La selecció nacional palestina somia el Mundial

Hi ha al món una selecció de futbol que gairebé no es pot entrenar mai tota junta. Convocar tots els jugadors en un mateix lloc es converteix en una missió impossible quan miren de preparar-se per a un campionat. En realitat, les distàncies que els separen són irrisòries però és la burocràcia el que els supera. Tot i que comparteixen el mateix origen sota la bandera que representen, cada un té un passaport diferent en funció del lloc on els ha tocat néixer. Mai han jugat un Mundial, ni res que s’hi assembli. Però els seus ulls estan posats en la Copa del Món del 2026. El poble àrab aixeca la selecció nacional palestina fins al somni més gran. Durant els últims mesos, les seves victòries han fet d’aquest somni una cosa gairebé probable. Van aconseguir classificar-se per a la Copa Àrab de la FIFA 2021 a Qatar. Tot i que no van arribar a quedar entre els escollits per disputar el Mundial, van arribar a la segona ronda de les eliminatòries asiàtiques d’un total de tres etapes. L’estiu passat es van classificar per a la Copa Asiàtica del 2023 de la Confederació Asiàtica de Futbol, posposada fins al gener del 2024. La seva apoteòsica victòria 4-0 contra les Filipines va ser la tercera consecutiva després de vèncer Mongòlia i el Iemen. De diferents llocs Són entre 25 i 30 els palestins normalment convocats per la selecció. Cada un d’ells, en realitat, prové de diferents punts del globus. Per exemple, el porter Rami Hamadeh té la ciutadania israeliana, ja que és un dels 1,9 milions de palestins que viuen a l’Estat hebreu. En canvi, el central Yaser Hamed va néixer a Espanya de pare palestí i mare espanyola. Malgrat que té la ciutadania espanyola i pot jugar amb la selecció si és convocat, prefereix fer-ho a la palestina. «És increïble jugar per a l’equip nacional de futbol palestí perquè estic orgullós de ser palestí; necessito fer servir la meva veu per a la selecció palestina», ha dit en declaracions a la CNN. View this post on Instagram A post shared by Oday Dabbagh | عدي الدباغ (@oday_dabbagh) «És com si pogués lluitar pel país; això és molt important per a mi», ha confessat Hamed. Per la seva banda, el davanter Oday Dabbagh, oriünd de Jerusalem Est, és la gran promesa de l’equip. És el primer atleta palestí de collita pròpia a protagonitzar una de les millors lligues europees, segons l’Associació Palestina de Futbol (APF). Juga per al FC Arouca de Portugal i serà transferit al belga R. Charleroi SC al juny. Però ingressar en el conjunt portuguès no va ser fàcil. A l’haver nascut a Jerusalem Est, no té passaport, ja que Israel no reconeix els palestins de la part ocupada de la ciutat santa com a israelians però, alhora, Portugal tampoc reconeix formalment l’Estat de Palestina. Els lleons de Canaan Els lleons de CanaanLa gran majoria dels jugadors palestins han nascut en altres països, principalment a Xile i els Estats Units, on hi ha les diàspores palestines més importants del món. L’APF es va crear el 1952, però no va ser fins al 1998 quan la FIFA la va acceptar després de la creació de l’Autoritat Nacional Palestina. Però la relació entre l’APF i la FIFA no ha sigut gaire bona. Al llarg dels anys, l’agrupació palestina ha presentat múltiples queixes a l’organització internacional en què l’ha acusat de ser incapaç d’intervenir en el control d’Israel sobre els esports palestins. L’APF ha denunciat l’Estat hebreu per posar traves als moviments dels jugadors palestins i s’ha oposat a la celebració de partits de futbol entre equips israelians en els assentaments il·legals a la Cisjordània ocupada. Coneguts com els ‘lleons de Canaan’ o els ‘Fedaí’ (guerriller en àrab), entrenen, quan poden, sota la batuta del tunisià Makram Daboub des del 2021. «La nostra base d’entrenament és a Cisjordània i puc veure els partits aquí, però no puc veure ni entrenar els jugadors a Gaza per les restriccions de moviment ni ells poden venir aquí», ha explicat Daboub a la CNN. Els habitants de Gaza pateixen el bloqueig terrestre, aeri i marítim imposat pels exèrcits israelià i egipci des de fa més de tres lustres. Sense llibertat de moviment «La llibertat de moviment per entrenar o assistir a partits és difícil i en el nostre cas triguem gairebé un dia per moure’ns a un lloc quan hauríem de trigar entre 20 i 30 minuts», ha denunciat Daboub. Malgrat les dificultats, els obstacles físics, els jugadors de la selecció nacional palestina somien transmetre el seu missatge al món a través de la pilota. Troben la inspiració en com de lluny ha arribat el Marroc en l’últim Mundial, que s’ha convertit en el primer equip àrab i africà d’arribar a les semifinals. En cada etapa del campionat, els lleons de l’Atles van onejar banderes palestines. Ara, aquests jugadors confien en les noves possibilitats que brinda la suposada ampliació del nombre d’equips a la Copa del Món de 32 a 48. Els països asiàtics comptarien amb quatre places addicionals per classificar-se. El camí cap al Mundial del 2026 comença d'aquí a uns mesos, amb la primera etapa de les classificatòries continentals que tindrà lloc el 16 de novembre, seguida de dues fases més en els dos anys següents. «Farem el que va fer el Marroc a la Copa del Món», s’atreveix a pronosticar Daboub.

La selecció nacional palestina somia el Mundial

Els jugadors, coneguts com els ‘lleons de Canaan’, confien en l’ampliació d’equips de 32 a 48 en la pròxima Copa del Món del 2026

El més llegit