El porter Szczesny, els braços de Lewandowski

Primer mèrit de França: arribar als vuitens de final. Un objectiu fàcil, assequible, mínim, però maleït. Els últims tres campions del món no ho van aconseguir. Itàlia (2006) va caure en la fase de grups de Sud-àfrica, Espanya (2010) va ser eliminada al Brasil i Alemanya (2014) va desaparèixer a la primera, com ara, el veritable senyal que els temps estan canviant. França (2018) continua endavant. Primer mèrit de Polònia: arribar als vuitens de final. No era fàcil ni era una obligació competint en el mateix grup que Mèxic i l’Argentina. Era una simple aspiració que no es consumava des de 1986 (fa 32 anys) i tres intents fallits, i que depenia de la rellevància que adquirissin sobre la gespa dos jugadors. Un a cada àrea. Wojciech Szczesny a la pròpia i Robert Lewandowski a la rival. Només dos gols Amb dos miserables gols i mal repartits Polònia n’ha tingut prou per saltar a les eliminatòries: es van marcar el mateix dia contra l’Aràbia Saudita. Lewandowski i Piotr Zielinski, a passada del primer, van ser-ne els autors. El 0-0 contra Mèxic va ajudar i el 0-2 contra l’Argentina no va ser prou letal com per facturar l’equip cap a Varsòvia. Però, en realitat, el que va salvar Polònia han sigut els dos penals parats per Szczesny, el millor porter del torneig sense discussió. Per l’enorme valor d’aquestes intervencions i per la solvència exhibida en els 270 minuts i que tan necessària serà contra França, que no és el millor atac (Espanya i Anglaterra han fet 9 gols) però és dels més temibles. Szczesny va evitar-li a l’equip una anguniosa experiència contra l’Aràbia Saudita al desviar el penal de Salem al-Dawsari i el posterior rebuig que pretenia aprofitar Mohammed al-Breik per fer l’empat. No li van donar el premi al millor jugador del partit, sinó que va ser per a Lewandowski, autor del 2-0 i l’assistència de l’1-0. Contra Mèxic sí que li van donar a Guillermo Ochoa, que va aturar el penal del davanter blaugrana. I tampoc l’hi van donar en el tercer, quan va tornar a desviar una altra pena màxima (llançada per Messi), sinó que van entregar-li a Alexis Mac Allister, que va avançar l’Argentina. Ingratituds de la professió de porter... D’Al-Dwasari a Messi «Tot va passar tan ràpid que realment no vaig tenir temps de pensar, però va ser un moment fantàstic», va dir el porter de la Juventus després del duel contra l’Aràbia Saudita, sense saber que en viuria un altre encara més especial. No és el mateix aturar un penal a Al-Dawsari que a Messi i, a més, injust quan Szczesny va saltar a desviar una centrada i la seva mà va acabar impactant a la cara d’un jugador argentí. L’aposta i el rècord Durant l’espera de la decisió del VAR va apostar 100 euros amb Messi que no se sancionaria, va explicar a la televisió noruega TV2 Sport. També va assegurar que no li pagaria després de perdre l’aposta. «Ja té molts diners», va al·legar. Tot i que Szczesny no és precisament pobre: amb 14 anys de carrera repartits entre el Brendford (2009-10), l’Arsenal (2010-15), la Roma (2015-17) i la Juventus (des del 2017 i renovat fins al 2025). Els seus braços llargs braços, tota la seva humanitat (1.95 metres i 87 quilos) fan gegant Szczesny, nascut a Varsòvia fa 32 anys i consumat especialista a aturar penals, com ha acreditat a Qatar, convertint-se en el tercer porter a aturar-ne dos en el mateix torneig. La llista la va inaugurar el seu compatriota Jan Tomaszewski (1974) i la va continuar Brad Friedel (Estats Units, 2002). En porta 26 d’aturats en tots els seus clubs. Missatge a la família «Analitzem sempre els llançadors de penals. De vegades té sentit, d’altres no serveix de res», confessava el porter, que ja porta 26 penals avortats. Per fi somriu en una gran competició després de perdre’s l’Eurocopa del 2008 per lesió, ser expulsat en la del 2012 en el primer partit i encaixar un autogol després d’un rebot en un pal en la del 2020. Dimecres, després de superar la fase de grups, va parlar per a les càmeres de televisió i va enviar un missatge en directe a la família, en especial el seu fill. «Tota la meva família està asseguda a Varsòvia mirant el partit tots junts: la meva mare, la meva dona, el meu fill,» va dir, i va afegir a la càmera: «T’estimo, Liam. ¡El papa encara no torna a casa!». .

El porter Szczesny, els braços de Lewandowski

La classificació de Polònia no s’entendria sense les parades del porter, el millor del torneig, a l’aturar dos penals

El més llegit