El Mundial inunda les escoles amb 500 milions de cromos

Ni jo ho sabia i no és perquè ell ho tingués gaire ocult, que va, però resulta que el col·lega Sergi Mas té una de les col·leccions més bèsties d’àlbums de cromos de futbolistes que hi ha a Catalunya. I la té guardada com una relíquia. Diuen que més d’un els hi ha facilitat, no perquè els guardi, no, com a regal, algun amic com el televisiu Xavi Torres però, bé, la veritat és que els 70 àlbums que té, de totes les èpoques, Lligues, Eurocopes i Mundials, són atresorats pel nen Sergi, sens dubte ajudat pel papa Mas, el gran. Ve això a tomb, perquè el Mundial de Qatar, que és la primera gran competició que se celebra després de la pandèmia de la covid-19, autèntica ruïna també per als col·leccionistes, per als nens i nenes (diuen que aviat sortirà la primera col·lecció de cromos de la Lliga femenina, diuen) que s’apassionen per les estampetes dels futbolistes, ha trencat tots els rècords haguts i per haver-hi, no tant en l’edició, venda i aglomeració de col·leccions, sinó també en l’atracció per aquest tipus de col·leccionisme, que data de desenes i desenes d’anys. «Jo començo a tornar-me boig en els 70, tot i que la meva autèntica passió va créixer en els 80 i 90», explica Sergi Mas davant desenes de desenes d’àlbums, insisteixo, gairebé tots acabats. «Els cromos van ser una manera de començar a construir el meu món personal i professional. Crec que va ser», segueix el Sergi, partint-se de riure, «passió, esport, cromos, futbol, ‘Don Balón’, so, televisió i entreteniment. Jo era intuir un cromo, gairebé un sobre, i saber quins futbolistes em sortirien. Ara, baixen de l’autobús els jugadors de la Reial Societat i no conec ningú». Mas, expliquen, era el rei de l’intercanvi, del que s’ha donat a cridar el ‘sile, nole’, que no és altra cosa que l’abreviatura del que els nens comenten entre ells quan es posen a canviar cromos ¿veritat?: «SILE tinc, NOLE tinc». Però el Sergi ho feia als carrers d’Horta, no es fiava dels companys del col·le, no volia intercanviar cromos al pati. «No sé, tenia por que me’ls ‘pispessin’. El carrer em donava més confiança». El cert és que la superació (tot i que el virus segueix entre nosaltres) de la pandèmia, especialment el final de les prohibicions a les escoles, va coincidir amb l’inici d’una nova Lliga i, sobretot, la preparació d’un gran Mundial. I allà va començar, de nou, la bogeria del col·leccionista i les ganes de nens, papes, oncles i padrins de tenir el seu propi album. El cromo de Messi Lluís Torrent, director general de Panini España i, per tant, la persona que més sap de cromos (no sé si de futbol) del món, es resisteix a donar una xifra però, al final, ens la regala: «Aquest any hem posat al mercat 100 milions de sobres, que, a raó de cinc cromos per sobre, són 500 milions de cromos». Torrent explica que, durant la pandèmia, es va parar tot. «Com havien de col·leccionar cromos els nens a classe, com havien d’intercanviar els seus cromos, com havien de formar grupets al pati per veure’ls, tocar-los i negociar si tenia prohibit, com era normal, és clar, prestar-se les coses, si fins i tot els llapis i les gomes d’esborrar estaven marcades amb els seus noms perquè un nen no utilitzés la de l’altre. Va ser molt dur per al negoci, per al joc, l’entreteniment, el hobby i la diversió es va parar. Bé, com gairebé tot». Quan es va reprendre l’afició, la bogeria, es van disparar les vendes, la il·lusió. I, com no, l’embolic es va formar ¡i de quina manera! amb el cromo de Leo Messi, a l’Argentina. ¿Per què?, per dues raons: una, perquè es tracta de l’última Copa del Món que juga Messi i, per tant, del seu últim cromo; i dos, perquè l’Argentina s’ha tornat boja, boja, per l’albiceleste i, a més, ells no veuen Messi en la seva competició, no tenen col·lecció casolana amb cromos de Leo i, per tant, tenir l’estampeta de Messi amb l’Argentina era tot un rècord, un prestigi. L’escàndol, sense que tingués res a veure Panini, al contrari, va ser de tal calat, que el Govern argentí es va veure obligat, fa pocs mesos, a organitzar una reunió entre un representant governatiu, un representant dels quiosquers i un executiu de Panini. Tot, perquè els seguidors creien que Panini els enganyava i editava menys cromos de Messi que dels altres jugadors. «Res d’això ¡ni parlar!», va explicar el representant de Panini, «això no s’ha fet mai, ¡mai!, ni es farà». El problema era (és) tan senzill com que l’Argentina ha prohibit tota mena d’importacions, també de cromos, i només es poden vendre els cromos que s’imprimeixen al seu país. Però hi ha un problema afegit més greu i és que, a l’Argentina, hi ha molt poques màquines (quatre) d’ensobrar i, per tant, la limitació de sobres és un fet més que real. «Jo, fa unes setmanes, vaig conversar amb un periodista d’‘El País’, que no té res a veure amb Esports, que em va dir que, per provar, havia comprat un sobre de la nostra col·lecció del Mundial, ¡un!, i tot just obrir-lo, el primer cromo que li va sortir va ser el de Leo Messi». I és que és pura sort, casualitat. Torrent i Mas, sí, comparteixen la part més social, no ja del col·leccionisme sinó del fet que els nens («bé, els nens i els pares, els oncles i els padrins que són els que compren els sobres») facin col·leccions de cromos de futbol. «Els obliga a ser ordenats, els obliga a aprendre a portar un control dels que tenen i els que els falten, d’ordenar els ‘repes’, de fer llistes dels que persegueixen, aprendre a gestionar els diners que els seus pares li donen per al berenar, l’esmorzar i els cromos, aprenen a negociar, tants cromos per un i, un detall, un cromo, per exemple, el de Leo Messi, pot convertir el nen tímid, el nen menys protagonista de la classe, fins i tot el que li tenen certa mania, en el rei del pati, de l’esbarjo, de la classe, ja que el ‘fulanito té Messi’ corre com la pólvora pel col·le».

El més llegit