El Brasil, sense Neymar, demostra que és la favorita número 1

Expliquen Vicente del Bosque i José Antonio Camacho, dos seleccionadors de categoria, que Espanya consumirà durant aquest Mundial de Qatar 22.000 milions de pipes. No m’estranya amb jornades com les d’aquest dilluns (la novena), en què hi va haver dos diluvis de gols més que vistosos (Ghana va derrotar 2-3 Corea del Sud i el Camerun i Sèrbia van empatar a tres), un partit pletòric del Portugal de Bruno Fernandes, que ja ha agafat el relleu de Cristiano Ronaldo, que allà segueix, sí, al guanyar 2-0 l’Uruguai de Luis Suárez i la demostració, més pràctica que brillant, però demostració a la fi, que el Brasil, la pentacampiona, la que comença per l’‘avi’ Casemiro (30 anys) i acaba pel novell Vinicius Júnior (22), que sembla haver decidit agafar els galons de Neymar Júnior, va molt, molt, molt de debò. Com sempre. És evident que bona part d’aquests 22.000 milions de pipes es van consumir diumenge en l’Espanya-Alemanya, un dels millors partits d’aquestes nou primeres jornades, ja que davant el televisor es van asseure 17 milions d’espanyols per veure com l’equip de Luis Enrique demostrava que hi pot haver alguna selecció tan bona com ells, però no millor. És evident que l’exèrcit de L.E. no ho tindrà fàcil, però és també molt clar que guanyar Busquets, Gavi, Pedri i companyia tampoc serà una tasca fàcil. Les tres primeres De moment, hi ha tres seleccions que sí que han demostrat que ho poden fer: França, Portugal i el Brasil. Totes tres, ja classificades, són les úniques que han sigut capaces, fins ara, de guanyar els dos partits que han jugat. La selecció de Didier Deschamps, que, sens dubte, juga molt pitjor que ‘la Roja’, té Kylian Mbappé, i amb això està tot dit, però és que, de la mà d’aquest míster avorrit només ha perdut un partit dels últims 14 que ha jugat en Mundials. I, a sobre, diuen, que Benzema podria tornar un dia d’aquests a Qatar. Per jugar, sí. El que va fer Portugal, amb un Cristiano Ronaldo ja de baixada però en la línia reivindicativa de Leo Messi, perseguint el somni d’un Mundial, és realment espectacular, ja que ahir a la nit va protagonitzar un partit rodó davant l’Uruguai de Luis Suárez, també en el seu comiat. La sort que tenen els nostres veïns és que Fernando Santos, que dirigeix aquest equip amb guant de seda, té gent com Bruno Fernandes, que es carreguen l’equip a les espatlles i el porten al cim del grup, amb Pepe, amb 39 anys, en pla animal. I ahir vam veure el Brasil més pràctic de tots, el Brasil que juga com vol, quan vol i on vol. Néixer futbolista al Brasil significa aspirar des del bressol a guanyar la Copa del Món, que és l’única competició que els interessa a aquests nois, neixis al racó d’aquest meravellós país que neixis, juguis allà o a Europa, siguis veterà o sagal. I és que tot just posar-te aquesta samarreta, que no em negaran que és la més bonica de totes, el teu pensament i obligació és guanyar el Mundial. Les altres coses no compten. O compten menys. Poc. Aquesta pentacampiona El Brasil no regala res quan juga el Mundial. El Brasil no concedeix, no està per trampes, ni trucs, ni ‘biscottos’. El Brasil no queda eliminat, en una primera fase d’un Mundial, des d’Anglaterra 1966 i ha perdut només un partit dels últims 41 que ha disputat en fases prèvies, amb 32 victòries, 8 empats i 1 derrota, la que li va infringir Noruega, a França 1998, quan ja no valia, quan la selecció groga estava ja classificada i es va deixar anar (per una vegada). El Brasil ahir va trobar a faltar, sens dubte, la màgia de Neymar Júnior, que, diuen, intenta accelerar la seva recuperació amb una bota fabricada per la NASA per reactivar el seu turmell malmès. Però aquesta alegria, aquest moviment, aquest ball, aquest ritme, aquest voler que representa l’estrella (perdó, una d’elles) del PSG, va tenir la seva resposta en un grup de davanters integrat pel vivaç ‘Vini’, a qui el VAR li va anul·lar un golàs; Raphinha, que continua sense estar del tot inspirat; Richarlison, que no va tenir la seva tarda; Gabriel Jesús, que va sortir tard; i Antony, que va lluir poc. Però tots, tots, van intimidar d’allò més. Per darrere de tots aquests davanters, va estar, com sempre, l’incombustible, el sergent d’‘Oficial i Cavaller’, el soldat etern, Casemiro. No van marcar cap dels cinc davanters, però el cinquè defensa, el quarta centrecampista, l’etern, diguin-li com vulguin, Casemiro, l’escapat a Old Trafford, va fer un golàs enorme, amb una elegància, una elasticitat, una electricitat, una precisió, una determinació, una potència i una col·locació, amb l’empenya exterior del peu dret, prodigiosa. Va ser el gol de l’‘avi’ que, com Leo Messi i Cristiano Ronaldo, vol posar el colofó a la seva carrera aixecant la Copa del Món, que és, insisteixo, l’únic trofeu que il·lusiona un brasiler. Amb 30 anys i nouvingut al descontrolat i en resurrecció Manchester United, Casemiro, posseïdor de cinc Champions i tres Lligues, se sent «com un jove de 18 o 20 anys», després de marcar 31 gols en els seus 336 partits amb el Reial Madrid i ahir celebrar el seu setè gol en 66 partits amb la selecció brasilera. Els deia que el Brasil juga amb els que vol, com vol, quan vol i de la manera que li ve de gust, perquè ahir, davant Suïssa, tot un os, va fer una demostració del que Luis Enrique va demanar als seus soldats, després de posar-se per davant al marcador davant Alemanya, i els nois de ‘la Roja’ no van saber o no van poder fer, que era controlar el partit, parar-lo i que, en els últims 10 o 15 minuts no es jugués el que volia el rival. Alemanya sí que va poder i va empatar el partit a Espanya, però el Brasil, després del golàs de Casemiro (minut 82 amb 10 segons), va pressionar de valent, va arraconar Suïssa al seu camp i no li va donar cap possibilitat de fer el seu futbol, elaborar una contra o acostar-se a la seva porteria. Aquesta assignatura també forma part de l’escola del pentacampió. Cinc estrelles sobre aquest escut són moltes estrelles.

El més llegit