Anni Espar: «Visualitzo l’or en el Mundial de Budapest»

La selecció femenina de waterpolo és la principal carta de medalla d’Espanya en el Mundial de Natació, que comença aquest dissabte a Budapest. Miki Oca ha apostat per donar entrada a diverses campiones del món júnior després de la retirada de l’equip d’algunes de les guanyadores de la plata a Tòquio: Marta Bach, Elena Sánchez, Roser Tarragó i Clara Espar. Sí que segueix la germana d’aquesta última, Anni, que confia que el còctel d’experiència i joventut els brindi el segon or mundial. Després de la plata dels Jocs, ¿com afronten aquest Mundial absolut? Portem un any gairebé sense competir en partits importants i l’afrontem com sempre, amb ganes de començar un nou cicle olímpic amb bons resultats i demostrar que no ens quedem amb la plata olímpica, sinó que tenim ganes de més. ¿Què es pot esperar a Budapest d’aquesta rejovenida selecció? Hem canviat bastant d’equip però crec que les altres seleccions han fet bastant el mateix i també venen amb jugadores noves. Intentarem que les noves, que entren amb moltes ganes, i l’experiència de les que ja fa anys que hi som, ben agrupades, ens permeti fer un bon paper. Com una de les veteranes de la selecció, ¿quins consells els dona? Si bé soc de les més experimentades i el consell és en el dia a dia intentar ser un exemple per a elles totes la grans que fa tants anys que hi som i intentar ajudar-les al màxim tàcticament i tècnicament. Ajudar-les a fer les coses com hem fet nosaltres 10 anys. Algunes com Elena Martín (que ja va ser a Tòquio amb 16 anys) estan fent fins i tot la selectivitat. ¿Com s’estan adaptant les júniors d’or? Crec que molt bé. L’any passat potser era una mica més complicat per a l’Elena, que era l’única joveneta que entrava. Però aquest any, com que són diverses de la mateixa edat, crec que és més fàcil per a elles. Perquè, tot i que nosaltres les vm acollir molt bé, tenir gent de la teva edat sempre ajuda a adaptar-te millor. Però molt bé perquè la veritat és que no es nota la diferència d’edat, són una més de nosaltres. És la primera competició sense la seva germana Clara. ¿Es fa estrany que no hi siguin ella o veteranes com Marta Bach, Elena Sánchez i Roser Tarragó? La veritat és que malament, la trobo molt a faltar. La trobaré a faltar en la competició segur però en el dia a dia també. Perquè passem tantes hores aquí i ara la veig tan poc. Cada dia parlem una estona però se’m fa estrany que no sigui aquí. És cert que ens portem totes molt bé però el fet de tenir la meva germana era un plus. Sé que des de la distància està amb mi i que si pot s’intentarà escapar a veure alguns partits. Com a filla del ‘coach’ Xesco Espar, ¿quina importància li dona al tema mental? ¿Quins trucs utilitza? No utilitzo gaires trucs, sí que abans dels partits m’agrada visualitzar com anirà el partit. Però sobretot disfrutar del que estic fent, perquè el waterpolo és de les coses que menys pressió em poso. Perquè m’ho passo tan bé. I quan estàs preparada i fas la feina bé, com fa tant temps que fem, després arriba la competició i les coses et surten soles. ¿Com visualitza el Mundial de Budapest? Jo visualitzo l’or. Primer fer un bon paper i quedar primeres de grup per tenir un bon encreuament de quarts, que segurament serà els Estats Units i els Països Baixos. Però com sempre diem, partit a partit. ¿Somia també amb l’or en els Jocs de París? Esperem que sí, la intenció és que sí. Després de Tòquio era una mica decidir si continuava en selecció i cicle olímpic. I tinc totes les ganes de seguir una mica més i arribar a París per aconseguir l’or olímpic que ens falta. ¿Creu que hi ha un interès més gran per l’esport femení o, com en l’àmbit masculí, el futbol s’ho menja tot? Sens dubte si ho compares amb els meus primers anys de selecció s’està visibilitzant més, sobretot hi va haver un canvi a partir de Londres 2012, on vam aconseguir la plata olímpica. Abans els partits d’Europeus i Mundials no es feia per la tele i ara sí. I notem que hi ha molta gent que ens segueix. Malgrat això encara falta molt i falten molts recursos perquè es pugui ni tan sols igualar però sí acostar-se al futbol femení. ¿Quina importància té poder veure per la tele referents femenins? És una de les coses que més he notat, que hi hagi tants nens i nenes petits que es fixin en nosaltres i siguin a les piscines. A Tòquio rebem molts vídeos per Instagram de nens petits seguint-se, fent dibuixos. A Mataró hi ha nenes que fan treballs a l’escola sobre qui és el seu referent i que diguin que Anni Espar a mi em fa molta il·lusió. Que hi hagi tants nens i nenes que gràcies els èxits dels últims anys puguin seguir-nos i vulguin practicar aquest esport m’encanta. És significatiu i mostra de canvi de mentalitat que hi hagi nens diguin que volen ser Anni Espar. Totalment, estic segura que en el món del futbol passa el mateix amb Alexia Putellas i en el waterpolo també passa. ¿Què li agradaria fer quan et retiris? ¿Es pot viure del waterpolo femení? He estat treballant dos anys per a Turbo, la marca de banyadors, i ara en relacions internacionals a la Barcelona International Waterpolo Academy. Ho faig a temps parcial perquè no tinc més temps, sobretot quan estic així en la selecció. Del waterpolo femení pots viure mentre estàs jugant però necessites un futur, un pla i jo que soc molt activa no puc estar només amb això: estudio, faig waterpolo i treballo. Ara com que em plantejo anar-me’n a jugar al gener a Austràlia, com vaig fer ja el 2016, continuaré estudiant ADE des d’allà.

Anni Espar: «Visualitzo l’or en el Mundial de Budapest»

La rejovenida selecció femenina de waterpolo és la principal carta de medalla d’Espanya

El més llegit