Espanya se’n va de l’Eurocopa després d’encaixar una derrota cruel. El seu millor dia i oferint la millor versió, però evidenciant un dèficit golejador després de perdre Alexia i Hermoso. Van dominar la pilota, van dominar les angleses, però van caure davant l’efectivitat de les amfitriones, que es van dedicar a penjar pilotes i la seva superioritat física els va permetre segellar el pas a semifinals.

Espanya va arrencar amb una suficiència i atreviment que no se li havien vist en aquesta Eurocopa. Tocant i refredant el partit a la sortida de la pilota, però sent vertical quan trobava espais per arribar a l’àrea rival i fent treballar la local Earps. La portera anglesa va haver de parar un xut llunyà de Mariona Caldentey i jugar-se el físic en una centrada en què Esther González va entrar amb tot. 

Jorge Vilda havia mogut l’onze amb cares noves i cames fresques. Apareixien les Cardona, Olga al lateral i Marta a dalt, Tere Abelleira a la medul·lar i Esther González en punta. I l’equip ho agraïa mostrant molta personalitat contra una Anglaterra que estava incòmoda i es frustrava per moments incapaç de trepitjar l’àrea de Paños o generar ocasions de perill. A mitja primera part, les espanyoles dominaven l’enfrontament portant-lo a un escenari molt confortable per elles.

Si en el duel del febrer Espanya va monopolitzar la possessió (80%), ara dominaven la pilota (55%) i ho concretaven amb ocasions. Wiegman, la seleccionadora anglesa, s’esgargamellava a la banda donant indicacions a les seves jugadores, incapaces de desbordar el rival. Als 36 minuts Anglaterra es va avançar en una jugada aïllada, una pilota aturada que White va rematar a la xarxa en fora de joc. El VAR deixava en un ensurt l’episodi, mentre les angleses, un equip més emocional que tècnic, van intentar guanyar confiança. Però Espanya va refredar el partit i va arribar el descans amb la pilota als peus d’una Bonmatí imperial.

Gol d’Esther

Espanya va sortir del vestidor amb una novetat, Athenea del Castillo per Marta Cardona. La madridista, que va ser la millor al febrer en el partit contra les angleses, sortia a encarar, a verticalitzar el joc espanyol. I en la primera ocasió que va tenir, en el minut 53, se’n va anar de la defensa i va assistir Esther González, que avançava Espanya en el marcador. Primer gol encaixat per Anglaterra i silenci sepulcral a Brighton. Un premi just per al domini espanyol.

Wiegman va reaccionar substituint la seva estrella Mead, a qui es va menjar Ona Batlle, i la davantera White per Kelly i Russo, la segona golejadora de l’Eurocopa. Vilda demanava tenir cap, conscient que venia l’escomesa anglesa. Però amb Bonmatí en mode Xavi i Mapi i Paredes infranquejables, les espanyoles sufocaven amb suficiència l’empenta local. El perill anglès passava per les pilotes aturades, en joc no eren capaces d’inquietar-les. Athenea del Castillo va estar a punt de marcar el gol de l’Eurocopa amb una centrada-xut perillosíssima que Earps va treure quan ja es cantava el gol.

Tot el que feien les espanyoles tenia sentit: la cobertura, les ajudes defensives, les sortides per fora, les diagonals d’Athenea, els moviments d’Esther, els girs de Bonmatí... Però cada pilota penjada a l’àrea de Paños provocava un nus al coll. Mentre que cada un contra un d’Athenea feia callar l’estadi. L’espanyola va ser un malson per a Daly, la lateral esquerra anglesa, a qui va desbordar de totes les formes possibles. Era un intercanvi de cops.

A la pròrroga

I llavors una centrada caiguda va ser tocada per Russo, amb un contacte sobre Paredes que Espanya va reclamar com a falta, i Toone va acabar rematant a la xarxa. Anglaterra empatava amb més cor que futbol quan les espanyoles ja assaborien el pas a semifinals. Empat i a la pròrroga amb la sensació d’haver perdut una ocasió immillorable per arribar a semifinals. Tocava fer ‘reset’ i recuperar la versió de l’Espanya pacient i dominadora.

Però el cop va ser massa dur i als sis minuts de la pròrroga una pilota perduda a la medul·lar va acabar amb un fort xut de Stanway que va entrar com un obús. Vilda s’encomanava a Amaiur Sarriegi, davantera de la Reial Societat que el seleccionador ha castigat deixant-la inicialment fora de la llista, i després sense donar-li un minut. A per totes. Però ja era tard. No va poder ser. Espanya tenia futbol, però va faltar el gol d’Alexia i Hermoso.