Jordi Amat, de l’Espanyol a príncep d’Indonèsia

Pocs noms semblen més catalans que Jordi Amat Mas, però el Mas en realitat és Maas i amaga una singular història que transcendeix fronteres. «És holandès. Amb la meva mare sempre fem broma que es podrien haver dit Van der no sé què, alguna cosa així més holandesa», somriu Amat (Canet de Mar, 1992) mentre descompta les hores per rebre i estrenar el seu nou passaport indonesi. «Només falta la firma del president», celebra. És mitja tarda a Àsia, migdia a Catalunya: «Estem molt lluny». Ha canviat de ciutat, de país i fins i tot de continent: ex de l’Espanyol, el Rayo Vallecano, el Betis, el Swansea i el KAS Eupen belga, va emigrar a Malàisia a l’estiu per fitxar pel Johor, «el Reial Madrid d’aquí»: l’equip, un dels més importants del sud-est asiàtic, acaba d’alçar la seva novena lliga consecutiva i a l’agost va jugar els vuitens de final de la Champions League per primera vegada. El president, «el boss», és el príncep del Sultanat de Johor, Tunku Ismail: un aristòcrata multimilionari que s’ha plantejat comprar clubs com el València, el Manchester United o el Milan i que s’ha fotografiat amb Cristiano Ronaldo, Leo Messi o Gerard Piqué. Quan el saluda, el central abaixa el cap. «Aquí la gent respecta molt la reialesa». Continua. «Creixem amb la il·lusió i el gran somni de debutar a Primera, però no és el final. El món no s’acaba a Espanya i no s’ha de tenir por de sortir fora ni del canvi». Sortir permet sentir-se important, deixar de lluitar per no descendir, descobrir sensacions que a Espanya estan reservades a la noblesa, com aconseguir títols: «M’expliquen que a Indonèsia hi ha 40.000 o 50.000 persones a cada partit. I això a Espanya només pots viure-ho als camps del Barça, el Madrid, l’Athletic, el Betis o el Sevilla». Admet que el futbolista té una oportunitat única, i finita, d’aprofitar el seu treball per descobrir el món, «per viure experiències boniques i diferents que no faries si no fos pels estudis o pel futbol». Ja està estudiant bahasa (indonesi). Ha arribat a Malàisia per ser més a prop d’Indonèsia, el seu nou país i el de la seva àvia, Isje. Jugarà amb Indonèsia per l’esportiu, per complir el seu somni infantil de jugar amb una selecció nacional, sabent que a Espanya és una fantasia irrealitzable, i pel familiar: perquè els seus se sentin feliços i orgullosos i per tornar-li alguna cosa a la terra que va veure emigrar la seva àvia, fa ja molts anys. La seva història és de pel·lícula. «La primera samarreta de la selecció serà per a la meva àvia. El seu nivell de felicitat és enorme. Ho noto cada vegada que parlem per FaceTime o per WhatsApp. Per a ella, haver portat el seu net a Indonèsia és una cosa molt, molt gran» Jordi Amat, futbolista «Va haver d’anar-se’n d’Indonèsia amb 8 o 10 anys per una Guerra Civil. Se’n va anar a Holanda. Allà va créixer i va conèixer el meu avi, a l’institut. Van tenir la meva mare. Unes vacances d’estiu van voler anar a França, però els hotels eren plens o alguna cosa rara així i van baixar fins al Maresme. Així va conèixer el meu pare, de Canet. La meva mare va tornar a Holanda, però s’escrivien cartes i al final va venir i em van tenir a mi». Prossegueix: «La meva història també és sorprenent. Vaig conèixer la meva dona al Mundial sub-20, amb Espanya, a Colòmbia. Vam estar parlant dos o tres anys per Messenger i Skype i vaig venir cap aquí». El seu fill, el Matías, «té sang de tot arreu». Una illa bonica De tornada a la infantesa, recorda que la seva àvia sempre li explicava històries d’Indonèsia i ell flipava: «La seva família ve d’una illa que es diu Siau i és de sang blava, reial. Un dels nostres avantpassats era el rajà de l’illa, el rei, i em deia que jo era el successor i que ella era una princesa». Era cert: quan vaig visiti Indonèsia, es farà una cerimònia per entregar-li un certificat que l’acredita com a pangeran de l’illa (príncep). La versió digital ja la va penjar al seu Instagram. «És una illa molt bonica», riu. El seu Instagram ha crescut de 35.000 seguidors a més de 325.000: «Vam fer una estada de 10 dies amb la selecció i em van demanar més fotos que en tota la meva vida. Es viu el futbol d’una manera molt passional, amb bogeria, d’una manera que nosaltres no entenem. Els esports reis són el futbol i el bàdminton, però el futbol té més afició. Diuen ‘aquí, religió i futbol’». Fa unes setmanes van morir més de 100 persones en un estadi del país, després d’enfrontaments violents. «Vaig sentir una tristesa gegant. Molta pena. No em sortien les paraules. És la part més trista del futbol», lamenta el jugador. La felicitat de l’àvia Recupera el to alegre i ambiciós per dir que la seva experiència pot contribuir al creixement d’una selecció que només ha jugat quatre vegades la Copa Àsia (1996, 2000, 2004 i 2007) i que no està al nivell de la seva població: gairebé 275 milions, només per darrere de la Xina i l’Índia a Àsia. «És com tenir darrere Alemanya, Anglaterra, França i Itàlia. Han de donar-te una força brutal». Ja somia amb el seu debut, que es podria produir al desembre: «Sentiré moltes coses. Molt orgull, molta il·lusió. Serà un moment preciós, meravellós». Pensarà en Isje. «La primera samarreta de la selecció serà per a ella», afirma radiant. Diu que en els últims mesos l’ha vist plorar moltes vegades, de felicitat. «El seu nivell de felicitat és enorme. Ho noto cada vegada que parlem per FaceTime o per WhatsApp. Per a ella, haver portat el seu net a Indonèsia és una cosa molt, molt gran», conclou Jordi Amat Maas mentre acaricia un gos: «El vam rescatar ahir, tornant de comprar un armari a IKEA per al Matías. Hi havia molt trànsit i anàvem parant a l’autopista. Vaig veure a la meva dreta un gos súper petit, abandonat. Estava plovent i tremolava. La meva dona va baixar del cotxe, el va recollir i ens el vam emportar a casa. I aquí el tenim. És guapíssim i, de moment, es porta molt bé. Es dirà Bali».

Jordi Amat, de l’Espanyol a príncep d’Indonèsia

El futbolista català, que milita en un equip punter de Malàisia, és a punt de nacionalitzar-se indonesi, com la seva àvia materna, per poder jugar amb la seva selecció

El més llegit