Jocs Olímpics 2030: Catalunya ja es mou per una candidatura sense Aragó

Durant setmanes, la resposta que donava la Generalitat davant la possibilitat de presentar una candidatura en solitari als Jocs Olímpics era la mateixa: no volien passar pantalla i esperaven arribar a un acord amb Aragó per anar de bracet. El COE havia marcat com a límit el 20 de maig per arribar a un pacte. Però en vista que les postures segueixen molt llunyanes des que el govern de Javier Lambán es va desmarcar del repartiment de proves (que COE, Govern espanyol i Generalitat va definir de «presentat, debatut i acordat») Catalunya comença a moure’s ja per presentar-se en solitari. La Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH), que ja va donar el tret de sortida a la campanya pel ‘sí’ al referèndum, ha sigut també l’abanderada d’una candidatura en solitari si continua el bloc amb Aragó. «Demanem valentia: al Govern, que presenti una candidatura de Catalunya al 2030, i al COE, que sigui valent i coherent. Si l’altre soci ha canviat i ha volgut buscar una cosa diferent, nosaltres no hi estem d’acord», ha comentat David Samper, que ocupa la presidència de la FCEH de manera temporal mentre Mònica Bosch sigui la coordinadora de la candidatura Barcelona-Pirineus 2030. «No té cap sentit. Anar contra Catalunya ven. Al senyor Lambán el deu moure això, perquè tècnicament no hi ha arguments». 🔴 David Samper: "Catalunya mai ha presentat una candidatura als Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern. Ara, ens toca"https://t.co/U2MkVgXFJp pic.twitter.com/kZlcvRIAom — Federació Catalana Esports d'Hivern (@fceh_cat) 11 de mayo de 2022 «Entenem que l’acord amb Aragó és bo, però, si Aragó continua així, demanem al COE que abans de perdre els Jocs esgoti les possibilitats i estudiï el que planteja la FCEH», han comentat a aquesta diari fonts de la Generalitat. Dimarts Alejandro Blanco havia assenyalat a Efe que si no hi havia acord no hi hauria candidatura. «La candidatura serà presentada pel COE i firmada pels dos presidents autonòmics i pel Govern d’Espanya. Si no és així, ho deixarem i ens posarem a pensar en una altra cosa, el 2034 o quan sigui». «El Govern d’Aragó no descarta presentar una candidatura en solitari del Pirineu aragonès si Catalunya no accepta una candidatura en igualtat», va contestar la setmana passada l’Executiu aragonès. Cal recordar que Jaca s’havia postulat, sense èxit, quatre vegades (1998, 2002, 2010 i 2014). Barcelona, malgrat el tret de sortida que va donar Jordi Hereu el 2010, havia renunciat als Jocs del 2022 i del 2026. «Això no va contra Aragó, però Catalunya no s’hi ha presentat mai i ara ens toca», ha apuntat el president de la FCEH Samper va estar a l’oficina que va obrir Hereu a l’Ajuntament de Barcelona i que volia que la ciutat tornés a ser olímpica el 2022, 30 anys després dels Jocs que li van canviar la cara, i que es convertís en la primera que encenia el peveter a l’estiu i a l’hivern. Un somni que finalment Pequín ha fet realitat aquest 2022 amb la cita hivernal, després d’haver sigut la seu dels Jocs d’estiu el 2008. La flama de Barcelona es va apagar el 2013, però ha tornat a renéixer des que Pere Aragonès va fer el primer pas oficial el juliol de l’any passat. Salt Lake City, Vancouver i Sapporo, a l’espera El COI ja va començar a finals del mes passat a Salt Lake City (EUA) les visites a les aspirants i la setmana passada es va traslladar també a Vancouver (Canadà). A més de les dues propostes americanes, Sapporo (Japó) es postula com una de les fermes rivals de Barcelona en cas que finalment s’hi presenti. A diferència de les altres tres, la capital catalana té l’avantatge de no haver organitzat mai uns Jocs d’hivern. Però tot el soroll, no només pel rebuig d’Aragó, sinó de part del territori, no ajuda precisament. Thomas Bach, president del COI, té previst visitar Barcelona l’1 de juny, de manera que la incògnita s’ha d’aclarir abans. Els informes La Generalitat va publicar fa un mes en la seva web tots els informes que havia preparat, entre el 2018 i el 2021, per presentar una candidatura en solitari als Jocs d’hivern. Dels documents s’extreu que, partint dels criteris de sostenibilitat que fixa el COI, Catalunya no podia organitzar els Jocs sense haver de fer algunes proves fora del seu territori. L’estudi, que consta de 16 informes i un document tècnic resum de 183 pàgines, apuntava que Catalunya podria acollir la majoria de les proves, a excepció de l’esquí de fons i el patinatge de velocitat (que, segons el pacte rubricat per la Generalitat, el Govern espanyol i el COE, s’haurien de fer a l’Aragó) i les proves de ‘skeleton’, ‘bobsleigh ‘o salts (que es proposava portar a Sarajevo, l’opció preferida pel COE). En els informes es plantejaven adaptar el Pla d’Anyella per al biatló i esquí de fons (que tindria un cost de 18,5 milions inicials i 25,1 d’inversió permanent), o construir una pista a Fira de Barcelona de 200 metres de llarg per 80 d’ample per al patinatge de velocitat. Però el COE va proposar a la Generalitat a mitjans del 2019 que, per evitar dispendis innecessaris, s’hi pogués sumar Aragó per suplir les carències del projecte. La candidatura compartida es va construir des de zero des que Pere Aragonès va enviar la carta per optar als Jocs al COE el 15 de juliol passat. L’acord tècnic, del qual Aragó va abjurar, repartia les proves de gel, les que més audiència generen: hoquei al Sant Jordi de Barcelona i patinatge i cúrling a Saragossa i Jaca. El Pirineu aragonès havia d’acollir el biatló i l’esquí de fons, mentre que al català hi anaven les proves d’esquí alpí, esquí de muntanya, ‘snowboard’ i ‘freestyle’. Caldrà veure com evoluciona la tensió olímpica en els nou dies que queden per al final del partit fixat pel COE, àrbitre de la contesa.

Jocs Olímpics 2030: Catalunya ja es mou per una candidatura sense Aragó

El Govern demanarà al COE que, si no hi ha acord amb Lambán, estudiï l’opció catalana en solitari

El més llegit