¿I ara què, Messi?

Fa 11 dies que es va jugar la final del Mundial i sembla que a l’Avenida 9 de Julio, de Buenos Aires, encara hi hagués un grup d’argentins incansables celebrant la victòria. Potser és només un efecte de les xarxes socials, però mai fins ara l’èxit d’un equip i en especial d’un jugador –Messi– havia sigut tan celebrat globalment amb tant entusiasme, i és difícil que torni a passar. Si no és, és clar, que els mateixos protagonistes decideixin repetir-ho per intentar el més difícil encara: la defensa del títol. El ritme de competició del Mundial, cada quatre anys, afavoreix la renovació de jugadors, i així veiem les tres edats de l’home condensades en la vida futbolística: la joventut, l’edat adulta i la vellesa. Però l’esport professional s’allarga cada vegada més i surten talents precoços (com Bellingham) i veterans que semblen parents de Dorian Gray (com Modric). Aquestes evidències poden fer-nos creure que Messi encara podria jugar el Mundial que es disputarà al Canadà, els Estats Units i Mèxic. ¿És realista, però? De moment ha dit que vol continuar a la selecció «per honrar el títol», i coneixem el seu caràcter competitiu, però a més cal tenir en compte que el pròxim Mundial es jugarà d’aquí tres anys i mig, a l’estiu del 2026. Messi hi arribaria amb 39 anys, que és una edat extrema si no ets el porter de l’equip, per això sembla més lògic que el seu horitzó final amb la selecció sigui la Copa Amèrica del 2024. ¿Tornarà al Barça? En tot cas és evident que Messi ha de començar a pensar com vol tancar la seva carrera, sense que la vanitat li emmascari una decadència penosa, com li passa a Cristiano. Quan la qüestió econòmica està resolta, tancar una carrera significa invertir en el terreny emocional, mirar cap al futur reconeixent el passat que t’ha fet com a jugador i persona. No sabem si Messi tornarà al Barça o no; tampoc si voldrà reviure els seus inicis a Newell’s. Però sabem que fins ara ha demostrat una saviesa única per adaptar el seu joc a les necessitats del present, i és aquesta virtut la que ens fa esperar el seu futur amb il·lusió continguda, i no amb disgust.

El més llegit