conferències. Centrar-se en l’esport va ser una decisió que Àlex Roca va prendre després d’acabar una altra exigent carrera ciclista (ell les fa en tàndem) com la Titan Desert del 2019. Enrere va deixar una feina de comptable durant cinc anys en una ‘family office’ (empresa familiar d’inversió i patrimoni). «Podem fer 80 conferències en mig any», va concretar la Mari Carme. Xerrada a Tòquio amb la Fundació del Barça Aquestes xerrades tenen com a escenari Catalunya, però també les ha fet a Madrid, la Rioja, Cantàbria i Aragó. I també a Miami, Nova York, Amsterdam i Tòquio. Allà el va portar, a principis d’aquest mes, en un festival amb nens amb diversitat, la condició d’ambaixador de la Fundació FC Barcelona des de novembre del 2021, com un referent de la inclusió i la diversitat. «És un honor per a mi participar en els projectes i conferències de la fundació». El missatge de «lluita, constància i sacrifici» per superar tots els límits va ser el que va transmetre als nens japonesos. Ara és massa aviat per parlar del següent repte. «Toca assumir el que ha sigut la marató, tots els coneixements que he adquirit per poder transmetre’ls en les conferències.» Mentrestant, i quan es recuperi de l’esforç, tornarà a la seva rutina de tres dies a la setmana al gimnàs, un de fisioterapeuta, tres de carrera o bicicleta, al marge del seu treball psicològic, de meditació i de relaxació. Així ha acabat una marató, sis mitges, cinc triatlons i un aquatló, i proves ciclistes tan exigents com la Titan Desert i la Pilgrim Race. Àlex Roca és un atleta de Nike però el que ell fa és propi de l’‘Impossible is nothing’ de Muhammad Ali que es va convertir en el famós lema d’Adidas.

Res és impossible per a Àlex Roca: un maratonià amb un 76% de discapacitat física

«Estic molt content i agraït, molt impactat pel ressò que ha tingut. I també molt cansat, em costa molt caminar», explica després de la seva gesta aquest jove barceloní de 31 anys

El més llegit