Jocs d’Hivern 2030: les claus de la fallida candidatura de Catalunya i Aragó

Alejandro Blanco oficiarà el funeral de la candidatura conjunta de Catalunya i Aragó. Un projecte que va néixer tort i que feia pudor de mort des que Javier Lambán es va desmarcar l’1 d’abril de l’acord tècnic pactat. Dos mesos i mig després el foc olímpic incinerarà una proposta marcada des de l’inici pels incendis. Matrimoni de conveniència Catalunya va plantejar el 2010 per primera vegada la idea d’optar als Jocs Olímpics d’Hivern. En els estudis que havia fet la Generalitat des del 2018 s’apuntava que Catalunya podria acollir la majoria de les proves, a excepció de l’esquí de fons i el patinatge de velocitat, a més de les proves de skeleton, bobsleigh o salts (que es proposava fer a Sarajevo). El 2019 el COE va plantejar a la Generalitat que, per evitar dispendis innecessaris, s’hi pogués sumar Aragó per suplir les mancances del projecte olímpic. Aquest va ser l’inici d’un matrimoni de conveniència que ha acabat en divorci sonat. Bronca des del xiulet inicial La tensió política s’ha viscut des que Pere Aragonès va donar, el 15 de juliol del 2021, el tret de sortida inicial de la carrera olímpica. No havien passat ni 48 hores de la carta en què el president demanava al COE formalment organitzar els Jocs quan ja hi va haver el primer incendi. I sonat. El president d’Aragó, Javier Lambán, va anunciar la ruptura del seu govern del compromís amb la candidatura conjunta amb Catalunya, denunciant que la seva confiança en la Generalitat era «inexistent» després de la «deslleialtat» del seu homòleg. Una dinàmica que s’ha mantingut durant els últims 11 mesos. Lambán trenca l’acord Malgrat els escarafalls de Lambán, els tècnics de Catalunya i Aragó van treballar amb el COE i el CSD en un acord tècnic sobre la candidatura, deixant per a més endavant qüestions més difícils, com el nom del projecte o on es feien les cerimònies d’obertura i clausura. El COE i els governs català i espanyol van validar l’1 d’abril «la proposta presentada, debatuda i acordada» davant la cadira buida que havia deixat Aragó, que es va desmarcar a última hora del pacte. Lambán va qualificar de «desafiament» la reunió i va afirmar que el seu govern «no podia acceptar per dignitat» un repartiment que donava 54 proves a l’Aragó i 42 a Catalunya. I aquí es va començar a apagar la flama olímpica. Els envits de Blanco En els dos últims mesos Blanco ha intentat llimar diferències polítiques i persuadir Lambán perquè tornés al barco olímpic. Primer amb una contraproposta que tampoc va convèncer el president aragonès. Després, amb dos envits: primer va fixar el 20 de maig com a data límit per a un acord, però Aragó no es va moure; i després a l’anunciar que, en cas de no haver-hi acord per a una candidatura conjunta, una assemblea extraordinària del COE votaria entre les propostes de Catalunya i Aragó. Aquesta vegada sí que hi va haver reacció aragonesa, però no en la línia esperada, ja que des del Govern aragonès van posar el crit al cel i el van anomenar «comissari polític» a les ordres de Catalunya. Dues setmanes després de l’última i infructuosa reunió, Blanco sepultarà aquest dimarts definitivament el projecte. La Moncloa, de perfil El Govern espanyol va incloure els Jocs compartits amb Aragó a la seva agenda del retrobament. Però ha delegat en el COE la candidatura i ha evitat implicar-se en el conflicte, malgrat que Lambán va instar Pedro Sánchez a agafar-ne les regnes. El Govern ha evitat tant desautoritzar Blanco com enfrontar-se a Lambán. No volia una pugna amb el baró socialista, que amenaçava amb un «conflicte territorial greu» si hi havia candidatura catalana en solitari, i menys en plena campanya andalusa. Des de la Generalitat han criticat que el ministre Miquel Iceta s’hagi posat de perfil i han assenyalat que «el PSC és també responsable» del fracàs olímpic.

El més llegit