Escacs I Torneig de Candidats de Madrid: Genis dels escacs, fills del silici

El matí del 25 de març de 1946 Alexander Alekhine, llavors campió del món d’escacs, va aparèixer mort en estranyes condicions en un modest hotel d’Estoril. Alekhine estava malalt, sense blanca i repudiat per la comunitat escaquista per la seva proximitat a les idees nazis i per haver actuat com a agent encobert del franquisme durant la seva estada a Espanya. El mestre rus va retenir durant anys el seu títol sense posar-lo en joc, aprofitant que es permetia que el campió imposés les seves condicions al reptador. Però després de la seva enigmàtica mort, la FIDE va assumir l’organització dels mundials, i el 1950 va néixer el torneig de Candidats, que va disputar la primera edició en la preciosa Budapest. Des d’aleshores s’han disputat moltes edicions llegendàries del torneig. Començant per la primera, en la qual la creativitat del jove Bronstein va desarborar sorprenentment tots els seus rivals. Tres anys després, el 53, Smyslov va guanyar per després empatar davant un Botvinnik que va retenir la corona. I tres anys després va repetir triomf, però en aquesta ocasió va aconseguir enderrocar Botvinnik posteriorment com a campió del món. Altres llegendes del tauler que van aconseguir encadenar triomfs en aquest torneig han sigut Boris Spasski, Viktor Kortxnoi, Anatoli Karpov i Viswanathan Anand. Només Kortxnoi es va quedar sense corona. Caruana on Firouzja: "He has chances for sure. His ascent to World No 2 position was a little bit of momentum. I don’t think it fully conveyed his level compared to other top players in the world, but momentum carries you far, and I’ve experienced this myself.” 📷: @photochess pic.twitter.com/VwwC2yK9JT — International Chess Federation (@FIDE_chess) 15 de junio de 2022 Generació AlphaZero Aquesta edició de Madrid és la més jove i, probablement, la més talentosa de la història. Des que Gari Kasparov va assenyalar Vladímir Kramnik com el seu successor, cap escaquista havia posat el focus en cap altre fins que Magnus Carlsen va etiquetar el francoiranià Alireza Firouzja com el seu rival «desitjat». Firouzja és un prodigi que millora les fites de precocitat de Bobby Fischer en persona, a qui recorda per les seves exigències logístiques i la seva particular forma de ser. Tanmateix, la seva joventut genera certa incertesa en la seva primera participació com a candidat. Aquest geni, que complirà 19 anys aquest dissabte, lidera la generació de l’AlphaZero, la nova tecnologia, hereva del Deep Blue, que barreja Machine Learning i les xarxes neuronals per estudiar les possibilitats de tauler. Els vells manuals han donat pas al silici i, com recordava el savi Leontxo García, «el que abans apreníem en un mes, avui ho fan en un dia». Entre els favorits emergeixen noms de jugadors més contrastats i estables com el nord-americà Caruana o el xinès Ding Liren (29). Fabiano és un estudiós del tauler amb ofici i consistència. ‘King Ding’, rocós i auster, haurà de sobreposar-se a l’hàndicap d’haver aterrat a Madrid sol, sense entrenador ni família en la qual recolzar-se. S’espera amb expectació el rus Nepomniasxi, el més destacat del seu país, que ha liderat l’oposició dels escaquistes rus a Putin i la seva decisió d’envair Ucraïna. Va ser el guanyador de l’edició anterior i després d’un mal Mundial davant Carlsen s’espera que desfermi la seva fúria sobre el tauler buscant reeditar el triomf de l’última edició. Una mica més enrere apareix Hiraku Nakamura, l’Ibai Llanos dels escacs, que vol reivindicar-se com a jugador clàssic i aparcar el seu estatus de streamer. Entre els que no semblen comptar per guanyar el torneig, però que de segur actuaran de jutges, compareix Richard Rapport. Feia molt que algú tan creatiu no arribava tan alt. La seva bohèmia i la seva melena rossa fan que no passi inadvertit. La seva antítesi és un altre jove, el polonès Duda (24), a qui etiqueten com un ‘black horse’. Del veterà Radjabov (35) es pot assegurar que arruïnarà el torneig a qui es confiï davant d’ell. Un estany ple de taurons que entaularan 56 ferotges batalles com les que van deslliurar Karpov i Kasparov a Sevilla el 1987 o Timman i Short el 93 a El Escorial. Ments prodigioses i cossos adolescents analitzant milions de moviments, riscos, possibilitats... Advertia Caruana: «És el torneig més potent que he jugat i anirà in crescendo». Cada partida serà un vuitmil. Cada moviment un Vietnam. L’aristocràcia dels escacs a Madrid.

El més llegit