Pau Garcia, bicampió del món contra insults i tabús

Pau Garcia tenia només set anys quan, al seu Parets natal, va veure unes nenes patinant sobre rodes. «Va ser amor a primera vista. M’apassionava veure com la gent lliscava i es movia. No sé què va ser, però hi va haver una cosa que em va enganxar totalment d’aquest esport». Va dir a la seva família que volia provar-ho. Hi havia llista d’espera, però el tècnic del club de patinatge local, Òscar Molins, va insistir que l’agafessin perquè no hi havia gaires nens que s’animessin a un esport tan feminitzat. De fet, el Pau era l’únic al seu club quan va començar. Després de 14 anys, ara que en té 21, s’ha proclamat campió del món per segon any consecutiu amb el seu inseparable Òscar al seu costat. «Estic molt content de poder fer realitat els meus somnis i veure que es compleix tot allò pel que hem treballat», explicava hores després de tornar d’Argentina, on el 5 de novembre va revalidar el títol que va guanyar l’any anterior al Paraguai superant el rècord de puntuació que va marcar llavors. «Amb set anys ho somies com una il·lusió però ho veus molt llunyà. Quan veus que es fa realitat és molt especial». #WSG2022 | Diario de los World Skate Games: 12º Día ✅ 🙌 Seguimos sumando medallas en el duodécimo día de competición. Pau García, de Patinaje Artístico y Chevi Guzmán, de Patinaje de Velocidad han dado dos nuevos oros al #TeamESP🇪🇸 📰 + info: https://t.co/WZdHPEUdFC pic.twitter.com/NwjGydEO30 — RFEPatinaje (@FedPatinaje) 5 de noviembre de 2022 Assegura que era un nen «com qualsevol altre, sense una habilitat especial. Només que m’apassionava el que feia». Ho tenia tan clar que els insults que rebia a l’escola no l’afectaven. «Hi havia el típic insult d’‘ets una nena perquè fas patinatge’, que si ‘això és de noies’. Però m’era igual, m’importava més el que jo volia, el que m’agradava, més que no pas el que em diguessin. La meva família sempre em va recolzar». Campió d’Espanya, d’Europa i del món Havia encadenat ors estatals des dels 10 anys i als 16 se’n va anar a viure amb l’Òscar, el seu entrenador, per preparar-se per al gran salt, que va arribar el 2021, quan es va proclamar campió d’Espanya, d’Europa i del món. «Ha sigut a base de treball, sacrifici i també sort, perquè potser una altra persona hagués canviat d’entrenador. Vaig començar amb l’Òscar, que va apostar per mi. Sense saber si arribaria, tant ell com jo vam deixar coses de costat per perseguir el nostre objectiu de ser campions del món». El bicampió mundial, que forma part de l’equip tècnic del Patinatge Artístic Sitges i que competeix amb el Cunit, explica que a Espanya no es pot viure com a patinador artístic sobre rodes. «Es pot viure com a entrenador. Com a patinador, desgraciadament, no. En el meu cas tinc espònsors i el meu club, el Cunit, em patrocina moltes coses. Però els meus ingressos són per fer d’entrenador a Sitges i a Cunit. És el que m’agrada i el que vull continuar fent». Mentre que en el patinatge sobre gel hi va haver un ‘efecte Javi Fernández’, assenyala que perquè passi el mateix sobre rodes necessiten més visibilitat mediàtica. «Quan Javier Fernández competia en patinatge sobre gel sortia a Teledeporte. Cal mostrar que els nens poden ser bons també en aquest esport, que en aquest país som bons. En patinatge sobre rodes no soc estic jo; hi ha campions del món júnior, els grups-xou que cada any són campions. Som elit mundial en patinatge sobre rodes a Catalunya i a Espanya. Al visibilitzar-lo hi podria haver un efecte crida perquè la gent s’animés a practicar aquest esport». Des que va començar, ha vist com cada vegada hi ha més nens que surten en aquest esport. «És un esport majoritàriament femení, però ara ja hi ha bastants més nois. Veus que solen arribar a la competició més noies, suposo que perquè, quan ets noi, costa més apuntar-te a patinatge pel què diran», va afirmar. «Encara no està del tot ben vist. Suposo que els ha d’agradar molt perquè vinguin. Solen arribar més». A ells els dona la mateixa recepta que es va donar a si mateix quan començava: «Els diria que si tenen clar el que els agrada, no deixin que ningú els digui què han de fer. Són lliures de decidir per si sols i si tenen clar que els agrada aquest esport i patinar que no escoltin ningú que no siguin ells mateixos».

El més llegit